Passa al contingut principal

Complicada situació econòmica per totes dues parts

Intentaré no entrar en els fets del dia 1 d’octubre ja que crec que cal passar pàgina (sense oblidar) i deixar pas a la política. Tots hem vist els vídeos, tots estem colpits per les escenes irracionals.
Per molts policies i exèrcits que tinguem als carrers, ja no som els ciutadans els qui podem rebre, ara són els polítics i les institucions. Els caldrà ajuda per defensar-se, però l’objectiu físic que els permetia repartir a tort i dret (urnes) ja no existeix (de moment).
La situació actual només la pot arreglar un mediador de pes. El govern espanyol no podrà mai acceptar una sortida de Catalunya per varis motius. No em centraré en els motius que al·leguen la unitat o no d’Espanya ja que són els historiadors i els sociòlegs els que han d’omplir aquestes pàgines.
Si ens centrem en els motius econòmics, mai Espanya podrà cedir Catalunya. La raó la trobem en els pressupostos. S’ha parlat molt de si el dèficit fiscal de Catalunya vers Espanya és de 16.000 milions d’euros anuals (equivalent a ¼ part del deute català total). El problema no són els 16.000 milions, sinó el 20% que es paga de conceptes que es donen per suposat que pertanyen a cada català. El dèficit no contempla tot el seguit d’estructures d’estat que es computen a cada ciutadà espanyol. Catalunya aporta el 20% aproximadament de contribució dels impostos totals recaptats a Espanya, amb això es paguen molts serveis a tots els espanyols encara no els usin. Per exemple, es paga el 20% dels sous dels funcionaris de l’estat central, el 20% de tot l’exèrcit, el 20% del Museu del Prado, el 20% de la casa reial, etc.
Aquestes partides no es contemplen dintre del dèficit dels 16.000 milions d’euros. Això vol dir que si Catalunya marxa caldria un exercici d’aprimament de tantes institucions espanyoles que es fa difícil de creure possible a curt termini. Quan el pressupost de l’exèrcit espanyol és el primer que creix sense control des de fa anys (tot i la crisi), ves i explica al“cuartel” de l’exèrcit de terra d’Albacete que els hi retalles el 20% del pressupost de cop perquè els catalans han marxat. Complicat. No em poso amb el pressupost de la monarquia ja que no es pot discutir d’aquest tema gràcies a la Constitució que a tots ens empara.
En resum, fins i tot si la intenció fos negociar una sortida, els responsables del govern haurien de fer un exercici d’aprimament de les despeses tan gran que els costaria molt triar on retallar i com explicar-ho.

Si pel govern espanyol és complicat, no ho és menys pel català. És cert que parteix d’un estat amb molts menys vicis, menys retallades a fer gràcies a la crisi del 2008, però tot i això necessitaria de la confiança dels mercats internacionals per poder-se finançar als inicis.. Jugada d’escacs complicada.

Article publicat al Diarid el Vallés el 5 d'octubre de 2017.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total per p

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà

Paradisos fiscals

Ja ha plegat. Una setmana ha trigat des que es va saber que mantenia accions d’una societat radicada a Panamà on el seu pare hi ocultava un xalet de Madrid. El fiscal anticorrupció de l’Estat espanyol, Manuel Moix, ha presentat la dimissió aquest dijous. L’ha anunciat el seu ex-cap, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, defensant-lo fins a l’últim moment. Tot comença a l’any 2012 quan aquest senyor i els seus germans hereten una societat que és propietària d’un xalet a Madrid valorat en 550.000€. En aquell moment haurien pogut regularitzar la situació a Hisenda però sembla ser que costava 90.000€ que no tenien i els va quedar pendent (avui sortien els tècnics d’Hisenda i deien que realment hauria costat 400€). De tot aquest affaire només destaco algunes reaccions: Ja han passat tres fiscals generals amb el ministre Català, sembla que els costa de trobar-ne un que encaixi amb totes les tesis del govern, sobretot en la manera de tractar el procés català. L’ex-ministre