Passa al contingut principal

El deute als Pressupostos de Terrassa 2014

Aprofitant que aquesta setmana l’Alcalde Jordi Ballart va presentar les línies mestres del pressupost per aquest 2014 he volgut aprofundir-hi cercant a la web municipal les dades econòmiques disponibles. He quedat sorprès amb la gran quantitat de dades que hi consten, pressupostos des del 2009 fins a dia d’avui amb els informes de compliment dels mateixos. Tot plegat conforma un acte de transparència per part de l’Ajuntament de Terrassa.
Hi he trobat dades interessants que ajuden a constatar que l’Ajuntament és una de les empreses més grans de Terrassa. Segons les dades de la web l’any 2013 tenia aproximadament 1.000 treballadors directes (si tenim en compte que la població activa de Terrassa era de 110.000 habitants suposa que un 1% de la població activa hi treballa) i factura 166 milions d’euros, per curiositat he buscat a un llistat de les empreses que més facturaven a l’exercici 2011 i les de facturacions semblants es trobarien al lloc 870 d’Espanya.
Ara bé, el que pretenia buscar era l’evolució del deute de l’Ajuntament ja que les explicacions dels pressupostos sempre inclouen les partides d’ingressos i despeses però els costa fer menció als deutes.
Recordem que els pressupostos de l’Ajuntament han tancat els últims anys en superàvit, és a dir, ingressen més del que gasten (no sempre era així). L’exercici 2013 aquest superàvit va ser d’uns 10 milions d’euros i pel 2014 se’n espera uns dos milions. Em pregunto: no hauria d’haver estat sempre una condició imprescindible tancar amb superàvit? Aquest superàvit és el que ajuda a que s’eixugui el deute i seguint amb aquesta paraula puc veure que aquest deute es va reduir al 2011 en 17 milions, al 2012 en 15 i al 2013 en 13 milions d’euros. Fent la suma em surten 45 milions de reducció de deute en tres anys. Buscant a les dades de la web també trobo que el deute de l’Ajuntament a 31/12/2013 era de 104.598.912 euros, amb això podem fer el càlcul i veure que a principis de 2011 l’Ajuntament tenia un deute d’uns 150 milions d’euros. És a dir el deute sempre està al voltant del 65% de tots els ingressos d’un any de l’Ajuntament. Tots sabem que hi ha Ajuntaments que arriben al 300% però com a ciutadans de Terrassa ens ha de preocupar la nostra política sense comparar-nos amb qui està pitjor.
Ens han de preocupar tant els ingressos perquè els paguem directament nosaltres, com les despeses perquè es transformen en el resultat que en traiem dels nostres impostos però també cal que ens preocupem pel deute ja que no deixa de ser un passiu de cada ciutadà. Vist així canvia la percepció del deute però si dividim els 104 milions entre els 215.000 habitants ens surten 485€ de deute per habitant. És a dir, a banda de pagar impostos i rebre uns serveis ens  pertoquen a cadascú cinc-cents euros de deute. És la nostra obligació com a partícips d’aquesta gran empresa que és l’ajuntament de vetllar perquè aquest deute imposat es redueixi fins a zero.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total p...

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà...

Paradisos fiscals

Ja ha plegat. Una setmana ha trigat des que es va saber que mantenia accions d’una societat radicada a Panamà on el seu pare hi ocultava un xalet de Madrid. El fiscal anticorrupció de l’Estat espanyol, Manuel Moix, ha presentat la dimissió aquest dijous. L’ha anunciat el seu ex-cap, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, defensant-lo fins a l’últim moment. Tot comença a l’any 2012 quan aquest senyor i els seus germans hereten una societat que és propietària d’un xalet a Madrid valorat en 550.000€. En aquell moment haurien pogut regularitzar la situació a Hisenda però sembla ser que costava 90.000€ que no tenien i els va quedar pendent (avui sortien els tècnics d’Hisenda i deien que realment hauria costat 400€). De tot aquest affaire només destaco algunes reaccions: Ja han passat tres fiscals generals amb el ministre Català, sembla que els costa de trobar-ne un que encaixi amb totes les tesis del govern, sobretot en la manera de tractar el procés català. L’ex-ministre ...