Aquesta
setmana Cristobal Montoro, ministre d’Hisenda del govern espanyol tornava a fer
declaracions amenaçadores a qualsevol persona que pretengui pagar els impostos
a la Hisenda Catalana. En aquest cas va ser just després que el Conseller
Junqueras i el President Puigdemont inauguressin el nou sistema de funcionament
de l’Agència Catalana de Tributs.
La
Generalitat de Catalunya té cedida la gestió i recaptació de diversos impostos
de segon ordre com poden ser donacions i successions, actes jurídics i impost
de patrimoni. Aquest sistema el tenen atribuït vàries comunitats autònomes. Els
podem anomenar de segon ordre pel volum de recaptació ja que els impostos
importants són la renda, societats i IVA i aquests els recapta l’estat
espanyol.
A
partir d’aquest quatre de setembre, tot el sistema canvia ja que fins ara
aquesta activitat de recaptació d’impostos estava “subcontractada” als registradors
de la propietat i eren aquestes les entitats que cobraven un preu anual per fer
la gestió. Aquest 2017 ja no s’ha renovat el contracte amb elles i s’han obert
oficines pròpies de l’Agència Catalana de Tributs que compten amb més de 800
treballadors per fer aquesta gestió. A la vegada, el govern i diputacions
tenien traspassada la gestió de recaptació executiva de multes i sancions a la
Hisenda espanyola i aquest tràmit també l’assumirà l’ACT. Per poder fer tot
això han preparat un sistema informàtic (e-Spriu) que estarà preparat per
recaptar i gestionar els impostos cedits però a la vegada qualsevol altre
impost dels de primer ordre.
En
aquest punt és on en Montoro vol espantar. És cert que el programa i
l’estructura de la ACT està preparada ara per tot però en cap cas s’ha demanat
que cap contribuent pagui els impostos que no estan cedits a la Generalitat
directament a la ACT. Qualsevol traspàs d’impostos que pugui haver-hi en un
futur estaria sota la cobertura del dret internacional i s’establiria
perfectament l’agenda per tal que tothom sapigués on cal pagar els impostos en
cada moment.
Amenaçar
amb represàlies d’un tema que el dret internacional ja delimita perfectament és
sobrer i només busca espantar a qui no domina aquests conceptes. Entendria
l’amenaça en el moment que algun responsable demani triar entre una agència
tributària catalana o espanyola per pagar els mateixos tributs però aquesta
tria no existirà mai. Els traspassos, si existeixen, sempre són sota la
cobertura del dret internacional, tots els possibles escenaris que es puguin
contemplar ja han existit abans a d’altres països i garanteixen que no hi hagi
represàlies.
Les
amenaces volen espantar però sembla que només busquin afegir adeptes a la
separació. La comunicació no és el punt fort del ministre.
Article publicat al Diari NewT el set de setembre de 2017
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada