Entenc que aquesta frase es deu
haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes
hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees
havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del
Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que
s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors
passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències
estatals.
Quan les entitats europees van
constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les
retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi
havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo
curioses certes declaracions:
Sra. Botín, presidenta del
Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a
l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra
una falta de previsió total per part de les entitats europees. Treure del llit
a la presidenta del banc més gran de l’estat espanyol per demanar-li que et
resolgui els problemes sembla una mica improvisat. He de dir que em fa una mica
de por que un sol banc tingui ja el 20% de quota de mercat.
Sr. De Guindos, ministre d’economia,
emfatitza fins a la sacietat el fet que els contribuents no hauran de pagar
els plats bruts del Popular. Sort, ja es va fer ús d’aquest instrument al
primer esclat de la crisi i si bé va funcionar, els contribuents van acabar
pagant amb els impostos tots els rescats. Sembla xocant que només fa un mes de
Guindos declarés ell mateix que el Popular era un banc fort i no calia patir.
També li deu faltar informació.
Per últim, els accionistes. Ahir
dijous sortien els primers afectats dient que denunciaran
des del consell d’administració fins al Santander si cal per recuperar els
diners perduts. Cal aclarir que és complicat. Primer perquè el Santander ja ho
té estudiat i sap que primer es farà responsable l’entitat que l’ha convençut
per comprar. Segon perquè ara qui mana és el capitalisme. Ja no s’hi val
recórrer al pare estat. Els accionistes guanyen quan l’acció puja i perden
(tot) quan aquesta baixa.
Article publicat al Diari del Vallès el 9 de juny de 2017
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada