Passa al contingut principal

Novetats en les cotitzacions dels pagaments en espècie pel 2014

Sembla ser que els últims dies de l’any han estat profitosos a l’hora de afegir pressió recaptatòria als treballadors ja que amb el BOE del 21 de desembre s’han aprovat mesures que contemplen la cotització a la Seguretat Social de diversos pagaments en espècie.
Més concretament, s’ha acordat que cotitzin totes les quantitats pagades en concepte de vals de menjar (coneguts com a xecs restaurant), les aportacions als plans de pensió privats, els ajuts a guarderia i les dietes de transport.
Amb aquesta mesura, el Govern Central intenta pal·liar el dèficit amb què es troba la Seguretat Social recaptant 1.000 milions més a l’any. Aquesta mesura es suma a la ja aplicada de la variació en el càlcul de l’increment de les pensions que retalla el poder adquisitiu dels jubilats de manera important.
Tant els promotors de plans de pensions privats com les empreses que gestionen els xecs restaurant s’han posat les mans al cap en veure la crisi que se’ls apropa. Ambdues mesures s’havien generalitzat a l’hora d’oferir als treballadors un incentiu. Pensem que quan es pretenia augmentar el sou a un treballador o compensar-lo per una despesa que ja tenia, la mesura d’incrementar-li la retribució via pagament en espècie no li feia incrementar la cotització a la Seguretat Social i, per tant, suposava un incentiu net.
Avui en dia, a l’estat espanyol hi ha 36.000 restaurants que serveixen diàriament menús pagats amb xecs d’una de les societats que opera en aquest mercat, la francesa Chèque Déjeuner. És fàcil aventurar que hi haurà empreses que hauran de restar la cotització a la SS de l’import dels menús que oferien als treballadors i això podria arribar a suposar un 31% en alguns casos. Podem entendre doncs que serà un efecte en cadena ja que primer es retallaran els imports pagats als treballadors en concepte de menú diari per destinar una part a pagar a la Seguretat Social, a partir d’ací el treballador demandarà menús més barats que pugui pagar amb el nou val restaurant i finalment el restaurant haurà de rebaixar el preu del menú. Aquest efecte és probable que es doni en les altres prestacions com els ajuts de guarderia, dietes de transport o plans de pensions. Sembla que el legislador només pensi en l’efecte recaptatori instantani però no pensi en el fet que aquestes mesures poden comportar una reducció del consum, efecte més perillós que cap altre.

A la vegada és un problema que no afecta a qui més guanya ja que és qui ja te la base màxima (3.425,70 euros mensuals) i aquesta no es pot incrementar amb més conceptes. És una mesura que afectarà al gruix dels treballadors amb salaris mitjos que tenien la sort que l’empresa els compensava una part de la despesa que ja tenien i que es trobaran que cobraran menys a partir de gener. El Sr.Montoro ens desitja Feliç 2014 a tothom! però no de igual forma a tots ja que, com ja acostuma a ser tradició en aquest govern, qui acaba pagant les pujades d’impostos és la classe mitjana treballadora. Per acabar, recordar unes paraules que el Ministre d’Hisenda pronunciava el dia 30 de desembre de 2013 : "No vamos a bajar impuestos de manera regresiva. Estamos en crisis y contribuyentes (ciudadanos y empresas) de más capacidad económica van a contribuir comparativamente más", no descarto que sigui així en l’impost sobre la renda i això és el que ens venen constantment però cal veure que al nostre dia a dia suportem molts altres impostos que

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total p...

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà...

Paradisos fiscals

Ja ha plegat. Una setmana ha trigat des que es va saber que mantenia accions d’una societat radicada a Panamà on el seu pare hi ocultava un xalet de Madrid. El fiscal anticorrupció de l’Estat espanyol, Manuel Moix, ha presentat la dimissió aquest dijous. L’ha anunciat el seu ex-cap, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, defensant-lo fins a l’últim moment. Tot comença a l’any 2012 quan aquest senyor i els seus germans hereten una societat que és propietària d’un xalet a Madrid valorat en 550.000€. En aquell moment haurien pogut regularitzar la situació a Hisenda però sembla ser que costava 90.000€ que no tenien i els va quedar pendent (avui sortien els tècnics d’Hisenda i deien que realment hauria costat 400€). De tot aquest affaire només destaco algunes reaccions: Ja han passat tres fiscals generals amb el ministre Català, sembla que els costa de trobar-ne un que encaixi amb totes les tesis del govern, sobretot en la manera de tractar el procés català. L’ex-ministre ...