L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc.

Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar.

A partir d’ací, diumenge vespre serà dia de recomptes (fàcil de preveure el resultat) i dilluns dia de rodes de premsa. Entenc que si la proporció de gent que ha pogut votar és alta el President de la Generalitat anunciarà que comença un procés de negociació amb l’Estat espanyol a fi d’arribar a un acord i no haver de tirar pel dret amb una DUI. De fet, aquesta opció no crec que entri dintre dels plans del govern ja que si no has arribat a un acord en ferm amb els bancs no cal ni pensar-hi. Pot sonar estrany però fermament crec que qui pot decantar la balança són els bancs. La llei de transitorietat estableix que les lleis que regeixen el dia a dia d’una Catalunya independent són les catalanes des del primer moment. Això vol dir que no pot venir ningú de fora a reclamar res a ningú si la justícia catalana no dona la raó. Ni la Hisenda espanyola, ni la justícia espanyola.

Tot això té relació amb el què us explicava a principis de la incautació de les finances de qualsevol entitat. Sempre i quan La Caixa hagi de cedir i segrestar els diners de les entitats o la mateixa Generalitat quan li demani Montoro no es podrà exercir la independència. Si arriba el moment en què les entitats bancàries instal·lades a Catalunya accepten la llei catalana i no segresten aquests fons, la recaptació de tots els impostos farà la resta.

Recomanacions per si arriba el moment de negociar: digueu que sí a tot, accepteu tot el deute que us vulguin encolomar. Ajudem a pagar tot els capritxos que ens demanin per fer la farina plana.. La història de la política europea demostra que els compromisos no són per complir-los (a Espanya es tenia el compromís d’acollir milers de refugiats, no n’arriba cap i ningú demana explicacions: barra lliure...).

Article publicat al diari NewT el 29 d'octubre de 2017