Complicada situació econòmica per totes dues parts

Intentaré no entrar en els fets del dia 1 d’octubre ja que crec que cal passar pàgina (sense oblidar) i deixar pas a la política. Tots hem vist els vídeos, tots estem colpits per les escenes irracionals.

Per molts policies i exèrcits que tinguem als carrers, ja no som els ciutadans els qui podem rebre, ara són els polítics i les institucions. Els caldrà ajuda per defensar-se, però l’objectiu físic que els permetia repartir a tort i dret (urnes) ja no existeix (de moment).

La situació actual només la pot arreglar un mediador de pes. El govern espanyol no podrà mai acceptar una sortida de Catalunya per varis motius. No em centraré en els motius que al·leguen la unitat o no d’Espanya ja que són els historiadors i els sociòlegs els que han d’omplir aquestes pàgines.

Si ens centrem en els motius econòmics, mai Espanya podrà cedir Catalunya. La raó la trobem en els pressupostos. S’ha parlat molt de si el dèficit fiscal de Catalunya vers Espanya és de 16.000 milions d’euros anuals (equivalent a ¼ part del deute català total). El problema no són els 16.000 milions, sinó el 20% que es paga de conceptes que es donen per suposat que pertanyen a cada català. El dèficit no contempla tot el seguit d’estructures d’estat que es computen a cada ciutadà espanyol. Catalunya aporta el 20% aproximadament de contribució dels impostos totals recaptats a Espanya, amb això es paguen molts serveis a tots els espanyols encara no els usin. Per exemple, es paga el 20% dels sous dels funcionaris de l’estat central, el 20% de tot l’exèrcit, el 20% del Museu del Prado, el 20% de la casa reial, etc.

Aquestes partides no es contemplen dintre del dèficit dels 16.000 milions d’euros. Això vol dir que si Catalunya marxa caldria un exercici d’aprimament de tantes institucions espanyoles que es fa difícil de creure possible a curt termini. Quan el pressupost de l’exèrcit espanyol és el primer que creix sense control des de fa anys (tot i la crisi), ves i explica al“cuartel” de l’exèrcit de terra d’Albacete que els hi retalles el 20% del pressupost de cop perquè els catalans han marxat. Complicat. No em poso amb el pressupost de la monarquia ja que no es pot discutir d’aquest tema gràcies a la Constitució que a tots ens empara.

En resum, fins i tot si la intenció fos negociar una sortida, els responsables del govern haurien de fer un exercici d’aprimament de les despeses tan gran que els costaria molt triar on retallar i com explicar-ho.

Si pel govern espanyol és complicat, no ho és menys pel català. És cert que parteix d’un estat amb molts menys vicis, menys retallades a fer gràcies a la crisi del 2008, però tot i això necessitaria de la confiança dels mercats internacionals per poder-se finançar als inicis.. Jugada d’escacs complicada.

Article publicat al Diarid el Vallés el 5 d'octubre de 2017.