Si l'encerto, l'endevino.

No en tenien prou amb pair les clàusules sòl i ara els arriba una sentència que també els tomba les despeses.. La banca està contenta. Tot comença amb una sentència del Tribunal Suprem del 23 de desembre de 2015 on es considerava abusiu cobrar als consumidors de hipoteques totes les despeses de formalització del contracte. Això inclou despeses de notaria, registre i IAJD. Es calcula que de mitjana poden suposar uns 3.000€. Com funcionava fins ara? Suposem que una persona que es vol comprar un pis accepta les despeses de la compra (impostos, registre i notaria) perquè està interessat en un producte: la vivenda. Al mateix moment arriba un banc que també està interessat en vendre un producte: una hipoteca. Sembla lògic que sigui el banc qui pagui la meitat de les despeses de la seva venda (impostos, notaria i registre) ja que és el primer interessat en col·locar un producte. Aquí era on fallava el sistema d’oferta i demanda ja que el banc venia el producte però a la vegada cobrava al

M’arriba un càrrec al compte corrent, el concepte diu que és un embargament... truco al banc, no em saben dir massa cosa. Hi vaig personalment i només aconsegueixen desxifrar que es tracta d’Hisenda. Següent pas, demano cita prèvia a Hisenda i després d’esperar mitja hora em diuen de mala gana que ells no en saben gaire més, que segurament és de trànsit, que investigui per mi mateix i que no els atabali gaire que hi ha cua... Setmanes després assisteixo a una conferència donada al Col·legi d’Economistes per Josep Lluís Salvadó , secretari d’Hisenda de la Generalitat de Catalunya. Allà explica els plans de la seva Conselleria per aquest 2017. Aquests passen per aconseguir que el 100% de la recaptació de deutes que es generen a la Generalitat siguin gestionats per l’Agència Catalana de Tributs. Fins ara aquests es cedien a l’Agència Tributària espanyola per tal que s’encarregués de cobrar-los. Aquesta cessió tenia dos preus: un d’econòmic directe i és que es pagava un cànon per aquest

Estem vivint un parell de casos que ens fan veure que els Ajuntaments tenen més força econòmica del que pensem. Aquesta setmana l’Ajuntament de Barcelona va treure a concurs l’adjudicació del contracte de llum fins el 2019 per import de 65 milions d’euros. Les dues grans companyies elèctriques, Endesa i Gas Natural no s’hi van presentar al no estar d’acord amb les condicions. Això implica concedir l’adjudicació a companyies més modestes però amb menys “vicis”. Les grans no es van presentar al·legant que les condicions són abusives i, bàsicament, aquestes condicions són que es respecti la llei de pobresa energètica. Aquest hivern s’ha discutit profundament sobre aquesta llei que no permet tallar els subministraments a famílies sense recursos abans d’avisar als serveis socials dels ajuntaments. L’ajuntament de Terrassa ens dóna dos exemples més de com un ens municipal pot afectar al mercat. Primer de tot trobem el cas de la municipalització del subministrament d’aigua buscant una mill