El Govern Espanyol fa anys que intenta resoldre el problema de liquiditat que afecta a les petites empreses. Per fer-ho posa un “pedaç” darrera un altre, com qui intenta posar portes al camp, però no aconsegueix millorar el finançament de les empreses ja que el problema és estructural.
El primer sistema el va aportar Hisenda quan el 2009 va pujar el límit exempt d’aportar garantia per ajornar impostos fins als 18.000€, per tant, deixava una “pòlissa de crèdit” amb Hisenda a un 5% d’interès sense garanties. Aquest sistema funciona i l’utilitzen moltes pimes però amb el límit dels 18.000€.
El segon que va fer va ser limitar els dies de pagament entre empreses, així, l’any 2010 amb la Llei de la Morositat es va establir un pla que reduïa progressivament els dies màxims de pagament començant en 85 dies l’any 2010 i acabant en 60 dies el 2013 (30 dies per les Administracions Públiques). No caldria escriure massa sobre l’èxit d’aquesta norma si pensem que la mitjana de l’Administració Pública el 2012 és de 148 dies i el de les grans empreses de 120 dies.
L’última mesura aplicada per intentar ajudar al finançament de les pimes (facturacions de menys de 2 milions d’euros anuals) és el nou sistema de criteri de caixa en IVA (RECC). Per poder-nos-hi acollir aquest mes de desembre caldria sol•licitar la inclusió al RECC amb efectes de l’1 de gener de 2014.
Aquest sistema neix amb l‘article 23 de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de recolzament als emprenedors i la seva internacionalització. Recordem que des del 1992 fins ara prevalia el criteri de meritació a l’hora de liquidar l’IVA, és a dir, a l’hora de fer el càlcul manava el moment en que es produïa l’entrega del bé o prestació de servei. Amb aquest nou règim, manarà el moment del pagament / cobrament de l’operació.
Per tant, l’esperit de la norma és aconseguir liquidar l’IVA quan realment l’hem cobrat i estalviar a moltes empreses avançar l’IVA d’unes factures que potser encara no han cobrat.
L’esperit de la norma és bo, però l’aplicació és nefasta si mirem les condicions per poder-ho aplicar:
Per una banda caldrà portar un llibre de registre diferent de com es feia fins ara on es consignin les dates de venciments i, per altra, caldrà fer menció a les nostres factures de que ens acollim a aquest règim. D’aquesta manera, els nostres clients ho hauran de tenir en compte a l’hora de registrar la factura i modificar el seu sistema.
Aquest és el punt més complicat perquè implica obligar al nostre client a modificar la seva manera de comptabilitzar. Ara com ara ja hi ha moltes grans empreses que estan enviant notificacions als seus proveïdors dient que NO acceptaran a ningú inclòs al RECC, segurament moltes de les que no respecten la Llei de Morositat i paguen a una mitjana de 120 dies. El fet que la nostra decisió de treballar sota el RECC afecti a tothom qui treballi amb nosaltres és clarament el punt feble de la norma.
En resum, el legislador intenta de moltes maneres millorar el sistema de finançament de les empreses però no se’n surt i seguim sense poder equiparar el nostre sistema a sistemes de països europeus on la cultura del pagament a menys de quinze dies es compleix tant per empreses com per Administracions Públiques.
El primer sistema el va aportar Hisenda quan el 2009 va pujar el límit exempt d’aportar garantia per ajornar impostos fins als 18.000€, per tant, deixava una “pòlissa de crèdit” amb Hisenda a un 5% d’interès sense garanties. Aquest sistema funciona i l’utilitzen moltes pimes però amb el límit dels 18.000€.
El segon que va fer va ser limitar els dies de pagament entre empreses, així, l’any 2010 amb la Llei de la Morositat es va establir un pla que reduïa progressivament els dies màxims de pagament començant en 85 dies l’any 2010 i acabant en 60 dies el 2013 (30 dies per les Administracions Públiques). No caldria escriure massa sobre l’èxit d’aquesta norma si pensem que la mitjana de l’Administració Pública el 2012 és de 148 dies i el de les grans empreses de 120 dies.
L’última mesura aplicada per intentar ajudar al finançament de les pimes (facturacions de menys de 2 milions d’euros anuals) és el nou sistema de criteri de caixa en IVA (RECC). Per poder-nos-hi acollir aquest mes de desembre caldria sol•licitar la inclusió al RECC amb efectes de l’1 de gener de 2014.
Aquest sistema neix amb l‘article 23 de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de recolzament als emprenedors i la seva internacionalització. Recordem que des del 1992 fins ara prevalia el criteri de meritació a l’hora de liquidar l’IVA, és a dir, a l’hora de fer el càlcul manava el moment en que es produïa l’entrega del bé o prestació de servei. Amb aquest nou règim, manarà el moment del pagament / cobrament de l’operació.
Per tant, l’esperit de la norma és aconseguir liquidar l’IVA quan realment l’hem cobrat i estalviar a moltes empreses avançar l’IVA d’unes factures que potser encara no han cobrat.
L’esperit de la norma és bo, però l’aplicació és nefasta si mirem les condicions per poder-ho aplicar:
Per una banda caldrà portar un llibre de registre diferent de com es feia fins ara on es consignin les dates de venciments i, per altra, caldrà fer menció a les nostres factures de que ens acollim a aquest règim. D’aquesta manera, els nostres clients ho hauran de tenir en compte a l’hora de registrar la factura i modificar el seu sistema.
Aquest és el punt més complicat perquè implica obligar al nostre client a modificar la seva manera de comptabilitzar. Ara com ara ja hi ha moltes grans empreses que estan enviant notificacions als seus proveïdors dient que NO acceptaran a ningú inclòs al RECC, segurament moltes de les que no respecten la Llei de Morositat i paguen a una mitjana de 120 dies. El fet que la nostra decisió de treballar sota el RECC afecti a tothom qui treballi amb nosaltres és clarament el punt feble de la norma.
En resum, el legislador intenta de moltes maneres millorar el sistema de finançament de les empreses però no se’n surt i seguim sense poder equiparar el nostre sistema a sistemes de països europeus on la cultura del pagament a menys de quinze dies es compleix tant per empreses com per Administracions Públiques.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada