Passa al contingut principal

El finançament és la clau

Sembla obvi però els diners són la clau en cas d’aixecar la suspensió de la DUI. I el dia per fer-ho també és clau.. M’explico:
Sembla que el govern espanyol segueix entestat en negar el diàleg (al final de l’article donaré la meva impressió de què està passant). Es prepara per aplicar (si és que pot) l’article 155 que cancel·laria les poques atribucions que li queden a la Generalitat. Dic poques perquè si bé les té en teoria intactes, el fet que la conselleria d’economia estigui intervinguda de facto implica que qualsevol moviment econòmic està supervisat per Montoro.
Si no tens capacitat per decidir què fas amb els diners, la teva autonomia ja està intervinguda i això és així des de setembre.
Aquí és on es plantegen els dubtes a molt gent. Si s’aplica el 155 implicarà la supervisió de TOTES les funcions de la Generalitat per part d’un funcionari de Madrid, totes vol dir des de quins hospitals poden fer certes operacions fins a la llengua vehicular de les escoles. Si s’opta per declarar la DUI, independentment dels efectes polítics i de seguretat (cal veure què fan els policies del port), l’endemà mateix necessites diners per pagar les nòmines i pensions.
Com aconsegueixes els diners? Primer de tot, no pots fer cap moviment d’aquests a finals de mes (sembla broma) ja que cal esperar a que el Sr. Montoro hagi donat permís per pagar les nòmines i pensions i així disposar d’un mes sencer per aconseguir el finançament. Aquest finançament hauria de contemplar el necessari per arribar fins el primer trimestre en què puguis recaptar la totalitat dels impostos que fins ara recaptava l’estat espanyol. No és un tema fàcil, tampoc impossible. Cal recordar que la Generalitat de Montilla ja havia emès bons que van tenir molt èxit, una campanya de captació que oferís un producte amb un tipus d’interés alt podria ajudar a captar diners. La Generalitat ja paga interès pels diners que obté del FLA, és a dir, dintre del seu pressupost ja hi té una partida important destinada a pagar interessos.
Probablement no en tindria prou i hauria d’establir relacions bilaterals amb d’altres països o fons per aconseguir finançament extra ja que el Banc Central Europeu li mantindrà tancades les portes durant força temps. Si pagues les nòmines i les pensions el dia que toca ho tens tot guanyat, si no la paciència de la gent s’acaba i amb ella el suport.

Com comentava a l’inici: la meva impressió és que s’està negociant alguna cosa entre els dos governs. El problema és que des de Madrid s’han escalfat tant els ànims de totes les institucions que tenen al seu abast que ara qualsevol d’aquests és capaç de posar querosè al foc. Tenen els jutges tan calentons que qualsevol s’atreveix a empresonar a qui vol encara que amb això dinamiti les negociacions. L’encert seria trobar i fer pública la negociació abans que tot esclati, si no hi són a temps les dues parts només trobarem actes incendiaris arreu.


Article publicat al Diari del Vallés el 12 d'octubre de 2017.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total per p

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà