Passa al contingut principal

Qui recaptarà les nostres sancions...

M’arriba un càrrec al compte corrent, el concepte diu que és un embargament... truco al banc, no em saben dir massa cosa. Hi vaig personalment i només aconsegueixen desxifrar que es tracta d’Hisenda. Següent pas, demano cita prèvia a Hisenda i després d’esperar mitja hora em diuen de mala gana que ells no en saben gaire més, que segurament és de trànsit, que investigui per mi mateix i que no els atabali gaire que hi ha cua...
Setmanes després assisteixo a una conferència donada al Col·legi d’Economistes per Josep Lluís Salvadó , secretari d’Hisenda de la Generalitat de Catalunya. Allà explica els plans de la seva Conselleria per aquest 2017. Aquests passen per aconseguir que el 100% de la recaptació de deutes que es generen a la Generalitat siguin gestionats per l’Agència Catalana de Tributs. Fins ara aquests es cedien a l’Agència Tributària espanyola per tal que s’encarregués de cobrar-los. Aquesta cessió tenia dos preus: un d’econòmic directe i és que es pagava un cànon per aquest servei i l’altra era d’eficàcia ja que l’ens estatal no s’esmerava tant en cobrar els deutes de la Generalitat com en cobrar els propis. Per tant, es pagava per un servei car i poc eficient.
Això lliga una mica amb l’anècdota del principi. Nosaltres som els que paguem els serveis de l’ACT i també els de l’Agència tributària espanyola. És just rebre un bon servei ja que el paguem i el mínim és tenir coneixement extens del perquè ens embarguen el compte corrent.
Doncs bé, això s’acaba (en teoria) quan a partir d’aquest setembre el 100% dels deutes que es generen entre els ciutadans i la Generalitat (impostos, sancions de trànsit) seran gestionats per l’ACT. Amb això es deixarà de pagar per aquest servei a entitats que ja tenen feina suficient per cobrar els seus deutes. Però no s’acaba aquí la revolució, l’ACT s’ofereix a d’altres entitats per gestionar els seus deutes (ajuntaments, diputacions...). Primer en apuntar-s’hi? Aquesta setmana  l’Ajuntament de Barcelona confirma que li fa el salt a la agència estatal i se’n va amb l’ACT. Aquesta experiència serà la que guiarà a d’altres ens locals a seguir un camí que sembla lògic, delegar la recaptació d’impostos de proximitat a entitats properes als ciutadans.


Publicat al Diari del Vallés el 10 de març de 2017

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El finançament és la clau

Sembla obvi però els diners són la clau en cas d’aixecar la suspensió de la DUI. I el dia per fer-ho també és clau.. M’explico: Sembla que el govern espanyol segueix entestat en negar el diàleg (al final de l’article donaré la meva impressió de què està passant). Es prepara per aplicar (si és que pot) l’article 155 que cancel·laria les poques atribucions que li queden a la Generalitat. Dic poques perquè si bé les té en teoria intactes, el fet que la conselleria d’economia estigui intervinguda de facto implica que qualsevol moviment econòmic està supervisat per Montoro. Si no tens capacitat per decidir què fas amb els diners, la teva autonomia ja està intervinguda i això és així des de setembre. Aquí és on es plantegen els dubtes a molt gent. Si s’aplica el 155 implicarà la supervisió de TOTES les funcions de la Generalitat per part d’un funcionari de Madrid, totes vol dir des de quins hospitals poden fer certes operacions fins a la llengua vehicular de les escoles. Si s’opta per...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Complicada situació econòmica per totes dues parts

Intentaré no entrar en els fets del dia 1 d’octubre ja que crec que cal passar pàgina (sense oblidar) i deixar pas a la política. Tots hem vist els vídeos, tots estem colpits per les escenes irracionals. Per molts policies i exèrcits que tinguem als carrers, ja no som els ciutadans els qui podem rebre, ara són els polítics i les institucions. Els caldrà ajuda per defensar-se, però l’objectiu físic que els permetia repartir a tort i dret (urnes) ja no existeix (de moment). La situació actual només la pot arreglar un mediador de pes. El govern espanyol no podrà mai acceptar una sortida de Catalunya per varis motius. No em centraré en els motius que al·leguen la unitat o no d’Espanya ja que són els historiadors i els sociòlegs els que han d’omplir aquestes pàgines. Si ens centrem en els motius econòmics, mai Espanya podrà cedir Catalunya. La raó la trobem en els pressupostos. S’ha parlat molt de si el dèficit fiscal de Catalunya vers Espanya és de 16.000 milions d’euros anuals (equ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació