Equilibri Territorial

El que ens ha de preocupar no és tant com pagarem el quart cinturó sinó a qui va dirigit. M’explico: el quart cinturó va ser ideat als anys seixanta i no hi havia tant trànsit com ara. La idea original era proporcionar una tercera via per poder rodejar l’àrea metropolitana sense haver d’apropar-se a Barcelona. La idea en sí és molt encertada i en trobem exemples a grans ciutats com Madrid amb les autopistes orbitals o fins i tot en les rondes de la capital catalana.

Allunyar el trànsit pesat de les grans ciutats beneficia a la ciutat en sí en aspectes com la contaminació i cues i a la vegada ajuda al transport ja que estalvia temps, i per tant diners, al agafar vies que retallen quilòmetres.

Si es pensa en una via que ajudi a comunicar els ciutadans de les comarques que aquesta travessa per ajudar la mobilitat intercomarcal, ja sigui per anar a treballar o consumir d’una ciutat a l’altra, aconseguirem una via comunicadora i descentralitzadora i, per tant, una eina d’equilibri territorial. El fet més important doncs és a qui van adreçades aquestes vies.

El problema el trobem quan pensem en el quart cinturó com una drecera pels transportistes que vénen de la República Txeca i pretenen travessar tot Europa fins a Algesires o Lisboa. Donar facilitats en termes d’estalvi de quilòmetres i peatges a aquest usuaris només aconseguirà omplir aquesta via de camions que transitaran a alta velocitat i deixaran tan sols ingressos a les àrees de servei.

Si pensem en el quart cinturó com a via ràpida per travessar el territori i ho enllacem amb el seu finançament encara ens encaixa menys. A l’entrevista que hem llegit en pàgines anteriors d’en Ricard Font ja avança que aquesta infraestructura depèn del Ministeri de Foment, no de la Generalitat i que és el primer qui decideix com es finança i en quins terminis. Sembla que Foment anirà aportant quan pugui-vulgui el capital per anar completant la via, per tant, la paguem entre tots els contribuents. Amb tot això sorgeix una altra vegada la pregunta habitual quan parlem d’infraestructures que paguen uns quants i usa tothom (eix transversal amb peatge a l’ombra): no hauria de ser una via que es pagui per ús quan aquest sigui de gent de fora del territori? Entenc que no es poden seguir finançant pels contribuents infraestructures que malmeten el territori i que no deixen recursos a les comarques que travessen.

La solució lògica a aquesta problemàtica semblaria posar peatges a aquesta nova via. Ara bé, tenint en compte que la majoria d’autopistes de fora de Catalunya estan demanant de ser rescatades per Foment degut a que no les fan servir prou usuaris com per fer-les rentables, i tenint en compte que ja es disposa de l’autopista AP7 que és de peatge i compleix aquesta funció, no seria lògic dimensionar el quart cinturó per al moviment intercomarcal? És a dir, no descarto en cap cas fer el quart cinturó ja que la idea de poder moure persones i béns entre comarques com el Maresme i el Vallès és interessant però entenc que si s’ha de finançar pels contribuents cal que es dimensioni pels contribuents, no pel transport internacional.

Oriol Marcet Garcia-Elias

Economista

Publicat al Vallés Econòmic - març 2015