Des de redacció ens demanen que
fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre.
Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que
trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem
cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi
ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar
perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que
tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins
al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc.
Aquests temes són més fàcils de
comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem,
no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil
dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer
la foto però una proporció alta podrà votar.
A partir d’ací, diumenge vespre
serà dia de recomptes (fàcil de preveure el resultat) i dilluns dia de rodes de
premsa. Entenc que si la proporció de gent que ha pogut votar és alta el
President de la Generalitat anunciarà que comença un procés de negociació amb
l’Estat espanyol a fi d’arribar a un acord i no haver de tirar pel dret amb una
DUI. De fet, aquesta opció no crec que entri dintre dels plans del govern ja que
si no has arribat a un acord en ferm amb els bancs no cal ni pensar-hi. Pot
sonar estrany però fermament crec que qui pot decantar la balança són els
bancs. La llei de transitorietat estableix que les lleis que regeixen el dia a
dia d’una Catalunya independent són les catalanes des del primer moment. Això
vol dir que no pot venir ningú de fora a reclamar res a ningú si la justícia
catalana no dona la raó. Ni la Hisenda espanyola, ni la justícia espanyola.
Tot això té relació amb el què us
explicava a principis de la incautació de les finances de qualsevol entitat.
Sempre i quan La Caixa hagi de cedir i segrestar els diners de les entitats o
la mateixa Generalitat quan li demani Montoro no es podrà exercir la
independència. Si arriba el moment en què les entitats bancàries instal·lades a
Catalunya accepten la llei catalana i no segresten aquests fons, la recaptació
de tots els impostos farà la resta.
Recomanacions per si arriba el
moment de negociar: digueu que sí a tot, accepteu tot el deute que us vulguin encolomar.
Ajudem a pagar tot els capritxos que ens demanin per fer la farina plana.. La
història de la política europea demostra que els compromisos no són per
complir-los (a Espanya es tenia el compromís d’acollir milers de refugiats, no
n’arriba cap i ningú demana explicacions: barra lliure...).
Article publicat al diari NewT el 29 d'octubre de 2017
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada