Sembla ser que els últims dies de l’any han
estat profitosos a l’hora de afegir pressió recaptatòria als treballadors ja
que amb el BOE del 21 de desembre s’han aprovat mesures que contemplen la
cotització a la Seguretat Social de diversos pagaments en espècie.
Més concretament, s’ha
acordat que cotitzin totes les quantitats pagades en concepte de vals de menjar
(coneguts com a xecs restaurant), les aportacions als plans de pensió privats,
els ajuts a guarderia i les dietes de transport.
Amb aquesta mesura, el Govern Central intenta
pal·liar el dèficit amb què es troba la Seguretat Social recaptant 1.000
milions més a l’any. Aquesta mesura es suma a la ja aplicada de la variació en
el càlcul de l’increment de les pensions que retalla el poder adquisitiu dels
jubilats de manera important.
Tant els promotors de plans de pensions
privats com les empreses que gestionen els xecs restaurant s’han posat les mans
al cap en veure la crisi que se’ls apropa. Ambdues mesures s’havien
generalitzat a l’hora d’oferir als treballadors un incentiu. Pensem que quan es
pretenia augmentar el sou a un treballador o compensar-lo per una despesa que
ja tenia, la mesura d’incrementar-li la retribució via pagament en espècie no
li feia incrementar la cotització a la Seguretat Social i, per tant, suposava
un incentiu net.
Avui en dia, a l’estat espanyol hi ha 36.000
restaurants que serveixen diàriament menús pagats amb xecs d’una de les
societats que opera en aquest mercat, la francesa Chèque Déjeuner. És fàcil
aventurar que hi haurà empreses que hauran de restar la cotització a la SS de
l’import dels menús que oferien als treballadors i això podria arribar a
suposar un 31% en alguns casos. Podem entendre doncs que serà un efecte en
cadena ja que primer es retallaran els imports pagats als treballadors en
concepte de menú diari per destinar una part a pagar a la Seguretat Social, a
partir d’ací el treballador demandarà menús més barats que pugui pagar amb el
nou val restaurant i finalment el restaurant haurà de rebaixar el preu del
menú. Aquest efecte és probable que es doni en les altres prestacions com els
ajuts de guarderia, dietes de transport o plans de pensions. Sembla que el
legislador només pensi en l’efecte recaptatori instantani però no pensi en el
fet que aquestes mesures poden comportar una reducció del consum, efecte més
perillós que cap altre.
A la vegada és un problema que no afecta a
qui més guanya ja que és qui ja te la base màxima (3.425,70 euros mensuals) i
aquesta no es pot incrementar amb més conceptes. És una mesura que afectarà al
gruix dels treballadors amb salaris mitjos que tenien la sort que l’empresa els
compensava una part de la despesa que ja tenien i que es trobaran que cobraran
menys a partir de gener. El Sr.Montoro ens desitja
Feliç 2014 a tothom! però no de igual forma a tots ja que, com ja
acostuma a ser tradició en aquest govern, qui acaba pagant les pujades
d’impostos és la classe mitjana treballadora. Per acabar, recordar unes
paraules que el Ministre d’Hisenda pronunciava el dia 30 de desembre de 2013 : "No vamos a bajar impuestos de manera regresiva. Estamos
en crisis y contribuyentes (ciudadanos y empresas) de más capacidad económica
van a contribuir comparativamente más", no descarto que sigui així en
l’impost sobre la renda i això és el que ens venen constantment però cal veure
que al nostre dia a dia suportem molts altres impostos que
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada