Passa al contingut principal

Els impostos de la Loteria

Aquesta setmana podria haver-hi gent afortunada amb el sorteig de Loteria de Nadal celebrat aquest diumenge passat o gent esperançada amb el sorteig de la Grossa de Cap d’Any. Qui segur que espera aquests sortejos amb il•lusió nadalenca és la Hisenda Pública. Tots els sortejos celebrats a partir del dia 1 de gener d’aquest 2013 es carreguen amb un impost del 20% de regal. D´aquest impost només en queden exempts els primers 2.500€, a partir d’ací cal pagar el 20%. Això implica que si ens ha tocat el primer premi de la Loteria de Nadal, dels 400.000€ de premi, la hisenda espanyola se’n quedarà gairebé 80.000€. Si en canvi ens toca el primer premi de la Grossa de Cap d’Any, dels 100.000€ que ens pertocaria de premi, en impostos hi restaríem gairebé 20.000€.
Aquest impost grava qualsevol loteria organitzada per l’Estat espanyol, les de la Creu Roja, la ONCE, qualsevol comunitat autònoma i els premis europeus. La recaptació però, va íntegrament a la Hisenda d’Espanya.
Aquests impostos ens els retindran directament quan anem a cobrar els premis, per tant, ja ens vindran lliures de càrregues impositives i no caldrà declarar-los a la declaració de la renda. Si volem repartir el premi entre més d’una persona caldrà fer-ne menció quan el cobrem i així practicaran la retenció dels impostos a nom de cadascú. És important saber que si el premi el cobra una persona i el reparteix amb posterioritat el que està fent és una donació i aquesta tributaria una altra vegada. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total p...

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà...

Paradisos fiscals

Ja ha plegat. Una setmana ha trigat des que es va saber que mantenia accions d’una societat radicada a Panamà on el seu pare hi ocultava un xalet de Madrid. El fiscal anticorrupció de l’Estat espanyol, Manuel Moix, ha presentat la dimissió aquest dijous. L’ha anunciat el seu ex-cap, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, defensant-lo fins a l’últim moment. Tot comença a l’any 2012 quan aquest senyor i els seus germans hereten una societat que és propietària d’un xalet a Madrid valorat en 550.000€. En aquell moment haurien pogut regularitzar la situació a Hisenda però sembla ser que costava 90.000€ que no tenien i els va quedar pendent (avui sortien els tècnics d’Hisenda i deien que realment hauria costat 400€). De tot aquest affaire només destaco algunes reaccions: Ja han passat tres fiscals generals amb el ministre Català, sembla que els costa de trobar-ne un que encaixi amb totes les tesis del govern, sobretot en la manera de tractar el procés català. L’ex-ministre ...