Si l'encerto, l'endevino.

El govern espanyol proposa de reforma fiscal pel 2015-2016 que comportarà canvis en els límits desgravables fiscalment de les aportacions als plans de pensions. Fins ara, el límit era de 10.000€ per habitant i de 12.500€ pels habitants de més de 50 anys. A partir del 2015 aquest límit es rebaixarà fins als 8.000€. Perquè sembla estranya aquesta decisió? L’any 2007, just abans de l’inici de la crisi econòmica, a Espanya hi havia 2,44 treballadors per cada pensionista. En nombre hi havia vint mil·lions de treballadors pels vuit mil·lions de pensionistes. L’any 2012 aquesta proporció havia baixat fins a 1,94. Els pensionistes s’havien incrementat en gairebé sis-centes mil persones mentre que els treballadors s’havien reduït en tres mil·lions. Recordem que el sistema de pensions a Espanya funciona com a sistema de repartiment, és a dir, les pensions dels jubilats d’avui les paguen els treballadors d’avui. L’Estat no guarda les nostres contribucions per quan ens jubilem ja que les ne

IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES Tipus de la tarifa general: Es redueix de set a cinc trams, minorant els tipus progressivament entre 2015 i 2016 i següents. El tram més elevat, per a bases liquidables a 60.000 euros el tipus impositiu serà del 47% en 2015 i del 45% en 2016. Actualment el tipus impositiu és del 52%. Tipus de gravamen de l'estalvi: Primers 6.000€ Següents 44.000€ Resta Retenció Actualment 21% Primers 6.000€ 25% Fins a 24.000€ 27% 21% 2015 20% 22% 24% 19% 2016 19% 21% 23% 18% Retencions : -           Administradors i membres dels consells d'administració: L'any 2015 el percentatge serà del 37% i del 35% a partir de l'any 2016 (actualment el tipus aplicable és del 42%). El tipus de retenció a practicar per entitats amb import net de la xifra de negocis inferior a 100.000 euros, serà del 19%. -         

Sempre és complicat fer previsions quan et pregunten què passaria econòmicament el dia després d’una possible secessió de Catalunya i fer-ho implica exposar-se a calcular malament. La resposta, segons la meva opinió però, és fàcil: res de res. No hi haurà grans canvis en termes econòmics per dos motius: primer de tot la gent tem els canvis; i segon els diners manen, el sistema capitalista el tenim massa arrelat als nostres gens. Si combinem ambdós factors i els apliquem als agents econòmics veurem que els efectes de tot plegat seran inferiors i menys catastrofistes del que podríem pensar. Un agent important, les empreses: algunes diuen que marxaran... De debò creieu que una empresa com Mercadona renunciarà al mercat català, o El Corte Inglés tancarà el centre comercial de Plaça Catalunya? Però si els representem diners!! I les empreses d’ací que vulguin evitar el boicot? No creieu que empreses com La Caixa o Abertis ho tenen tot estudiat i crearan seus a Madrid amb altres noms (ig

Qui s’ha acabat emportant el gat a l’aigua ha estat el BBVA. Després de lluitar amb Santander i CaixaBank, ha aconseguit fer-se amb CatalunyaBanc pagant un màxim de 1.187 milions d’euros. Aquesta setmana ha acabat la incertesa de saber qui guanyaria la subhasta, una incertesa compartida pels clients i pels treballadors. Aquest segurament és l’únic punt positiu que trobem en aquesta operació. Si ens mirem l’operació de s del punt de vista dels contribuents ens cal agafar una calculadora que permeti treballar amb molts zeros per obtenir quant ens ha costat CatalunyaBanc a cadascú de nosaltres. Onze mil milions d’euros són el que el FROB accepta que no recuperarà mai del que han aportat a l’entitat, aquesta xifra dividida entre els 45 milions d’habitants d’Espanya ens surt que cadascú ha aportat 250€ per salvar CatalunyaBanc. Si ho dividim només entre els contribuents ens surten 600€ per cap. Ara com ara representa la major pèrdua materialitzada de totes les possibles que vindran,

Aquesta setmana, el Parlament de Catalunya ha aprovat la llei Bcn World, que rebaixa el tipus impositiu del joc dels casinos i estableix les bases per poder fer possible la construcció de fins a sis complexes de joc, entreteniment i hotels a la Costa Daurada , entre Salou i Vilaseca. La idea BCN World fa temps que circula però per donar el tret de sortida calia el tràmit del Parlament. El grup Veremonte, de la mà de La Caixa , impulsa un projecte on es diu que cada complex pot arribar a contractar 5.000 persones i que només per a construir-lo en caldran 17.000 més. Qui va fer possible l’aprovació de la llei va ser CIU i PSC. Cadascú esgrimeix les seves raons per vendre el projecte. CIU l’econòmica i PSC la laboral. CIU s’ajuda de declaracions com les de Xavier Adserà, conseller delegat de Veremonte qui va concedir una entrevista  el mateix dia en què s’aprovava la rebaixa de la taxa del joc en casinos del 50% al 10%. Comentava que segons els càlculs dels promotors del compl

“La competència és font d’eficiència als mercats”. Aquesta frase deuria ser la que va inspirar al Govern Central a treure la Llei Elèctrica l’any 1997. Aquesta va néixer amb tres finalitats: garantir el subministrament elèctric, garantir-ne la qualitat i tot això al menor cost possible. Probablement haurem aconseguit les dues primeres fites però tenint en compte que en aquests 17 anys hem passat de tenir una llum barata a tenir una de les factures més altes de tot Europa, la tercera finalitat no s’ha aconseguit.             El rebut de la llum es divideix en dues parts principalment: el 55% correspon a la part estructural o de peatge que és la regulada pel govern. El 45% restant és el preu de “mercat” de la llum establert per subhasta. La primera part es composa de les errades que han comportat les polítiques energètiques fallides de tots els governs de la democràcia. Per exemple: hi inclou la moratòria de les nuclears (l’any 1984 es va prohibir obrir més centrals nuclears i

Coses a considerar per fer la declaració de la renda 2013 El BOE de 24 de març de 2014 estableix les bases que regulen la declaració de la renda del 2013. Per aquesta campanya destaquem els següents terminis i les principals novetats: Terminis generals de presentació telemàtica de les declaracions: -          L’esborrany de la declaració de IRPF: els contribuents podran sol·licitar el seu esborrany de IRPF i confirmar-lo des del dia 1 d’abril fins el dilluns 30 de juny de 2014. -          Declaració de l’IRPF: en cas que optem per presentar la declaració i no per confirmar l’esborrany, el primer dia és el 23 d’abril i també acaba el dilluns 30 de juny de 2014. -          Declaració de Patrimoni: els mateixos terminis que la declaració de la renda. Principals novetats a tenir en compte: 1.       Qui hagi adquirit una vivenda a partir del 01/01/2013 no es podrà aplicar deducció per adquisició de vivenda habitual. 2.       Els premis per loteries tributen en