Passa al contingut principal

Montoro va espantant sobre la Hisenda Catalana

Aquesta setmana Cristobal Montoro, ministre d’Hisenda del govern espanyol tornava a fer declaracions amenaçadores a qualsevol persona que pretengui pagar els impostos a la Hisenda Catalana. En aquest cas va ser just després que el Conseller Junqueras i el President Puigdemont inauguressin el nou sistema de funcionament de l’Agència Catalana de Tributs.

La Generalitat de Catalunya té cedida la gestió i recaptació de diversos impostos de segon ordre com poden ser donacions i successions, actes jurídics i impost de patrimoni. Aquest sistema el tenen atribuït vàries comunitats autònomes. Els podem anomenar de segon ordre pel volum de recaptació ja que els impostos importants són la renda, societats i IVA i aquests els recapta l’estat espanyol.

A partir d’aquest quatre de setembre, tot el sistema canvia ja que fins ara aquesta activitat de recaptació d’impostos estava “subcontractada” als registradors de la propietat i eren aquestes les entitats que cobraven un preu anual per fer la gestió. Aquest 2017 ja no s’ha renovat el contracte amb elles i s’han obert oficines pròpies de l’Agència Catalana de Tributs que compten amb més de 800 treballadors per fer aquesta gestió. A la vegada, el govern i diputacions tenien traspassada la gestió de recaptació executiva de multes i sancions a la Hisenda espanyola i aquest tràmit també l’assumirà l’ACT. Per poder fer tot això han preparat un sistema informàtic (e-Spriu) que estarà preparat per recaptar i gestionar els impostos cedits però a la vegada qualsevol altre impost dels de primer ordre.

En aquest punt és on en Montoro vol espantar. És cert que el programa i l’estructura de la ACT està preparada ara per tot però en cap cas s’ha demanat que cap contribuent pagui els impostos que no estan cedits a la Generalitat directament a la ACT. Qualsevol traspàs d’impostos que pugui haver-hi en un futur estaria sota la cobertura del dret internacional i s’establiria perfectament l’agenda per tal que tothom sapigués on cal pagar els impostos en cada moment.

Amenaçar amb represàlies d’un tema que el dret internacional ja delimita perfectament és sobrer i només busca espantar a qui no domina aquests conceptes. Entendria l’amenaça en el moment que algun responsable demani triar entre una agència tributària catalana o espanyola per pagar els mateixos tributs però aquesta tria no existirà mai. Els traspassos, si existeixen, sempre són sota la cobertura del dret internacional, tots els possibles escenaris que es puguin contemplar ja han existit abans a d’altres països i garanteixen que no hi hagi represàlies.


Les amenaces volen espantar però sembla que només busquin afegir adeptes a la separació. La comunicació no és el punt fort del ministre.

Article publicat al Diari NewT el set de setembre de 2017

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total per p

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà

Paradisos fiscals

Ja ha plegat. Una setmana ha trigat des que es va saber que mantenia accions d’una societat radicada a Panamà on el seu pare hi ocultava un xalet de Madrid. El fiscal anticorrupció de l’Estat espanyol, Manuel Moix, ha presentat la dimissió aquest dijous. L’ha anunciat el seu ex-cap, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, defensant-lo fins a l’últim moment. Tot comença a l’any 2012 quan aquest senyor i els seus germans hereten una societat que és propietària d’un xalet a Madrid valorat en 550.000€. En aquell moment haurien pogut regularitzar la situació a Hisenda però sembla ser que costava 90.000€ que no tenien i els va quedar pendent (avui sortien els tècnics d’Hisenda i deien que realment hauria costat 400€). De tot aquest affaire només destaco algunes reaccions: Ja han passat tres fiscals generals amb el ministre Català, sembla que els costa de trobar-ne un que encaixi amb totes les tesis del govern, sobretot en la manera de tractar el procés català. L’ex-ministre