Passa al contingut principal

La banca està contenta

No en tenien prou amb pair les clàusules sòl i ara els arriba una sentència que també els tomba les despeses.. La banca està contenta.
Tot comença amb una sentència del Tribunal Suprem del 23 de desembre de 2015 on es considerava abusiu cobrar als consumidors de hipoteques totes les despeses de formalització del contracte. Això inclou despeses de notaria, registre i IAJD. Es calcula que de mitjana poden suposar uns 3.000€.
Com funcionava fins ara? Suposem que una persona que es vol comprar un pis accepta les despeses de la compra (impostos, registre i notaria) perquè està interessat en un producte: la vivenda. Al mateix moment arriba un banc que també està interessat en vendre un producte: una hipoteca. Sembla lògic que sigui el banc qui pagui la meitat de les despeses de la seva venda (impostos, notaria i registre) ja que és el primer interessat en col·locar un producte. Aquí era on fallava el sistema d’oferta i demanda ja que el banc venia el producte però a la vegada cobrava al seu client les despeses de tot plegat.
No em poso en la intencionalitat de l’hàbit però el fet és que sempre s’havia fet així i sembla que ningú ho discutia fins la sentència del 2015.
El Deutsche Bank ha estimat que les dotacions de la banca espanyola per aquest concepte podrien superar els 6.000 milions d’euros. D’aquests bancs els més afectats serien Bankia i Bankinter i el menys afectat el Santander. No queda clar quines despeses són les que s’inclouen dintre de la sentència i s’espera un aclariment del Suprem, això faria variar aquestes previsions però semblen importants... Hi ha bancs com Bankia on podria suposar el 4,2% del seu patrimoni.

No cal patir, no trontollaran però tot això ens indica un canvi de manera de treballar dels bancs. Aquest seguit de sentències (clàusules sòl, preferents, despeses) pot aplanar el camí per fer un negoci més transparent però no més barat. Ha mancat informació, això ho reconeix qualsevol entitat bancària però les despeses seran les mateixes. La clàusula sòl no existirà més però el diferencial del tipus d’interès seguirà existint. El banc compartirà les despeses de la hipoteca però apujarà les comissions. El negoci és el mateix però amb d’altres noms. Més clar i transparent, sí, però el mateix resultat final.

Article publicat al Diari del Vallés el 18 de març de 2017

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total per p
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El finançament és la clau

Sembla obvi però els diners són la clau en cas d’aixecar la suspensió de la DUI. I el dia per fer-ho també és clau.. M’explico: Sembla que el govern espanyol segueix entestat en negar el diàleg (al final de l’article donaré la meva impressió de què està passant). Es prepara per aplicar (si és que pot) l’article 155 que cancel·laria les poques atribucions que li queden a la Generalitat. Dic poques perquè si bé les té en teoria intactes, el fet que la conselleria d’economia estigui intervinguda de facto implica que qualsevol moviment econòmic està supervisat per Montoro. Si no tens capacitat per decidir què fas amb els diners, la teva autonomia ja està intervinguda i això és així des de setembre. Aquí és on es plantegen els dubtes a molt gent. Si s’aplica el 155 implicarà la supervisió de TOTES les funcions de la Generalitat per part d’un funcionari de Madrid, totes vol dir des de quins hospitals poden fer certes operacions fins a la llengua vehicular de les escoles. Si s’opta per
Publica un comentari a l'entrada
Més informació