Si l'encerto, l'endevino.

Aquests dies la Comunitat Europea i els Estats Units reprenen les negociacions per mirar de tancar el format definitiu del TTIP (Transatlàntic Trade and Investment Partnership) que és el mateix que Acord transatlàntic sobre comerç i inversió. Fa anys que s’intenta establir un marc de lliure comerç entre els dos mercats que sumen més de cinc-cents milions de consumidors. L’objectiu principal d’aquest tractat és eliminar aranzels, estandarditzar normatives dels dos mercats i eliminar restriccions a les inversions. Realment aquesta última frase resumeix el que hauria de ser una oportunitat i és que crear una zona comuna on existeixi lliure comerç permet a qualsevol estat o país poder vendre els seus productes amb facilitat. A la vegada estandarditzar les normatives redueix la incertesa dels productors i consumidors al saber que els productes compleixen tots una mateixa norma de qualitat. El concepte “mateixa norma de qualitat” és el que pot comportar un dels riscos. Si parléssim de p

El que ens ha de preocupar no és tant com pagarem el quart cinturó sinó a qui va dirigit. M’explico: el quart cinturó va ser ideat als anys seixanta i no hi havia tant trànsit com ara. La idea original era proporcionar una tercera via per poder rodejar l’àrea metropolitana sense haver d’apropar-se a Barcelona. La idea en sí és molt encertada i en trobem exemples a grans ciutats com Madrid amb les autopistes orbitals o fins i tot en les rondes de la capital catalana. Allunyar el trànsit pesat de les grans ciutats beneficia a la ciutat en sí en aspectes com la contaminació i cues i a la vegada ajuda al transport ja que estalvia temps, i per tant diners, al agafar vies que retallen quilòmetres. Si es pensa en una via que ajudi a comunicar els ciutadans de les comarques que aquesta travessa per ajudar la mobilitat intercomarcal, ja sigui per anar a treballar o consumir d’una ciutat a l’altra, aconseguirem una via comunicadora i descentralitzadora i, per tant , una eina d’equilibri ter