Passa al contingut principal

Canvis a les aportacions als plans de pensions

El govern espanyol proposa de reforma fiscal pel 2015-2016 que comportarà canvis en els límits desgravables fiscalment de les aportacions als plans de pensions. Fins ara, el límit era de 10.000€ per habitant i de 12.500€ pels habitants de més de 50 anys. A partir del 2015 aquest límit es rebaixarà fins als 8.000€.
Perquè sembla estranya aquesta decisió?
L’any 2007, just abans de l’inici de la crisi econòmica, a Espanya hi havia 2,44 treballadors per cada pensionista. En nombre hi havia vint mil·lions de treballadors pels vuit mil·lions de pensionistes. L’any 2012 aquesta proporció havia baixat fins a 1,94. Els pensionistes s’havien incrementat en gairebé sis-centes mil persones mentre que els treballadors s’havien reduït en tres mil·lions.
Recordem que el sistema de pensions a Espanya funciona com a sistema de repartiment, és a dir, les pensions dels jubilats d’avui les paguen els treballadors d’avui. L’Estat no guarda les nostres contribucions per quan ens jubilem ja que les necessita per pagar la jubilació dels qui ara estan jubilats.
Si cada vegada tenim menys proporció de treballadors que cotitzen per pagar les pensions i hi sumem l’efecte de no tenir res estalviat al fons de pensions a nom nostre, la situació no tranquil·litza. De fet tot això deixa un escenari en què veiem que no tenim garantides a llarg termini les pensions per jubilació.
Per lluitar contra aquest problema, l’Estat va potenciar fiscalment les aportacions personals a plans de pensions gestionades per entitats financeres privades. D’aquesta manera s’assegurava que una part de la població tingués garantida una font extra de pensions pel futur i, per tant, s’alliberava de responsabilitats futures. A la nostra declaració de la renda disposem d’un incentiu fiscal per tots els diners que aportem al pla i part d’aquest benefici fiscal es reverteix el dia que comencem a cobrar el pla.  
L’escenari ideal seria el que garantís un sistema de pensions públic eficient i cooperatiu però atès que no tenim aquest escenari, l’opció de potenciar sistemes de pensions privades de capitalització sembla força assenyada. Així doncs, perquè no es continua amb aquesta línia? Perquè reduïm els límits de les aportacions? L’Estat diu que la mitjana d’aportacions és de 4.000€/persona/any i que per això els 8.000€ de límit és suficient. Caldria però tenir en compte que només el 25% dels ciutadans disposen d’un pla de pensions privat enfront del 85% de la mitjana europea, semblaria més lògic potenciar fiscalment aquests instruments i no pas rebaixar imports.
Per acabar, tenint en compte aquests límits pel 2015-2016, sembla racional fiscalment aportar fins al màxim aquest 2014 aprofitant que la mesura entrarà en vigor l’ú de gener i tenim dos mesos per prendre mesures.
Oriol Marcet

www.close.cat 

Article publicat al Diari NEW T el 31 d'octubre de 2014

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total p...

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà...

Paradisos fiscals

Ja ha plegat. Una setmana ha trigat des que es va saber que mantenia accions d’una societat radicada a Panamà on el seu pare hi ocultava un xalet de Madrid. El fiscal anticorrupció de l’Estat espanyol, Manuel Moix, ha presentat la dimissió aquest dijous. L’ha anunciat el seu ex-cap, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, defensant-lo fins a l’últim moment. Tot comença a l’any 2012 quan aquest senyor i els seus germans hereten una societat que és propietària d’un xalet a Madrid valorat en 550.000€. En aquell moment haurien pogut regularitzar la situació a Hisenda però sembla ser que costava 90.000€ que no tenien i els va quedar pendent (avui sortien els tècnics d’Hisenda i deien que realment hauria costat 400€). De tot aquest affaire només destaco algunes reaccions: Ja han passat tres fiscals generals amb el ministre Català, sembla que els costa de trobar-ne un que encaixi amb totes les tesis del govern, sobretot en la manera de tractar el procés català. L’ex-ministre ...