Passa al contingut principal

L’embolic de Sacyr

Hem pogut llegir aquests dies les noticies sobre la decisió unilateral d’aturar les obres d’ampliació del canal de Panamà per part de l’empresa constructora espanyola SACYR. Aquesta empresa va guanyar la licitació que es va fer d’aquesta obra faraònica per valor de 4.032 milions d’euros juntament amb un grup d’empreses anomenat GUPC. SACYR justifica que atura les obres ja que no pot fer front als sobrecostos que l’obra ha generat per molts motius que no es contemplaven al principi i que suposarien 1.168 milions d’euros més, és a dir un 29% més.

D’aquesta notícia em criden l’atenció diverses preguntes i les deixo escrites per reflexionar-hi:

1. Al concurs inicial es van presentar diferents ofertes però la liderada per SACYR de 4.032 milions era una quarta part més baixa que la segona finalista. L’Autoridad del Canal de Panamà va triar l’oferta amb el preu més baix entenent el preu com a tancat. Aquest recurs d’ofertar barat i després renegociar que ha emprat la constructora espanyola és molt comú en les licitacions d’obres civils a l’Estat espanyol i altera les regles del joc. Podem legislar per posar-hi fre o hem d’esperar a accions com les de Panamà per veure que el sistema de licitacions no funciona tal i com l’entenem aquí? 

2. El fet que Luis de Rivero, president de Sacyr a l’any 2007, surti als papers de Bárcenas com a donant del Partit Popular a la comptabilitat B dies abans que Sacyr aconseguís concessions de contractes públics no és una altra demostració que les regles del joc són dolentes? 

3. Sembla ser que la Ministra de Foment, Sra. Ana Pastor, viatjarà la setmana vinent a Panamà per intercedir a favor de Sacyr, qui paga aquest viatge, SACYR o el Govern Espanyol? Aquesta mediació es fa per defensar els interessos d’una empresa espanyola o per defensar la manera de treballar, la imatge, de la marca Espanya arreu?


4. Imaginem que sóc constructor i me’n vaig a fer les obres de reforma d’un lavabo d’una casa de la Cerdanya francesa. A mig fer em diuen que no em pagaran, a qui truco per mediar entre els parts, a la Ministra Pastor o directament al Sr.Hollande?

5. Sacyr ja va presentar com a ingressos 485 milions d’euros al 2012 pensant que Panamà atendria les seva demanda de millora, això implicaria que les xifres del 2012 de l’empresa que cotitza a Borsa no reflexarien la realitat, qui va donar-hi el vist-i-plau? Aquesta resposta és fàcil: La firma d’auditoria KPMG va emetre un informe positiu d’aquest comptes del 2012, llavors: a qui va preguntar aquesta auditoria si aquest sobrecost seria assumit per Panamà, a la mateixa gent de SACYR o bé a qui havia d’estar d’acord en pagar? També podem donar resposta a això: a la mateixa Sacyr. Ingenuïtat o ganes de seguir sent-ne els auditors?



6. L’expresident de SACYR, José Manuel Loureda, que segueix sent membre del Consell d’Administració de la constructora va vendre 11 milions d’euros en accions de la societat dies abans d’anunciar la parada de les obres, ben informat o visionari? A dia d’avui les accions ja havien baixat més d’un 10% des de l’anunci..

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total p...

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà...

Paradisos fiscals

Ja ha plegat. Una setmana ha trigat des que es va saber que mantenia accions d’una societat radicada a Panamà on el seu pare hi ocultava un xalet de Madrid. El fiscal anticorrupció de l’Estat espanyol, Manuel Moix, ha presentat la dimissió aquest dijous. L’ha anunciat el seu ex-cap, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, defensant-lo fins a l’últim moment. Tot comença a l’any 2012 quan aquest senyor i els seus germans hereten una societat que és propietària d’un xalet a Madrid valorat en 550.000€. En aquell moment haurien pogut regularitzar la situació a Hisenda però sembla ser que costava 90.000€ que no tenien i els va quedar pendent (avui sortien els tècnics d’Hisenda i deien que realment hauria costat 400€). De tot aquest affaire només destaco algunes reaccions: Ja han passat tres fiscals generals amb el ministre Català, sembla que els costa de trobar-ne un que encaixi amb totes les tesis del govern, sobretot en la manera de tractar el procés català. L’ex-ministre ...