Si l'encerto, l'endevino.

Torno de la Plaça Vella de Terrassa, plena de gent mostrant el malestar per les detencions i escorcolls d’aquest històric 20S. Mentre em manifestava intentava analitzar perquè aquelles persones deixaven les seves cases per manifestar-se. Què haurien pogut oferir els diferents governs espanyols per no arribar a aquest punt. No vull entrar en els motius que tenen a veure amb la llengua, l’autonomia, l’educació, etc. Només vull analitzar si haurien pogut oferir alguna concessió econòmica interessant. El resultat és NO. No poden oferir res en l’aspecte econòmic. Per molt que haguessin volgut (i no jutjo si mai ho han volgut) un país amb un deute superior al PIB d’un any no pot cedir res. La setmana passada el mateix Montoro concretava que la diferència entre el què Catalunya aportava a l’estat espanyol i el què rebia era de 10.000 milions d’euros anuals. Els càlculs del govern català eren de 14.000 (no estaven tant lluny), els càlculs de Josep Borrell eren de 500 (oletu!). Si el deute

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà

Aquesta setmana Cristobal Montoro, ministre d’Hisenda del govern espanyol tornava a fer declaracions amenaçadores a qualsevol persona que pretengui pagar els impostos a la Hisenda Catalana. En aquest cas va ser just després que el Conseller Junqueras i el President Puigdemont inauguressin el nou sistema de funcionament de l’Agència Catalana de Tributs. La Generalitat de Catalunya té cedida la gestió i recaptació de diversos impostos de segon ordre com poden ser donacions i successions, actes jurídics i impost de patrimoni. Aquest sistema el tenen atribuït vàries comunitats autònomes. Els podem anomenar de segon ordre pel volum de recaptació ja que els impostos importants són la renda, societats i IVA i aquests els recapta l’estat espanyol. A partir d’aquest quatre de setembre, tot el sistema canvia ja que fins ara aquesta activitat de recaptació d’impostos estava “subcontractada” als registradors de la propietat i eren aquestes les entitats que cobraven un preu anual per fer l