El que ens ha de preocupar no és tant com pagarem
el quart cinturó sinó a qui va dirigit. M’explico: el quart cinturó va ser
ideat als anys seixanta i no hi havia tant trànsit com ara. La idea original
era proporcionar una tercera via per poder rodejar l’àrea metropolitana sense
haver d’apropar-se a Barcelona. La idea en sí és molt encertada i en trobem
exemples a grans ciutats com Madrid amb les autopistes orbitals o fins i tot en
les rondes de la capital catalana.
Allunyar el trànsit pesat de les grans ciutats
beneficia a la ciutat en sí en aspectes com la contaminació i cues i a la
vegada ajuda al transport ja que estalvia temps, i per tant diners, al agafar
vies que retallen quilòmetres.
Si es pensa en una via que ajudi a comunicar els
ciutadans de les comarques que aquesta travessa per ajudar la mobilitat
intercomarcal, ja sigui per anar a treballar o consumir d’una ciutat a l’altra,
aconseguirem una via comunicadora i descentralitzadora i, per tant, una eina d’equilibri territorial. El fet més important
doncs és a qui van adreçades aquestes vies.
El problema el trobem quan pensem en el quart
cinturó com una drecera pels transportistes que vénen de la República Txeca i
pretenen travessar tot Europa fins a Algesires o Lisboa. Donar facilitats en
termes d’estalvi de quilòmetres i peatges a aquest usuaris només aconseguirà
omplir aquesta via de camions que transitaran a alta velocitat i deixaran tan
sols ingressos a les àrees de servei.
Si pensem en el quart cinturó com a via ràpida per
travessar el territori i ho enllacem amb el seu finançament encara ens encaixa
menys. A l’entrevista que hem llegit en pàgines anteriors d’en Ricard Font ja
avança que aquesta infraestructura depèn del Ministeri de Foment, no de la
Generalitat i que és el primer qui decideix com es finança i en quins terminis.
Sembla que Foment anirà aportant quan pugui-vulgui el capital per anar
completant la via, per tant, la paguem entre tots els contribuents. Amb tot
això sorgeix una altra vegada la pregunta habitual quan parlem d’infraestructures
que paguen uns quants i usa tothom (eix transversal amb peatge a l’ombra): no
hauria de ser una via que es pagui per ús quan aquest sigui de gent de fora del
territori? Entenc que no es poden seguir finançant pels contribuents infraestructures
que malmeten el territori i que no deixen recursos a les comarques que
travessen.
La solució lògica a aquesta problemàtica semblaria
posar peatges a aquesta nova via. Ara bé, tenint en compte que la majoria
d’autopistes de fora de Catalunya estan demanant de ser rescatades per Foment
degut a que no les fan servir prou usuaris com per fer-les rentables, i tenint
en compte que ja es disposa de l’autopista AP7 que és de peatge i compleix
aquesta funció, no seria lògic dimensionar el quart cinturó per al moviment
intercomarcal? És a dir, no descarto en cap cas fer el quart cinturó ja que la
idea de poder moure persones i béns entre comarques com el Maresme i el Vallès
és interessant però entenc que si s’ha de finançar pels contribuents cal que es
dimensioni pels contribuents, no pel transport internacional.
Oriol Marcet Garcia-Elias
Economista
Publicat al Vallés Econòmic - març 2015
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada