S’acaba la incertesa de Catalunya Banc

Qui s’ha acabat emportant el gat a l’aigua ha estat el BBVA. Després de lluitar amb Santander i CaixaBank, ha aconseguit fer-se amb CatalunyaBanc pagant un màxim de 1.187 milions d’euros. Aquesta setmana ha acabat la incertesa de saber qui guanyaria la subhasta, una incertesa compartida pels clients i pels treballadors. Aquest segurament és l’únic punt positiu que trobem en aquesta operació.

Si ens mirem l’operació des del punt de vista dels contribuents ens cal agafar una calculadora que permeti treballar amb molts zeros per obtenir quant ens ha costat CatalunyaBanc a cadascú de nosaltres. Onze mil milions d’euros són el que el FROB accepta que no recuperarà mai del que han aportat a l’entitat, aquesta xifra dividida entre els 45 milions d’habitants d’Espanya ens surt que cadascú ha aportat 250€ per salvar CatalunyaBanc. Si ho dividim només entre els contribuents ens surten 600€ per cap.

Ara com ara representa la major pèrdua materialitzada de totes les possibles que vindran, tot i que hi ha candidats a fer que aquesta quantitat es faci petita: Bankia encara resta per vendre i disposa d’ajuts per valor de 22.500 milions d’euros.

Hem comentat quant ha costat als contribuents però quant li ha costat als treballadors? A finals de 2013 es va acabar l’ERE que va acomiadar 2.400 treballadors de CatalunyaBanc (un 30% dels inicials), i el BBVA ja ha comunicat que te preparats 400 milions d’euros per poder dur a terme la reestructuració. Només podem esperar que aquesta partida es dediqui a reduir el nombre d’oficines duplicades però comporti el mínim d’acomiadaments possibles. Pel que fa a Terrassa, la informació disponible a les webs d’ambdues entitats ens diu que el BBVA té 43 oficines i que CatalunyaBanc en té 12. En total sumen 55 per 200.000 habitants. Cal pensar que el rati habitants per oficina es situava al 2012 a Espanya en 1.000. La resta d’entitats bancàries sumen unes 40 oficines més a la nostra ciutat. Amb tot això, el rati a Terrassa seria d’uns 2.000 habitants per oficina. En resum, sembla que no sobrin oficines a Terrassa en comparació a la mitjana d’Espanya.

Per últim, com afectarà aquesta operació als clients? En general, tal i com ja afirmava aquesta setmana el President del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan B. Casas, una major concentració del sector bancari comportarà una menor competència entre les entitats i, per tant, una possible contracció del crèdit i preus més cars. És cert que la gran competència existent en temps de la bombolla immobiliària va fer que les entitats bancàries atorguessin més crèdits dels que realment acceptava el mercat però en moments com els actuals el que cal és que el crèdit arribi a les empreses amb més facilitat i la concentració bancària no hi ajuda.

Què hi guanya el BBVA i perquè no ha ofertat millor Caixabank? Caixabanc és la líder en oficines a Catalunya amb prop de 1.500 oficines, ja té el territori dominat. En aquest aspecte, el BBVA volia fer-li ombra a Caixabank al seu propi territori i amb la compra de CatalunyaBanc aconseguia sumar prou oficines per apropar-se a la gran “caixa” catalana. A Caixabank no li interessava agafar més pes i per això la seva oferta ha estat insuficient. Catalunya és un dels mercats més pròspers i potents del sud d’Europa i el BBVA volia agafar una bona posició.

Ens podríem preguntar si no haguéssim preferit tots plegats mantenir el centre de control a casa nostra ja que ara com ara dos dels cinc bancs més grans de l’Estat espanyol tenen la seu a Catalunya (Caixabanc i Sabadell) però sembla que a Caixabanc no li preocupava massa aquest fet.

Ens podria consolar que BBVA mantingui la marca CatalunyaBanc (fet que encara no s’ha comunicat) i si ho fa serà per mantenir els clients lligats a un nom que assimilen al seu territori tot i que la marca sigui propietat d’un banc basc.

Però la única cosa certa d’aquesta setmana és que la incertesa s’ha acabat. Tots aquests mesos en els que els treballadors i clients no sabien a mans de qui acabarien ja són història. Probablement ningú hi sortirà guanyant, ni contribuents, ni treballador ni clients, excepte el BBVA (calculen que 300 milions el 2018), però cal valorar que ens trobem davant d’un punt i apart, davant d’un moment trist on es posa fi a la història de les caixes d’estalvi catalanes.

Article publicat al Diari NEWT el 25 de juliol de 2014.