Veneu el Prat a ACS!

Sona fort però sembla que és la única manera que un negoci amb funció semipública a Espanya funcioni sense que ningú hi posi traves.

Aquests dies veiem com la inoperància dels organitzadors dels sistema de supervisió de documentació de l’aeroport del Prat es porta al límit. Es creen llargues cues per passar pel control de passaports. Fa temps que sabíem que a l’abril entrava en vigor una normativa europea que obliga a una major supervisió de la documentació per entrar i sortir dels països de la Unió. Fa temps, i tot i així hem ensopegat amb  la inoperància. No es va preveure que faltarien dispositius tant de màquines com de funcionaris.

Ahir es van reunir els responsables, sis setmanes després, per poder afirmar que en un mes ho tindran dominat. Les màquines extres les van encarregar per Barajas, ara en demanen més i quan les tinguin ja les faran arribar. Tranquils. A la vegada, falta policia nacional ja que tot i que en van enviar més al principi sembla que no es va preveure que hi haurien tants vols al Prat... Qui fa aquestes previsions? Semblaria que l’aeroport té uns fluxos de vols i passatges prou constants i calculats per saber què passarà amb molts mesos d’antelació, no?

Potser cal buscar la resposta en les poques ganes que es mantenen des de fa temps en no deixar créixer l’aeroport del Prat. Són conegudes les pressions rebudes per les companyies aèries per derivar els vols internacionals a Barajas. Trobem un exemple més en la poca dedicació de personal i màquines rebuda al Prat aquestes setmanes. Heu llegit a algun lloc que hi hagi queixes a Barajas d’una sola cua?

A mi em fa gràcia que les persones responsables surtin a la ràdio espanyola i diguin que el problema es troba en la poca previsió dels passatgers, que arriben amb poc temps i tots alhora. I es queda tan tranquil. De fet, per estar més tranquil, ni ell ni la directora de l’aeroport donen explicacions a ningú d’aquí (Generalitat, Ajuntament, etc), fan les seves reunions privades i amaguen el cap sota l’ala. Tot normal.

Com he començat dient, potser res d’això passaria si l’aeroport fos privatitzat i comprat a bon preu per Florentino Perez. Amb ell els problemes es solucionen més ràpid, les adjudicacions són amb concurs públic amb pocs oferents i tot rutlla. Es multipliquen els pans i els peixos (de fet per tres, com amb el cas Castor) amb facilitat.

En setmanes com aquestes és quan cal pensar que tenim sort que la AP-7, que recorre tot el país, no s’acabi a Tarragona o Lleida i continuï cap a Saragossa, València i França, sinó seria el següent objectiu de cues.

Publicat al Diari del Vallès el 19 de maig de 2017