Intentaré no entrar en els fets
del dia 1 d’octubre ja que crec que cal passar pàgina (sense oblidar) i deixar
pas a la política. Tots hem vist els vídeos, tots estem colpits per les escenes
irracionals.
Per molts policies i exèrcits que
tinguem als carrers, ja no som els ciutadans els qui podem rebre, ara són els
polítics i les institucions. Els caldrà ajuda per defensar-se, però l’objectiu
físic que els permetia repartir a tort i dret (urnes) ja no existeix (de
moment).
La situació actual només la pot
arreglar un mediador de pes. El govern espanyol no podrà mai acceptar una
sortida de Catalunya per varis motius. No em centraré en els motius que
al·leguen la unitat o no d’Espanya ja que són els historiadors i els sociòlegs
els que han d’omplir aquestes pàgines.
Si ens centrem en els motius
econòmics, mai Espanya podrà cedir Catalunya. La raó la trobem en els
pressupostos. S’ha parlat molt de si el dèficit fiscal de Catalunya vers
Espanya és de 16.000 milions d’euros anuals (equivalent a ¼ part del deute
català total). El problema no són els 16.000 milions, sinó el 20% que es paga
de conceptes que es donen per suposat que pertanyen a cada català. El dèficit
no contempla tot el seguit d’estructures d’estat que es computen a cada ciutadà
espanyol. Catalunya aporta el 20% aproximadament de contribució dels impostos
totals recaptats a Espanya, amb això es paguen molts serveis a tots els
espanyols encara no els usin. Per exemple, es paga el 20% dels sous dels funcionaris
de l’estat central, el 20% de tot l’exèrcit, el 20% del Museu del Prado, el 20%
de la casa reial, etc.
Aquestes partides no es
contemplen dintre del dèficit dels 16.000 milions d’euros. Això vol dir que si
Catalunya marxa caldria un exercici d’aprimament de tantes institucions
espanyoles que es fa difícil de creure possible a curt termini. Quan el
pressupost de l’exèrcit espanyol és el primer que creix sense control des de fa
anys (tot i la crisi), ves i explica al“cuartel” de l’exèrcit de terra d’Albacete
que els hi retalles el 20% del pressupost de cop perquè els catalans han
marxat. Complicat. No em poso amb el pressupost de la
monarquia ja que no es pot discutir d’aquest tema gràcies a la Constitució que
a tots ens empara.
En resum, fins i tot si la
intenció fos negociar una sortida, els responsables del govern haurien de fer
un exercici d’aprimament de les despeses tan gran que els costaria molt triar
on retallar i com explicar-ho.
Si pel govern espanyol és
complicat, no ho és menys pel català. És cert que parteix d’un estat amb molts
menys vicis, menys retallades a fer gràcies a la crisi del 2008, però tot i
això necessitaria de la confiança dels mercats internacionals per poder-se
finançar als inicis.. Jugada d’escacs complicada.
Article publicat al Diarid el Vallés el 5 d'octubre de 2017.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada