Passa al contingut principal

Se’ns pixen a la cara i diuen que plou

Torno de la Plaça Vella de Terrassa, plena de gent mostrant el malestar per les detencions i escorcolls d’aquest històric 20S. Mentre em manifestava intentava analitzar perquè aquelles persones deixaven les seves cases per manifestar-se. Què haurien pogut oferir els diferents governs espanyols per no arribar a aquest punt.
No vull entrar en els motius que tenen a veure amb la llengua, l’autonomia, l’educació, etc. Només vull analitzar si haurien pogut oferir alguna concessió econòmica interessant. El resultat és NO. No poden oferir res en l’aspecte econòmic. Per molt que haguessin volgut (i no jutjo si mai ho han volgut) un país amb un deute superior al PIB d’un any no pot cedir res.
La setmana passada el mateix Montoro concretava que la diferència entre el què Catalunya aportava a l’estat espanyol i el què rebia era de 10.000 milions d’euros anuals. Els càlculs del govern català eren de 14.000 (no estaven tant lluny), els càlculs de Josep Borrell eren de 500 (oletu!). Si el deute del govern català és de 60.000 milions és fàcil veure com en menys de 6 anys el deute català estaria liquidat. Però mai es podria arribar a aquest escenari sota l’administració dels recursos per part del govern espanyol. Això és així perquè el dèficit d’aquest estat és tan alt i te tants compromisos adquirits amb les altres comunitats autònomes que no pot renunciar a un sol euro per fer concessions a Catalunya.
Poden venir les vegades que vulguin a prometre inversions però totes queden en promeses. Probablement alguna de les persones que aquests últims anys ha vingut a prometre inversions realment pensés que era possible però la realitat dels pressupostos espanyols els desperta tan bon punt trepitgen Madrid.
No tenen res a oferir en matèria econòmica, poden fer ofertes però ningú se les creu perquè la història es repeteix a cada govern que trepitja la Moncloa.
PD: Gran favor el que han fet a Correos. Prou complicat tenia el mercat en un moment de revolució digital com per fer-los supervisar la correspondència buscant indicis de referèndum. Com restaurar la confiança en una empresa quan en moments de crisi cedeixen als interessos de l’estat governant? Necessitaran molt més que màrqueting per aixecar aquest estigma.


Article publicat al diari NewT el 21 de setembre de 2017

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total per p
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El finançament és la clau

Sembla obvi però els diners són la clau en cas d’aixecar la suspensió de la DUI. I el dia per fer-ho també és clau.. M’explico: Sembla que el govern espanyol segueix entestat en negar el diàleg (al final de l’article donaré la meva impressió de què està passant). Es prepara per aplicar (si és que pot) l’article 155 que cancel·laria les poques atribucions que li queden a la Generalitat. Dic poques perquè si bé les té en teoria intactes, el fet que la conselleria d’economia estigui intervinguda de facto implica que qualsevol moviment econòmic està supervisat per Montoro. Si no tens capacitat per decidir què fas amb els diners, la teva autonomia ja està intervinguda i això és així des de setembre. Aquí és on es plantegen els dubtes a molt gent. Si s’aplica el 155 implicarà la supervisió de TOTES les funcions de la Generalitat per part d’un funcionari de Madrid, totes vol dir des de quins hospitals poden fer certes operacions fins a la llengua vehicular de les escoles. Si s’opta per
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà
Publica un comentari a l'entrada
Més informació