Si l'encerto, l'endevino.

Qui s’ha acabat emportant el gat a l’aigua ha estat el BBVA. Després de lluitar amb Santander i CaixaBank, ha aconseguit fer-se amb CatalunyaBanc pagant un màxim de 1.187 milions d’euros. Aquesta setmana ha acabat la incertesa de saber qui guanyaria la subhasta, una incertesa compartida pels clients i pels treballadors. Aquest segurament és l’únic punt positiu que trobem en aquesta operació. Si ens mirem l’operació de s del punt de vista dels contribuents ens cal agafar una calculadora que permeti treballar amb molts zeros per obtenir quant ens ha costat CatalunyaBanc a cadascú de nosaltres. Onze mil milions d’euros són el que el FROB accepta que no recuperarà mai del que han aportat a l’entitat, aquesta xifra dividida entre els 45 milions d’habitants d’Espanya ens surt que cadascú ha aportat 250€ per salvar CatalunyaBanc. Si ho dividim només entre els contribuents ens surten 600€ per cap. Ara com ara representa la major pèrdua materialitzada de totes les possibles que vindran,

Aquesta setmana, el Parlament de Catalunya ha aprovat la llei Bcn World, que rebaixa el tipus impositiu del joc dels casinos i estableix les bases per poder fer possible la construcció de fins a sis complexes de joc, entreteniment i hotels a la Costa Daurada , entre Salou i Vilaseca. La idea BCN World fa temps que circula però per donar el tret de sortida calia el tràmit del Parlament. El grup Veremonte, de la mà de La Caixa , impulsa un projecte on es diu que cada complex pot arribar a contractar 5.000 persones i que només per a construir-lo en caldran 17.000 més. Qui va fer possible l’aprovació de la llei va ser CIU i PSC. Cadascú esgrimeix les seves raons per vendre el projecte. CIU l’econòmica i PSC la laboral. CIU s’ajuda de declaracions com les de Xavier Adserà, conseller delegat de Veremonte qui va concedir una entrevista  el mateix dia en què s’aprovava la rebaixa de la taxa del joc en casinos del 50% al 10%. Comentava que segons els càlculs dels promotors del compl

“La competència és font d’eficiència als mercats”. Aquesta frase deuria ser la que va inspirar al Govern Central a treure la Llei Elèctrica l’any 1997. Aquesta va néixer amb tres finalitats: garantir el subministrament elèctric, garantir-ne la qualitat i tot això al menor cost possible. Probablement haurem aconseguit les dues primeres fites però tenint en compte que en aquests 17 anys hem passat de tenir una llum barata a tenir una de les factures més altes de tot Europa, la tercera finalitat no s’ha aconseguit.             El rebut de la llum es divideix en dues parts principalment: el 55% correspon a la part estructural o de peatge que és la regulada pel govern. El 45% restant és el preu de “mercat” de la llum establert per subhasta. La primera part es composa de les errades que han comportat les polítiques energètiques fallides de tots els governs de la democràcia. Per exemple: hi inclou la moratòria de les nuclears (l’any 1984 es va prohibir obrir més centrals nuclears i

Coses a considerar per fer la declaració de la renda 2013 El BOE de 24 de març de 2014 estableix les bases que regulen la declaració de la renda del 2013. Per aquesta campanya destaquem els següents terminis i les principals novetats: Terminis generals de presentació telemàtica de les declaracions: -          L’esborrany de la declaració de IRPF: els contribuents podran sol·licitar el seu esborrany de IRPF i confirmar-lo des del dia 1 d’abril fins el dilluns 30 de juny de 2014. -          Declaració de l’IRPF: en cas que optem per presentar la declaració i no per confirmar l’esborrany, el primer dia és el 23 d’abril i també acaba el dilluns 30 de juny de 2014. -          Declaració de Patrimoni: els mateixos terminis que la declaració de la renda. Principals novetats a tenir en compte: 1.       Qui hagi adquirit una vivenda a partir del 01/01/2013 no es podrà aplicar deducció per adquisició de vivenda habitual. 2.       Els premis per loteries tributen en