I què passarà l'endemà?

Sempre és complicat fer previsions quan et pregunten què passaria econòmicament el dia després d’una possible secessió de Catalunya i fer-ho implica exposar-se a calcular malament. La resposta, segons la meva opinió però, és fàcil: res de res.

No hi haurà grans canvis en termes econòmics per dos motius: primer de tot la gent tem els canvis; i segon els diners manen, el sistema capitalista el tenim massa arrelat als nostres gens. Si combinem ambdós factors i els apliquem als agents econòmics veurem que els efectes de tot plegat seran inferiors i menys catastrofistes del que podríem pensar.

Un agent important, les empreses: algunes diuen que marxaran... De debò creieu que una empresa com Mercadona renunciarà al mercat català, o El Corte Inglés tancarà el centre comercial de Plaça Catalunya? Però si els representem diners!! I les empreses d’ací que vulguin evitar el boicot? No creieu que empreses com La Caixa o Abertis ho tenen tot estudiat i crearan seus a Madrid amb altres noms (igual que faran les empreses d’Espanya aquí...). I és que tot això és el procés normal, els diners manen més que molts sentiments i si nosaltres representem un bon mercat tant per comprar com per vendre, el mercat ho regularà tot plegat.

La paraula “mida” és clau per entendre com podria funcionar el mercat el dia de demà. Si bé cap país del món pot autoabastir-se de tots els productes que necessiten els seus habitants, la mida de la població sí que fa que sigui un mercat prou gran com per aconseguir els productes a preus raonables. Un mercat prou gran de consumidors crea les bases de la competència. Per posar un exemple: creieu que un país com Andorra, amb tres sectors puntals per la seva economia com el turisme, el comerç i la banca no està sota més risc de xoc que nosaltres? Si qualsevol dels seus tres puntals cau (personalment crec que la banca serà la primera en caure), com aconseguiria ser un mercat atractiu? Catalunya, per sort, disposa d’una capacitat productora i, sobretot, consumidora, més potent i de mida suficient per ser atractiva pels productors interiors i exteriors. La nostra economia es troba molt diversificada i caldrà confiar en les exportacions per compensar part del boicot inicial.

Un altre agent vital és el govern. Tot i disposar de molts serveis propis traspassats fa temps com educació o sanitat, cal crear les estructures d’Estat com la seguretat social. Sembla que els recursos per crear-les podrà venir al estalviar en duplicitats com tenir Ministeris i Conselleries, evitar despeses innecessàries com l’exèrcit, la casa Reial, etc i aconseguir que el dèficit fiscal de 8.500 milions (segons càlculs d’Espanya) o 15.000 milions (segons els càlculs de la Generalitat) es quedi als pressupostos, només pot ser bo per l’economia catalana. El sector públic haurà de ser un dels motors de contractació als inicis i l’administració dels recursos sembla que serà més eficient si és que hem après alguna cosa d’aquesta crisi.

I l’últim agent som els ciutadans. Som qui percebrem menys efectes de caire econòmic ja que pagarem impostos semblants, tindrem els mateixos serveis, es cobraran les mateixes pensions i tot això serà així perquè heretarem el sistema financer espanyol. Aquest és un sistema del dia a dia on qui cotitza avui paga les pensions dels jubilats actuals i on les inversions que es fan avui es paguen durant els següents vint anys. Començar des de zero només comporta seguir aquest sistema, acceptar els deutes heretats i esperar que el diners recuperats del dèficit fiscal serveixin per equilibrar els comptes.

Article publicat el 15/09/2014 al diari NEWT