El govern espanyol proposa de reforma
fiscal pel 2015-2016 que comportarà canvis en els límits desgravables
fiscalment de les aportacions als plans de pensions. Fins ara, el límit era de
10.000€ per habitant i de 12.500€ pels habitants de més de 50 anys. A partir del
2015 aquest límit es rebaixarà fins als 8.000€.
Perquè sembla estranya aquesta
decisió?
L’any 2007, just abans de l’inici
de la crisi econòmica, a Espanya hi havia 2,44 treballadors per cada
pensionista. En nombre hi havia vint mil·lions de treballadors pels vuit
mil·lions de pensionistes. L’any 2012 aquesta proporció havia baixat fins a
1,94. Els pensionistes s’havien incrementat en gairebé sis-centes mil persones
mentre que els treballadors s’havien reduït en tres mil·lions.
Recordem que el sistema de
pensions a Espanya funciona com a sistema de repartiment, és a dir, les
pensions dels jubilats d’avui les paguen els treballadors d’avui. L’Estat no
guarda les nostres contribucions per quan ens jubilem ja que les necessita per
pagar la jubilació dels qui ara estan jubilats.
Si cada vegada tenim menys
proporció de treballadors que cotitzen per pagar les pensions i hi sumem
l’efecte de no tenir res estalviat al fons de pensions a nom nostre, la
situació no tranquil·litza. De fet tot això deixa un escenari en què veiem que
no tenim garantides a llarg termini les pensions per jubilació.
Per lluitar contra aquest
problema, l’Estat va potenciar fiscalment les aportacions personals a plans de
pensions gestionades per entitats financeres privades. D’aquesta manera
s’assegurava que una part de la població tingués garantida una font extra de
pensions pel futur i, per tant, s’alliberava de responsabilitats futures. A la
nostra declaració de la renda disposem d’un incentiu fiscal per tots els diners
que aportem al pla i part d’aquest benefici fiscal es reverteix el dia que
comencem a cobrar el pla.
L’escenari ideal seria el que
garantís un sistema de pensions públic eficient i cooperatiu però atès que no
tenim aquest escenari, l’opció de potenciar sistemes de pensions privades de
capitalització sembla força assenyada. Així doncs, perquè no es continua amb
aquesta línia? Perquè reduïm els límits de les aportacions? L’Estat diu que la
mitjana d’aportacions és de 4.000€/persona/any i que per això els 8.000€ de
límit és suficient. Caldria però tenir en compte que només el 25% dels
ciutadans disposen d’un pla de pensions privat enfront del 85% de la mitjana
europea, semblaria més lògic potenciar fiscalment aquests instruments i no pas
rebaixar imports.
Per acabar, tenint en compte
aquests límits pel 2015-2016, sembla racional fiscalment aportar fins al màxim
aquest 2014 aprofitant que la mesura entrarà en vigor l’ú de gener i tenim dos
mesos per prendre mesures.
Oriol Marcet
www.close.cat
Article publicat al Diari NEW T el 31 d'octubre de 2014
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada