Passa al contingut principal

Al final veiem fantasmes on no hi són

Sí, semblava impossible però al final l’Agència Tributària ha comunicat a la Fiscalia de delictes econòmics la seva creença que el jugador del Reial Madrid, Cristiano Ronaldo, podria haver comès frau fiscal. Serien uns 8 milions d’euros corresponents als anys 2011-2013. És frau fiscal ja que va declarar en un paradís fiscal, les Illes Verges britàniques, els seus drets d’imatge.
Ho va regularitzar quan va començar una campanya d’Hisenda que perseguia aquest tipus de fraus i molts d’altres jugadors es van veure esquitxats pel mateix.
Per un cas molt semblant, el jugador del Barça, Leo Messi vas ser acusat, jutjat i condemnat a 21 mesos de presó. De fet, aquesta setmana la condemna ha estat ratificada. La via penal hauria de ser la mateixa per ambdós jugadors igual que ho va ser per Mascherano o Adriano. La única diferència entre Messi i Cristiano és que aquest segon va regularitzar la seva situació però es va “deixar” de declarar 8 milions d’euros... Messi no havia fet ni això.
Aquí és on no ens podem deixar influir pels colors. Tant culpable és Messi com Cristiano, al·legar que no es sabia com funcionava el tema econòmic (això m’ho porta el pare o l’agent) no és excusa. Aquest tipus de condemna no comporta presó però cal que hi hagi l’escarni públic. Un jugador que declara uns ingressos de 150 milions d’euros en un paradís fiscal  i es descuida durant uns anys de declarar-los a Hisenda ha de passar per les càmeres del jutjat i declarar.
Hem d’estar atents aquests dies a com considerarà la fiscalia el frau, si ho considera penal o administratiu. La diferència és abismal i no queden clares les regles del joc. Per la via penal poden ser de 2 a 6 anys (com Messi). Molts pensarem que la pressió popular ha forçat la situació per tal que no arribi el 30 de juny i prescrigui el delicte, però m’agrada pensar que són els tècnics d’Hisenda que han fet bé la seva feina, no s’han deixat influir i han presentat la denúncia a una fiscalia que actuarà sense pressions.

És important tenir una foto dels dos futbolistes millor pagats del món sortint de declarar del jutjat, ens calen exemples que demostrin que no existeix la impunitat siguis qui siguis. Confio molt en que tindrem la segona foto ben aviat.

Article publicat al Diari del Vallès el 26 de maig de 2017

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total p...

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà...

Paradisos fiscals

Ja ha plegat. Una setmana ha trigat des que es va saber que mantenia accions d’una societat radicada a Panamà on el seu pare hi ocultava un xalet de Madrid. El fiscal anticorrupció de l’Estat espanyol, Manuel Moix, ha presentat la dimissió aquest dijous. L’ha anunciat el seu ex-cap, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, defensant-lo fins a l’últim moment. Tot comença a l’any 2012 quan aquest senyor i els seus germans hereten una societat que és propietària d’un xalet a Madrid valorat en 550.000€. En aquell moment haurien pogut regularitzar la situació a Hisenda però sembla ser que costava 90.000€ que no tenien i els va quedar pendent (avui sortien els tècnics d’Hisenda i deien que realment hauria costat 400€). De tot aquest affaire només destaco algunes reaccions: Ja han passat tres fiscals generals amb el ministre Català, sembla que els costa de trobar-ne un que encaixi amb totes les tesis del govern, sobretot en la manera de tractar el procés català. L’ex-ministre ...