Amb el DECRET 149/2013 La Generalitat de Catalunya estableix les bases per poder crear una loteria anomenada passiva al territori català (és a dir, qui compra no pot triar el número fora dels disponibles, per tant no actua i espera el resultat del sorteig). Les loteries clàssiques (6/49, Trio, Super10, etc..) promogudes per la Generalitat estaven reduint la recaptació en part pels efectes de la crisi, en part per la regulació i per l'augment del joc online i calia buscar noves fórmules per aturar aquesta baixada.
Tots els beneficis que s’obtenen dels jocs d’atzar que recapta l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat es destinen íntegrament, mitjançant el Departament de Benestar Social i Família, al finançament d’inversions, programes i actuacions d’atenció a la vellesa, persones discapacitades i atenció a la infància. En concret, els de la Grossa de Cap d’Any es destinaran íntegrament a programes d’infància a Catalunya. Si tenim en compte que ja s’han venut uns 20 milions d’euros i que ara és quan comença la campanya forta de Nadal on s’esperen vendre uns 10 milions més, la recaptació total podria apropar-se als 30 milions d’euros i, per tant, l’aportació als programes per a la infància a Catalunya rebrien uns 10 milions d’euros.
A la Grossa de Cap d’Any entren al sorteig 99.999 números. Cada número tindrà 60 sèries i es donaran 3 premis. El primer premi pagarà 100.000 euros per número, el segon 32.500 i el tercer 15.000. Per cadascun dels tres premis també hi trobem premis menors pels números anteriors, posteriors i per xifres coincidents. El percentatge total de recaptació destinat a premis serà del 69,60%.
Per que sembla que va tan bé el ritme de vendes d’aquesta loteria?
Podem adduir varis factors: El primer seria que la tradició del joc nadalenc està molt arrelada a la nostra societat. Cal pensar que l'any 2012 a les loteries de Nadal promogudes per la “Administración de Loterías del Estado” els catalans van comprar bitllets per un import de 540 milions d’euros. Un altre factor seria el fet de vendre aquesta loteria a una gran quantitat d’establiments, seguint l’esquema de les altres Loteries de la Generalitat. Els punts de venda no són els específics de loteria nacional sinó que la xarxa d’establiments és molt àmplia i facilita l’acte de compra. Un tercer factor important és el preu. Si bé l'import del primer premi és el mateix tant a la Loteria de Nadal com a la Grossa de Cap d’Any (20.000€ per euro jugat), la Grossa de Cap d’Any és més accessible a petites butxaques ja que costa 5€ el bitllet enfront dels 20€ de la Loteria de Nadal. Aquest fet per una banda facilita la decisió de compra al suposar menys despesa per joc i alhora facilita jugar amb més números. Com a últim factor podem considerar la proximitat. Sense voler entrar en qui gestiona els excedents de les loteries, la Generalitat ha sabut publicitar que el destí final del 30% del total jugat anirà cap a programes per a la infància a Catalunya i això ha servit d’empenta final per ajudar les vendes. Així, La Grossa de Cap d’Any aconsegueix satisfer el nostre esperit juganer nadalenc, a un preu raonable i a la vegada ens consola si no guanyem res pensant que es col•labora amb programes per a la infància del nostre entorn, tothom hi guanya...
Taula de diferències entre les dues loteries de Nadal
|
|
Grossa
de Cap d’Any
|
Loteria
de Nadal
|
|
Qui Organitza
|
Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat
|
Loterías y
Apuestas del Estado
|
|
Dia del sorteig
|
31 de desembre
|
22 de
desembre
|
|
Import Butlleta
|
5 €
|
20 €
|
|
Quantitat de
números
|
100.000
|
100.000
|
|
% repartit en
premis
|
70%
|
70%
|
|
Llocs de venda
|
Establiments
comercials i de restauració que ho sol·licitin
|
Establiments de
venda de loteria regulats per Loterías y Apuestas del Estado.
|
|
Import jugat a
Catalunya
|
30
milions €
|
400
milions €
|
|
Destí recaptació
|
Departament de
Benestar Social i Família
|
Tesoro
Público
|
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada