Si l'encerto, l'endevino.

Aprofitant que aquesta setmana l’Alcalde Jordi Ballart va presentar les línies mestres del pressupost per aquest 2014 he volgut aprofundir-hi cercant a la web municipal les dades econòmiques disponibles. He quedat sorprès amb la gran quantitat de dades que hi consten, pressupostos des del 2009 fins a dia d’avui amb els informes de compliment dels mateixos. Tot plegat conforma un acte de transparència per part de l’Ajuntament de Terrassa. Hi he trobat dades interessants que ajuden a constatar que l’Ajuntament és una de les empreses més grans de Terrassa. Segons les dades de la web l’any 2013 tenia aproximadament 1.000 treballadors directes (si tenim en compte que la població activa de Terrassa era de 110.000 habitants suposa que un 1% de la població activa hi treballa) i factura 166 milions d’euros, per curiositat he buscat a un llistat de les empreses que més facturaven a l’exercici 2011 i les de facturacions semblants es trobarien al lloc 870 d’Espanya. Ara bé, el que pretenia

Sembla ser que els últims dies de l’any han estat profitosos a l’hora de afegir pressió recaptatòria als treballadors ja que amb el BOE del 21 de desembre s’han aprovat mesures que contemplen la cotització a la Seguretat Social de diversos pagaments en espècie. Més concretament, s’ha acordat que cotitzin totes les quantitats pagades en concepte de vals de menjar (coneguts com a xecs restaurant), les aportacions als plans de pensió privats, els ajuts a guarderia i les dietes de transport. Amb aquesta mesura, el Govern Central intenta pal·liar el dèficit amb què es troba la Seguretat Social recaptant 1.000 milions més a l’any. Aquesta mesura es suma a la ja aplicada de la variació en el càlcul de l’increment de les pensions que retalla el poder adquisitiu dels jubilats de manera important. Tant els promotors de plans de pensions privats com les empreses que gestionen els xecs restaurant s’han posat les mans al cap en veure la crisi que se’ls apropa. Ambdues mesures s’havien gene

Aquesta setmana podria haver-hi gent afortunada amb el sorteig de Loteria de Nadal celebrat aquest diumenge passat o gent esperançada amb el sorteig de la Grossa de Cap d’Any. Qui segur que espera aquests sortejos amb il•lusió nadalenca és la Hisenda Pública. Tots els sortejos celebrats a partir del dia 1 de gener d’aquest 2013 es carreguen amb un impost del 20% de regal. D´aquest impost només en queden exempts els primers 2.500€, a partir d’ací cal pagar el 20%. Això implica que si ens ha tocat el primer premi de la Loteria de Nadal, dels 400.000€ de premi, la hisenda espanyola se’n quedarà gairebé 80.000€. Si en canvi ens toca el primer premi de la Grossa de Cap d’Any, dels 100.000€ que ens pertocaria de premi, en impostos hi restaríem gairebé 20.000€. Aquest impost grava qualsevol loteria organitzada per l’Estat espanyol, les de la Creu Roja, la ONCE, qualsevol comunitat autònoma i els premis europeus. La recaptació però, va íntegrament a la Hisenda d’Espanya. Aquests imposto

Hem pogut llegir aquests dies les noticies sobre la decisió unilateral d’aturar les obres d’ampliació del canal de Panamà per part de l’empresa constructora espanyola SACYR. Aquesta empresa va guanyar la licitació que es va fer d’aquesta obra faraònica per valor de 4.032 milions d’euros juntament amb un grup d’empreses anomenat GUPC. SACYR justifica que atura les obres ja que no pot fer front als sobrecostos que l’obra ha generat per molts motius que no es contemplaven al principi i que suposarien 1.168 milions d’euros més, és a dir un 29% més. D’aquesta notícia em criden l’atenció diverses preguntes i les deixo escrites per reflexionar-hi: 1. Al concurs inicial es van presentar diferents ofertes però la liderada per SACYR de 4.032 milions era una quarta part més baixa que la segona finalista. L’Autoridad del Canal de Panamà va triar l’oferta amb el preu més baix entenent el preu com a tancat. Aquest recurs d’ofertar barat i després renegociar que ha emprat la constructora

La web del Servicio Público de Empleo Estatal publica les xifres d’atur on hi podem llegir una bona dada ja que xifren en un 2.02% la reducció de l’atur registrat des de novembre 2012 fins a novembre 2013. Més al detall, a la província de Barcelona, l’atur s’ha reduït en 10.639 persones (un 2.19%) respecte a novembre 2013. Són molts els motius reals de la baixada de persones aturades al mes de novembre 2013 respecte el mateix any de l’any 2012: un increment real de l’activitat productiva i de serveis, persones immigrants que tornen als seus llocs d’origen i emigrants que busquen oportunitats fora, treballadors que abandonen la cerca, etc.. La combinació de tots ells però ens deixa un atur menor en xifres i és desitjable que aquesta tendència es consolidi. Una altra dada positiva l’hem tingut aquesta setmana ja que hem tingut accés a les dades publicades per “Estadística de regulación de Empleo” del Ministeri i revelen que de gener a octubre d’aquest 2013, el nombre de treballadors

El Govern Espanyol fa anys que intenta resoldre el problema de liquiditat que afecta a les petites empreses. Per fer-ho posa un “pedaç” darrera un altre, com qui intenta posar portes al camp, però no aconsegueix millorar el finançament de les empreses ja que el problema és estructural. El primer sistema el va aportar Hisenda quan el 2009 va pujar el límit exempt d’aportar garantia per ajornar impostos fins als 18.000€, per tant, deixava una “pòlissa de crèdit” amb Hisenda a un 5% d’interès sense garanties. Aquest sistema funciona i l’utilitzen moltes pimes però amb el límit dels 18.000€. El segon que va fer va ser limitar els dies de pagament entre empreses, així, l’any 2010 amb la Llei de la Morositat es va establir un pla que reduïa progressivament els dies màxims de pagament començant en 85 dies l’any 2010 i acabant en 60 dies el 2013 (30 dies per les Administracions Públiques). No caldria escriure massa sobre l’èxit d’aquesta norma si pensem que la mitjana de l’Administració Pú

Aquests dies és fàcil escoltar pel carrer la pregunta : “...i tu, quina loteria compres aquest any?...” Això es dóna perquè aquest és el primer any de coexistència de la Grossa de Cap d’Any, organitzada per la Generalitat de Catalunya, i la Loteria de Nadal i del Nen, organitzades per l’Estat espanyol. Per primera vegada trobem una alternativa més pròxima per satisfer l’esperit “juganer” típic d’aquestes dates. Amb el DECRET 149/2013 La Generalitat de Catalunya estableix les bases per poder crear una loteria anomenada passiva al territori català (és a dir, qui compra no pot triar el número fora dels disponibles, per tant no actua i espera el resultat del sorteig). Les loteries clàssiques (6/49, Trio, Super10, etc..) promogudes per la Generalitat estaven reduint la recaptació en part pels efectes de la crisi, en part per la regulació i per l'augment del joc online i calia buscar noves fórmules per aturar aquesta baixada. Tots els beneficis que s’obtenen dels jocs d’atzar que r