Passa al contingut principal

Què en fem del quart cinturó?

Aquests dies ha estat notícia, i així ho va reflectir l’edició  número 5 d’aquest diari, l’acord entre els alcaldes del Vallès Occidental i el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila, per reclamar al Ministeri de Foment la tramitació del tram Terrassa-Sabadell del Quart Cinturó.
Cronològicament recordem que aquesta infraestructura ja va ser planejada l’any 1966 com a autovia per unir el Maresme amb el Baix Llobregat. Va ser a l’any 1986 quan es va planificar dintre del pla de carreteres de Catalunya. L’any 1995 es van realitzar els primers estudis informatius i des del 2005 fins el 2010 s'han inaugurat tres trams: Mataró-Granollers, Abrera-Olesa de Montserrat i Viladecavalls-Terrassa suposant uns 25 kilòmetres dels 60 totals.
Per aquest 2014 el Ministeri de Foment ha destinat una partida pressupostària de 5.000 euros (sí, heu llegit bé els zeros) i calcula que es podrien iniciar les obres del tram Terrassa-Sabadell cap al 2017 i acabar-les al 2019. Això suposaria un temps d’execució de 24 anys des que es van fer els primers estudis informatius fins a quan es podria arribar a acabar.
Perquè és important disposar d’una infraestructura com aquesta?
A les cinc ciutats principals que uniria el quart cinturó (Mataró-Granollers-Sabadell-Terrassa-Martorell) hi viuen 635.000 habitants, les quatre comarques comprenen el 30% de la producció de tot Catalunya i 177 mil empreses i autònoms hi tenen la seva seu. Així doncs, disposar de bones comunicacions sembla essencial en aquest context i més tenint en compte que a Catalunya la Indústria suposa més d’un 20% del total del valor afegit brut de l’economia i és aquest sector el que depèn més de les infraestructures viàries.
Què ens depara el futur?
Després de veure com els pressupostos de l’Estat Espanyol pel 2014 destinen 944 milions d’euros a Catalunya (un 25% menys que al 2013) i sense esperit de discutir com a una comunitat autònoma que aporta el 19% del PIB només se li destinen el 9,6% del total d'infraestructures, podem llegir tendències pel futur. Aquestes pronostiquen una reducció constant de les inversions en infraestructures en exercicis propers, cosa que fa pensar que les inversions en el quart cinturó s’allargaran més del que el Ministeri de Foment preveu.
Amb tot això tenim per endavant els següents escenaris:
L’actual de deixar les obres actuals del Quart cinturó com a ronda nord de Terrassa i lluitar per acabar-ne les connexions amb la C-58 i la Carretera de Matadepera. No cal dir que aquesta seria una opció ben vista tant pel col•lectiu de la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC), que fa vint anys que lluita contra aquesta infraestructura per veure-la innecessària, com pel Ministeri de Foment per l’estalvi que li suposaria.
El segon és buscar d’ampliar el consens que s’ha assolit al Vallès Occidental entre alcaldes i entitats socials a d’altres comarques i fer un front comú més ampli si cal per demanar directament la inversió a Europa tal i com s’ha fet amb el corredor mediterrani.
La tercera és buscar fonts de finançament diferents de les actuals. El govern de la Generalitat ja fa anys que empra eines com el peatge a l’ombra per finançar infraestructures. Aquest peatge no deixa de ser un finançament a molt llarg termini de les obres on es paga per vehicle que usa la via, per tant, el paguen tots els contribuents tan si l’usen com si no. Sembla ser però, que des d’Europa ens arriben sistemes de finançament que Catalunya pretén implantar en breu i és el de l’Eurovinyeta. Aquest sistema cobra als vehicles pesants per l’ús de les vies, sota el lema de “qui usa paga” i els ingressos generats s'han de destinar amb caràcter finalista al desenvolupament, millora, manteniment i optimització de les infraestructures i del sector del transport i al foment d'una mobilitat més sostenible.
El Govern preveu aplicar l'Eurovinyeta a l'eix Transversal durant el segon semestre de 2014 i podria ser un sistema aplicable a futures infraestructures com el Quart Cinturó.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total p...

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà...

Paradisos fiscals

Ja ha plegat. Una setmana ha trigat des que es va saber que mantenia accions d’una societat radicada a Panamà on el seu pare hi ocultava un xalet de Madrid. El fiscal anticorrupció de l’Estat espanyol, Manuel Moix, ha presentat la dimissió aquest dijous. L’ha anunciat el seu ex-cap, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, defensant-lo fins a l’últim moment. Tot comença a l’any 2012 quan aquest senyor i els seus germans hereten una societat que és propietària d’un xalet a Madrid valorat en 550.000€. En aquell moment haurien pogut regularitzar la situació a Hisenda però sembla ser que costava 90.000€ que no tenien i els va quedar pendent (avui sortien els tècnics d’Hisenda i deien que realment hauria costat 400€). De tot aquest affaire només destaco algunes reaccions: Ja han passat tres fiscals generals amb el ministre Català, sembla que els costa de trobar-ne un que encaixi amb totes les tesis del govern, sobretot en la manera de tractar el procés català. L’ex-ministre ...