Poso a Google les paraules
Catalunya Caixa i BBVA. Haig de buscar fins a la tercera pàgina del cercador
per trobar alguna noticia positiva. Es podria haver fet pitjor?
Primera web: “El Estado pierde unos 11.500 millones al
vender Catalunya Banc al BBVA”; la segona: “Blackstone se queda con las hipotecas tóxicas de Catalunya Banc”; una
altra: “El Estado costeará los litigios
pendientes de Catalunya Banc”; i per acabar la més recent: “BBVA anuncia 2.000 despidos de Catalunya
Banc i el cierre de oficinas en Catalunya”.
Tot plegat ens ha de fer pensar
quina ha estat la diferència entre les privatitzacions d’altres institucions
bancàries o caixes i la de Catalunya Caixa. Què és el què s’ha fet tant
malament en l’adjudicació de Catalunya Caixa per veure com BBVA la trosseja
fins a deixar-la en la seva mínima expressió? De fet, al final de tot el
procés, al BBVA només li interessa el nom (segurament pel fet de tenir una
entitat amb nom català). Bankia no ho ha fet gaire millor però el resultat
sembla diferent.
Ens posem en història i veiem com
l’Estat intervé Caixa Catalunya, hi posa gairebé 12.000 milions de tots els
contribuents dels quals en recupera uns 1.000 després de fer una subhasta
llarga on guanya una oferta que suposa menys del 10% del preu inicial. Es venen
les hipoteques considerades com a dolentes o tòxiques amb una rebaixa del 40% a
un fons d’inversió voltor que diu que ja sap com recobrar els impagats. Dels
litigis per intentar recobrar el què queda i fer front a la supressió de les clàusules
sòl ja se’n farà càrrec l’Estat, és a dir, tots nosaltres (inclòs els impostos
de les persones a qui estan desnonant). I final de tot, una vegada la gent ja
no recorda com ha anat tot plegat, tots creiem que l’economia torna a créixer,
el Barça guanya la Champions i la gent fa la reserva pel creuer a Croàcia per
l’estiu, mentre el BBVA publica que acomiada 2.000 treballadors i tancarà
oficines.
No acomiadarà treballadors de la
seva seu de Madrid o del país basc, només li sobren treballadors de l’última
adquisició ja que en el preu de l’oferta ja es descomptava aquest factor.
L’oferta era només pels components que interessaven i és tenir una xarxa
d’oficines ben arrelada al territori i un nom per vendre banca de proximitat.
Sembla clar que entitats catalanes com Banc Sabadell o La Caixa ja tenien
coberta aquesta faceta i no els va preocupar massa la desaparició d’un antic
competidor.
Però de tot això no podem posar
la culpa al BBVA, ells són compradors i segueixen els dictats de l’economia
capitalista. En cap moment es comprometien a conservar estructures
deficitàries. La culpa és de qui va deixar arribar a aquest punt una entitat
que com a caixa de proximitat funcionava i donava el seu servei social. No sóc
aquí per dir que les caixes tenien un futur limitant-se a fer el què sabien fer
però una vegada acabat el procés veiem que els compradors n’han extret el poc
suc que en quedava i ara observem com liquiden la resta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada