Passa al contingut principal

Equilibri Territorial

El que ens ha de preocupar no és tant com pagarem el quart cinturó sinó a qui va dirigit. M’explico: el quart cinturó va ser ideat als anys seixanta i no hi havia tant trànsit com ara. La idea original era proporcionar una tercera via per poder rodejar l’àrea metropolitana sense haver d’apropar-se a Barcelona. La idea en sí és molt encertada i en trobem exemples a grans ciutats com Madrid amb les autopistes orbitals o fins i tot en les rondes de la capital catalana.
Allunyar el trànsit pesat de les grans ciutats beneficia a la ciutat en sí en aspectes com la contaminació i cues i a la vegada ajuda al transport ja que estalvia temps, i per tant diners, al agafar vies que retallen quilòmetres.
Si es pensa en una via que ajudi a comunicar els ciutadans de les comarques que aquesta travessa per ajudar la mobilitat intercomarcal, ja sigui per anar a treballar o consumir d’una ciutat a l’altra, aconseguirem una via comunicadora i descentralitzadora i, per tant, una eina d’equilibri territorial. El fet més important doncs és a qui van adreçades aquestes vies.
El problema el trobem quan pensem en el quart cinturó com una drecera pels transportistes que vénen de la República Txeca i pretenen travessar tot Europa fins a Algesires o Lisboa. Donar facilitats en termes d’estalvi de quilòmetres i peatges a aquest usuaris només aconseguirà omplir aquesta via de camions que transitaran a alta velocitat i deixaran tan sols ingressos a les àrees de servei.
Si pensem en el quart cinturó com a via ràpida per travessar el territori i ho enllacem amb el seu finançament encara ens encaixa menys. A l’entrevista que hem llegit en pàgines anteriors d’en Ricard Font ja avança que aquesta infraestructura depèn del Ministeri de Foment, no de la Generalitat i que és el primer qui decideix com es finança i en quins terminis. Sembla que Foment anirà aportant quan pugui-vulgui el capital per anar completant la via, per tant, la paguem entre tots els contribuents. Amb tot això sorgeix una altra vegada la pregunta habitual quan parlem d’infraestructures que paguen uns quants i usa tothom (eix transversal amb peatge a l’ombra): no hauria de ser una via que es pagui per ús quan aquest sigui de gent de fora del territori? Entenc que no es poden seguir finançant pels contribuents infraestructures que malmeten el territori i que no deixen recursos a les comarques que travessen.
La solució lògica a aquesta problemàtica semblaria posar peatges a aquesta nova via. Ara bé, tenint en compte que la majoria d’autopistes de fora de Catalunya estan demanant de ser rescatades per Foment degut a que no les fan servir prou usuaris com per fer-les rentables, i tenint en compte que ja es disposa de l’autopista AP7 que és de peatge i compleix aquesta funció, no seria lògic dimensionar el quart cinturó per al moviment intercomarcal? És a dir, no descarto en cap cas fer el quart cinturó ja que la idea de poder moure persones i béns entre comarques com el Maresme i el Vallès és interessant però entenc que si s’ha de finançar pels contribuents cal que es dimensioni pels contribuents, no pel transport internacional.

Oriol Marcet Garcia-Elias
Economista

Publicat al Vallés Econòmic - març 2015


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total p...

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà...

Paradisos fiscals

Ja ha plegat. Una setmana ha trigat des que es va saber que mantenia accions d’una societat radicada a Panamà on el seu pare hi ocultava un xalet de Madrid. El fiscal anticorrupció de l’Estat espanyol, Manuel Moix, ha presentat la dimissió aquest dijous. L’ha anunciat el seu ex-cap, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, defensant-lo fins a l’últim moment. Tot comença a l’any 2012 quan aquest senyor i els seus germans hereten una societat que és propietària d’un xalet a Madrid valorat en 550.000€. En aquell moment haurien pogut regularitzar la situació a Hisenda però sembla ser que costava 90.000€ que no tenien i els va quedar pendent (avui sortien els tècnics d’Hisenda i deien que realment hauria costat 400€). De tot aquest affaire només destaco algunes reaccions: Ja han passat tres fiscals generals amb el ministre Català, sembla que els costa de trobar-ne un que encaixi amb totes les tesis del govern, sobretot en la manera de tractar el procés català. L’ex-ministre ...