Passa al contingut principal

Qui recaptarà les nostres sancions...

M’arriba un càrrec al compte corrent, el concepte diu que és un embargament... truco al banc, no em saben dir massa cosa. Hi vaig personalment i només aconsegueixen desxifrar que es tracta d’Hisenda. Següent pas, demano cita prèvia a Hisenda i després d’esperar mitja hora em diuen de mala gana que ells no en saben gaire més, que segurament és de trànsit, que investigui per mi mateix i que no els atabali gaire que hi ha cua...
Setmanes després assisteixo a una conferència donada al Col·legi d’Economistes per Josep Lluís Salvadó , secretari d’Hisenda de la Generalitat de Catalunya. Allà explica els plans de la seva Conselleria per aquest 2017. Aquests passen per aconseguir que el 100% de la recaptació de deutes que es generen a la Generalitat siguin gestionats per l’Agència Catalana de Tributs. Fins ara aquests es cedien a l’Agència Tributària espanyola per tal que s’encarregués de cobrar-los. Aquesta cessió tenia dos preus: un d’econòmic directe i és que es pagava un cànon per aquest servei i l’altra era d’eficàcia ja que l’ens estatal no s’esmerava tant en cobrar els deutes de la Generalitat com en cobrar els propis. Per tant, es pagava per un servei car i poc eficient.
Això lliga una mica amb l’anècdota del principi. Nosaltres som els que paguem els serveis de l’ACT i també els de l’Agència tributària espanyola. És just rebre un bon servei ja que el paguem i el mínim és tenir coneixement extens del perquè ens embarguen el compte corrent.
Doncs bé, això s’acaba (en teoria) quan a partir d’aquest setembre el 100% dels deutes que es generen entre els ciutadans i la Generalitat (impostos, sancions de trànsit) seran gestionats per l’ACT. Amb això es deixarà de pagar per aquest servei a entitats que ja tenen feina suficient per cobrar els seus deutes. Però no s’acaba aquí la revolució, l’ACT s’ofereix a d’altres entitats per gestionar els seus deutes (ajuntaments, diputacions...). Primer en apuntar-s’hi? Aquesta setmana  l’Ajuntament de Barcelona confirma que li fa el salt a la agència estatal i se’n va amb l’ACT. Aquesta experiència serà la que guiarà a d’altres ens locals a seguir un camí que sembla lògic, delegar la recaptació d’impostos de proximitat a entitats properes als ciutadans.


Publicat al Diari del Vallés el 10 de març de 2017

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total p...

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà...

Paradisos fiscals

Ja ha plegat. Una setmana ha trigat des que es va saber que mantenia accions d’una societat radicada a Panamà on el seu pare hi ocultava un xalet de Madrid. El fiscal anticorrupció de l’Estat espanyol, Manuel Moix, ha presentat la dimissió aquest dijous. L’ha anunciat el seu ex-cap, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, defensant-lo fins a l’últim moment. Tot comença a l’any 2012 quan aquest senyor i els seus germans hereten una societat que és propietària d’un xalet a Madrid valorat en 550.000€. En aquell moment haurien pogut regularitzar la situació a Hisenda però sembla ser que costava 90.000€ que no tenien i els va quedar pendent (avui sortien els tècnics d’Hisenda i deien que realment hauria costat 400€). De tot aquest affaire només destaco algunes reaccions: Ja han passat tres fiscals generals amb el ministre Català, sembla que els costa de trobar-ne un que encaixi amb totes les tesis del govern, sobretot en la manera de tractar el procés català. L’ex-ministre ...