Passa al contingut principal

Els Ajuntaments tenen més força del que pensem.

Estem vivint un parell de casos que ens fan veure que els Ajuntaments tenen més força econòmica del que pensem. Aquesta setmana l’Ajuntament de Barcelona va treure a concurs l’adjudicació del contracte de llum fins el 2019 per import de 65 milions d’euros. Les dues grans companyies elèctriques, Endesa i Gas Natural no s’hi van presentar al no estar d’acord amb les condicions. Això implica concedir l’adjudicació a companyies més modestes però amb menys “vicis”. Les grans no es van presentar al·legant que les condicions són abusives i, bàsicament, aquestes condicions són que es respecti la llei de pobresa energètica. Aquest hivern s’ha discutit profundament sobre aquesta llei que no permet tallar els subministraments a famílies sense recursos abans d’avisar als serveis socials dels ajuntaments.
L’ajuntament de Terrassa ens dóna dos exemples més de com un ens municipal pot afectar al mercat. Primer de tot trobem el cas de la municipalització del subministrament d’aigua buscant una millora en el preu pel ciutadà. Un altre exemple a Terrassa mateix és el canvi del model de contractació de l’electricitat que suposa un estalvi i una garantia d’ús d’energies renovables.
Tots tres exemples serveixen per veure com una decisió municipal pot arribar a afectar un mercat tan important com el dels subministraments. Poso números a aquesta explicació. A Terrassa hi ha 215.000 habitants, el consum elèctric de l’Ajuntament està pressupostat en 4.8 milions d’euros anuals. Per tant, el consum per habitant és de 22€ any que administrarà el nostre ajuntament en nom nostre. La capacitat de compra d’aquests ens és molt important i la capacitat d’influència als mercats serà cada vegada més alta.
Quan es vagin reproduint actituds com les dels ajuntaments d’aquestes dues ciutatsa d’altres ens públics, començarem a trobar companyies més preocupades en donar serveis als Ajuntaments vulguin comprar, no tant per preu, sinó per valors.La publicitat que ens donen els mitjans sobre els components dels consells d’administració de les grans companyies elèctriques no ajuda a desfer la imatge que té la població d’entitats poc transparents. És aquí on surten noves companyies amb menys vicis capaces de cobrir la demanda de llum amb transparència, tant privades com públiques, i és que l’Ajuntament de Barcelona pretén municipalitzar la contractació elèctrica al 2019. Grans experiments per a ajuntaments atrevits.
Torno a les extrapolacions que comentava abans: 22€/any per habitant, si fem números per a Catalunya seria un consum en serveis municipals d’energia de 160 milions d’euros anuals. Això suposa molta força.

Oriol Marcet

Economista
Article publicat al Diari del Vallés el 24 de febrer de 2017

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà...

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total p...

Se’ns pixen a la cara i diuen que plou

Torno de la Plaça Vella de Terrassa, plena de gent mostrant el malestar per les detencions i escorcolls d’aquest històric 20S. Mentre em manifestava intentava analitzar perquè aquelles persones deixaven les seves cases per manifestar-se. Què haurien pogut oferir els diferents governs espanyols per no arribar a aquest punt. No vull entrar en els motius que tenen a veure amb la llengua, l’autonomia, l’educació, etc. Només vull analitzar si haurien pogut oferir alguna concessió econòmica interessant. El resultat és NO. No poden oferir res en l’aspecte econòmic. Per molt que haguessin volgut (i no jutjo si mai ho han volgut) un país amb un deute superior al PIB d’un any no pot cedir res. La setmana passada el mateix Montoro concretava que la diferència entre el què Catalunya aportava a l’estat espanyol i el què rebia era de 10.000 milions d’euros anuals. Els càlculs del govern català eren de 14.000 (no estaven tant lluny), els càlculs de Josep Borrell eren de 500 (oletu!). Si el deute...