Salta al contingut principal

TTIP: Risc o oportunitat?

Aquests dies la Comunitat Europea i els Estats Units reprenen les negociacions per mirar de tancar el format definitiu del TTIP (Transatlàntic Trade and Investment Partnership) que és el mateix que Acord transatlàntic sobre comerç i inversió. Fa anys que s’intenta establir un marc de lliure comerç entre els dos mercats que sumen més de cinc-cents milions de consumidors. L’objectiu principal d’aquest tractat és eliminar aranzels, estandarditzar normatives dels dos mercats i eliminar restriccions a les inversions.
Realment aquesta última frase resumeix el que hauria de ser una oportunitat i és que crear una zona comuna on existeixi lliure comerç permet a qualsevol estat o país poder vendre els seus productes amb facilitat. A la vegada estandarditzar les normatives redueix la incertesa dels productors i consumidors al saber que els productes compleixen tots una mateixa norma de qualitat.
El concepte “mateixa norma de qualitat” és el que pot comportar un dels riscos. Si parléssim de països amb normes de qualitat semblants probablement no trobaríem tantes manifestacions pels carrers d’Europa. El problema sorgeix quan mirem d’explicar als productors de carn d’Europa que no poden vendre carn hormonada per normativa europea però que es permetrà l’entrada de productes elaborats als EUA sota les seva normativa. Equiparar normatives està bé sempre i quan es prengui com a punt d’accés mínim la normativa més exigent. El mateix pot passar amb els cultius transgènics, molt restringits a Europa però permesos bastament als EUA. La Comunitat Europea ja ha advertit que no acceptarà una rebaixa dels seus nivells de qualitat però amb això no sembla calmar la ciutadania.

Si bé és cert que parlem de dues zones que comparteixen sistemes econòmics basats en el capitalisme, les diferències en la interpretació de puntals com l’estat del benestar poden semblar insalvables. El TTIP no pretén comparar les dues zones ni igualar-les però forçosament comportarà un anivellament de les condicions.  L’esperit és potenciar el creixement de les dues economies i això és una oportunitat que no cal deixar escapar però el risc d’haver de cedir fites legislades de manera estricta per la CE és alt. Per vendre més i millor i així fer créixer l’economia (esperit lloable) no podem cedir metres dels cims que hem assolit.

Publicat a la secció de Vallés Econòmic del diari NEWT el 23/04/2015


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El finançament és la clau

Sembla obvi però els diners són la clau en cas d’aixecar la suspensió de la DUI. I el dia per fer-ho també és clau.. M’explico: Sembla que el govern espanyol segueix entestat en negar el diàleg (al final de l’article donaré la meva impressió de què està passant). Es prepara per aplicar (si és que pot) l’article 155 que cancel·laria les poques atribucions que li queden a la Generalitat. Dic poques perquè si bé les té en teoria intactes, el fet que la conselleria d’economia estigui intervinguda de facto implica que qualsevol moviment econòmic està supervisat per Montoro. Si no tens capacitat per decidir què fas amb els diners, la teva autonomia ja està intervinguda i això és així des de setembre. Aquí és on es plantegen els dubtes a molt gent. Si s’aplica el 155 implicarà la supervisió de TOTES les funcions de la Generalitat per part d’un funcionari de Madrid, totes vol dir des de quins hospitals poden fer certes operacions fins a la llengua vehicular de les escoles. Si s’opta per...

Complicada situació econòmica per totes dues parts

Intentaré no entrar en els fets del dia 1 d’octubre ja que crec que cal passar pàgina (sense oblidar) i deixar pas a la política. Tots hem vist els vídeos, tots estem colpits per les escenes irracionals. Per molts policies i exèrcits que tinguem als carrers, ja no som els ciutadans els qui podem rebre, ara són els polítics i les institucions. Els caldrà ajuda per defensar-se, però l’objectiu físic que els permetia repartir a tort i dret (urnes) ja no existeix (de moment). La situació actual només la pot arreglar un mediador de pes. El govern espanyol no podrà mai acceptar una sortida de Catalunya per varis motius. No em centraré en els motius que al·leguen la unitat o no d’Espanya ja que són els historiadors i els sociòlegs els que han d’omplir aquestes pàgines. Si ens centrem en els motius econòmics, mai Espanya podrà cedir Catalunya. La raó la trobem en els pressupostos. S’ha parlat molt de si el dèficit fiscal de Catalunya vers Espanya és de 16.000 milions d’euros anuals (equ...

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total p...