Passa al contingut principal

Equilibri Territorial

El que ens ha de preocupar no és tant com pagarem el quart cinturó sinó a qui va dirigit. M’explico: el quart cinturó va ser ideat als anys seixanta i no hi havia tant trànsit com ara. La idea original era proporcionar una tercera via per poder rodejar l’àrea metropolitana sense haver d’apropar-se a Barcelona. La idea en sí és molt encertada i en trobem exemples a grans ciutats com Madrid amb les autopistes orbitals o fins i tot en les rondes de la capital catalana.
Allunyar el trànsit pesat de les grans ciutats beneficia a la ciutat en sí en aspectes com la contaminació i cues i a la vegada ajuda al transport ja que estalvia temps, i per tant diners, al agafar vies que retallen quilòmetres.
Si es pensa en una via que ajudi a comunicar els ciutadans de les comarques que aquesta travessa per ajudar la mobilitat intercomarcal, ja sigui per anar a treballar o consumir d’una ciutat a l’altra, aconseguirem una via comunicadora i descentralitzadora i, per tant, una eina d’equilibri territorial. El fet més important doncs és a qui van adreçades aquestes vies.
El problema el trobem quan pensem en el quart cinturó com una drecera pels transportistes que vénen de la República Txeca i pretenen travessar tot Europa fins a Algesires o Lisboa. Donar facilitats en termes d’estalvi de quilòmetres i peatges a aquest usuaris només aconseguirà omplir aquesta via de camions que transitaran a alta velocitat i deixaran tan sols ingressos a les àrees de servei.
Si pensem en el quart cinturó com a via ràpida per travessar el territori i ho enllacem amb el seu finançament encara ens encaixa menys. A l’entrevista que hem llegit en pàgines anteriors d’en Ricard Font ja avança que aquesta infraestructura depèn del Ministeri de Foment, no de la Generalitat i que és el primer qui decideix com es finança i en quins terminis. Sembla que Foment anirà aportant quan pugui-vulgui el capital per anar completant la via, per tant, la paguem entre tots els contribuents. Amb tot això sorgeix una altra vegada la pregunta habitual quan parlem d’infraestructures que paguen uns quants i usa tothom (eix transversal amb peatge a l’ombra): no hauria de ser una via que es pagui per ús quan aquest sigui de gent de fora del territori? Entenc que no es poden seguir finançant pels contribuents infraestructures que malmeten el territori i que no deixen recursos a les comarques que travessen.
La solució lògica a aquesta problemàtica semblaria posar peatges a aquesta nova via. Ara bé, tenint en compte que la majoria d’autopistes de fora de Catalunya estan demanant de ser rescatades per Foment degut a que no les fan servir prou usuaris com per fer-les rentables, i tenint en compte que ja es disposa de l’autopista AP7 que és de peatge i compleix aquesta funció, no seria lògic dimensionar el quart cinturó per al moviment intercomarcal? És a dir, no descarto en cap cas fer el quart cinturó ja que la idea de poder moure persones i béns entre comarques com el Maresme i el Vallès és interessant però entenc que si s’ha de finançar pels contribuents cal que es dimensioni pels contribuents, no pel transport internacional.

Oriol Marcet Garcia-Elias
Economista

Publicat al Vallés Econòmic - març 2015


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El finançament és la clau

Sembla obvi però els diners són la clau en cas d’aixecar la suspensió de la DUI. I el dia per fer-ho també és clau.. M’explico: Sembla que el govern espanyol segueix entestat en negar el diàleg (al final de l’article donaré la meva impressió de què està passant). Es prepara per aplicar (si és que pot) l’article 155 que cancel·laria les poques atribucions que li queden a la Generalitat. Dic poques perquè si bé les té en teoria intactes, el fet que la conselleria d’economia estigui intervinguda de facto implica que qualsevol moviment econòmic està supervisat per Montoro. Si no tens capacitat per decidir què fas amb els diners, la teva autonomia ja està intervinguda i això és així des de setembre. Aquí és on es plantegen els dubtes a molt gent. Si s’aplica el 155 implicarà la supervisió de TOTES les funcions de la Generalitat per part d’un funcionari de Madrid, totes vol dir des de quins hospitals poden fer certes operacions fins a la llengua vehicular de les escoles. Si s’opta per...

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà...

Complicada situació econòmica per totes dues parts

Intentaré no entrar en els fets del dia 1 d’octubre ja que crec que cal passar pàgina (sense oblidar) i deixar pas a la política. Tots hem vist els vídeos, tots estem colpits per les escenes irracionals. Per molts policies i exèrcits que tinguem als carrers, ja no som els ciutadans els qui podem rebre, ara són els polítics i les institucions. Els caldrà ajuda per defensar-se, però l’objectiu físic que els permetia repartir a tort i dret (urnes) ja no existeix (de moment). La situació actual només la pot arreglar un mediador de pes. El govern espanyol no podrà mai acceptar una sortida de Catalunya per varis motius. No em centraré en els motius que al·leguen la unitat o no d’Espanya ja que són els historiadors i els sociòlegs els que han d’omplir aquestes pàgines. Si ens centrem en els motius econòmics, mai Espanya podrà cedir Catalunya. La raó la trobem en els pressupostos. S’ha parlat molt de si el dèficit fiscal de Catalunya vers Espanya és de 16.000 milions d’euros anuals (equ...