Passa al contingut principal

TTIP: Risc o oportunitat?

Aquests dies la Comunitat Europea i els Estats Units reprenen les negociacions per mirar de tancar el format definitiu del TTIP (Transatlàntic Trade and Investment Partnership) que és el mateix que Acord transatlàntic sobre comerç i inversió. Fa anys que s’intenta establir un marc de lliure comerç entre els dos mercats que sumen més de cinc-cents milions de consumidors. L’objectiu principal d’aquest tractat és eliminar aranzels, estandarditzar normatives dels dos mercats i eliminar restriccions a les inversions.
Realment aquesta última frase resumeix el que hauria de ser una oportunitat i és que crear una zona comuna on existeixi lliure comerç permet a qualsevol estat o país poder vendre els seus productes amb facilitat. A la vegada estandarditzar les normatives redueix la incertesa dels productors i consumidors al saber que els productes compleixen tots una mateixa norma de qualitat.
El concepte “mateixa norma de qualitat” és el que pot comportar un dels riscos. Si parléssim de països amb normes de qualitat semblants probablement no trobaríem tantes manifestacions pels carrers d’Europa. El problema sorgeix quan mirem d’explicar als productors de carn d’Europa que no poden vendre carn hormonada per normativa europea però que es permetrà l’entrada de productes elaborats als EUA sota les seva normativa. Equiparar normatives està bé sempre i quan es prengui com a punt d’accés mínim la normativa més exigent. El mateix pot passar amb els cultius transgènics, molt restringits a Europa però permesos bastament als EUA. La Comunitat Europea ja ha advertit que no acceptarà una rebaixa dels seus nivells de qualitat però amb això no sembla calmar la ciutadania.

Si bé és cert que parlem de dues zones que comparteixen sistemes econòmics basats en el capitalisme, les diferències en la interpretació de puntals com l’estat del benestar poden semblar insalvables. El TTIP no pretén comparar les dues zones ni igualar-les però forçosament comportarà un anivellament de les condicions.  L’esperit és potenciar el creixement de les dues economies i això és una oportunitat que no cal deixar escapar però el risc d’haver de cedir fites legislades de manera estricta per la CE és alt. Per vendre més i millor i així fer créixer l’economia (esperit lloable) no podem cedir metres dels cims que hem assolit.

Publicat a la secció de Vallés Econòmic del diari NEWT el 23/04/2015


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà...

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total p...

Se’ns pixen a la cara i diuen que plou

Torno de la Plaça Vella de Terrassa, plena de gent mostrant el malestar per les detencions i escorcolls d’aquest històric 20S. Mentre em manifestava intentava analitzar perquè aquelles persones deixaven les seves cases per manifestar-se. Què haurien pogut oferir els diferents governs espanyols per no arribar a aquest punt. No vull entrar en els motius que tenen a veure amb la llengua, l’autonomia, l’educació, etc. Només vull analitzar si haurien pogut oferir alguna concessió econòmica interessant. El resultat és NO. No poden oferir res en l’aspecte econòmic. Per molt que haguessin volgut (i no jutjo si mai ho han volgut) un país amb un deute superior al PIB d’un any no pot cedir res. La setmana passada el mateix Montoro concretava que la diferència entre el què Catalunya aportava a l’estat espanyol i el què rebia era de 10.000 milions d’euros anuals. Els càlculs del govern català eren de 14.000 (no estaven tant lluny), els càlculs de Josep Borrell eren de 500 (oletu!). Si el deute...