Si l'encerto, l'endevino.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total per p

Ja ha plegat. Una setmana ha trigat des que es va saber que mantenia accions d’una societat radicada a Panamà on el seu pare hi ocultava un xalet de Madrid. El fiscal anticorrupció de l’Estat espanyol, Manuel Moix, ha presentat la dimissió aquest dijous. L’ha anunciat el seu ex-cap, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, defensant-lo fins a l’últim moment. Tot comença a l’any 2012 quan aquest senyor i els seus germans hereten una societat que és propietària d’un xalet a Madrid valorat en 550.000€. En aquell moment haurien pogut regularitzar la situació a Hisenda però sembla ser que costava 90.000€ que no tenien i els va quedar pendent (avui sortien els tècnics d’Hisenda i deien que realment hauria costat 400€). De tot aquest affaire només destaco algunes reaccions: Ja han passat tres fiscals generals amb el ministre Català, sembla que els costa de trobar-ne un que encaixi amb totes les tesis del govern, sobretot en la manera de tractar el procés català. L’ex-ministre

Sí, semblava impossible però al final l’Agència Tributària ha comunicat a la Fiscalia de delictes econòmics la seva creença que el jugador del Reial Madrid, Cristiano Ronaldo, podria haver comès frau fiscal. Serien uns 8 milions d’euros corresponents als anys 2011-2013. És frau fiscal ja que va declarar en un paradís fiscal, les Illes Verges britàniques, els seus drets d’imatge. Ho va regularitzar quan va començar una campanya d’Hisenda que perseguia aquest tipus de fraus i molts d’altres jugadors es van veure esquitxats pel mateix. Per un cas molt semblant, el jugador del Barça, Leo Messi vas ser acusat, jutjat i condemnat a 21 mesos de presó. De fet, aquesta setmana la condemna ha estat ratificada. La via penal hauria de ser la mateixa per ambdós jugadors igual que ho va ser per Mascherano o Adriano. La única diferència entre Messi i Cristiano és que aquest segon va regularitzar la seva situació però es va “deixar” de declarar 8 milions d’euros... Messi no havia fet ni això. A

Sona fort però sembla que és la única manera que un negoci amb funció semipública a Espanya funcioni sense que ningú hi posi traves. Aquests dies veiem com la inoperància dels organitzadors dels sistema de supervisió de documentació de l’aeroport del Prat es porta al límit. Es creen llargues cues per passar pel control de passaports. Fa temps que sabíem que a l’abril entrava en vigor una normativa europea que obliga a una major supervisió de la documentació per entrar i sortir dels països de la Unió. Fa temps, i tot i així hem ensopegat amb  la inoperància. No es va preveure que faltarien dispositius tant de màquines com de funcionaris. Ahir es van reunir els responsables, sis setmanes després, per poder afirmar que en un mes ho tindran dominat. Les màquines extres les van encarregar per Barajas, ara en demanen més i quan les tinguin ja les faran arribar. Tranquils. A la vegada, falta policia nacional ja que tot i que en van enviar més al principi sembla que no es va preveure que