De Catalunya Banc només interessa el nom

Poso a Google les paraules Catalunya Caixa i BBVA. Haig de buscar fins a la tercera pàgina del cercador per trobar alguna noticia positiva. Es podria haver fet pitjor?

Primera web: “El Estado pierde unos 11.500 millones al vender Catalunya Banc al BBVA”; la segona: “Blackstone se queda con las hipotecas tóxicas de Catalunya Banc”; una altra: “El Estado costeará los litigios pendientes de Catalunya Banc”; i per acabar la més recent: “BBVA anuncia 2.000 despidos de Catalunya Banc i el cierre de oficinas en Catalunya”.

Tot plegat ens ha de fer pensar quina ha estat la diferència entre les privatitzacions d’altres institucions bancàries o caixes i la de Catalunya Caixa. Què és el què s’ha fet tant malament en l’adjudicació de Catalunya Caixa per veure com BBVA la trosseja fins a deixar-la en la seva mínima expressió? De fet, al final de tot el procés, al BBVA només li interessa el nom (segurament pel fet de tenir una entitat amb nom català). Bankia no ho ha fet gaire millor però el resultat sembla diferent.

Ens posem en història i veiem com l’Estat intervé Caixa Catalunya, hi posa gairebé 12.000 milions de tots els contribuents dels quals en recupera uns 1.000 després de fer una subhasta llarga on guanya una oferta que suposa menys del 10% del preu inicial. Es venen les hipoteques considerades com a dolentes o tòxiques amb una rebaixa del 40% a un fons d’inversió voltor que diu que ja sap com recobrar els impagats. Dels litigis per intentar recobrar el què queda i fer front a la supressió de les clàusules sòl ja se’n farà càrrec l’Estat, és a dir, tots nosaltres (inclòs els impostos de les persones a qui estan desnonant). I final de tot, una vegada la gent ja no recorda com ha anat tot plegat, tots creiem que l’economia torna a créixer, el Barça guanya la Champions i la gent fa la reserva pel creuer a Croàcia per l’estiu, mentre el BBVA publica que acomiada 2.000 treballadors i tancarà oficines.

No acomiadarà treballadors de la seva seu de Madrid o del país basc, només li sobren treballadors de l’última adquisició ja que en el preu de l’oferta ja es descomptava aquest factor. L’oferta era només pels components que interessaven i és tenir una xarxa d’oficines ben arrelada al territori i un nom per vendre banca de proximitat. Sembla clar que entitats catalanes com Banc Sabadell o La Caixa ja tenien coberta aquesta faceta i no els va preocupar massa la desaparició d’un antic competidor.

Però de tot això no podem posar la culpa al BBVA, ells són compradors i segueixen els dictats de l’economia capitalista. En cap moment es comprometien a conservar estructures deficitàries. La culpa és de qui va deixar arribar a aquest punt una entitat que com a caixa de proximitat funcionava i donava el seu servei social. No sóc aquí per dir que les caixes tenien un futur limitant-se a fer el què sabien fer però una vegada acabat el procés veiem que els compradors n’han extret el poc suc que en quedava i ara observem com liquiden la resta.

Publicat a Vallés Econòmic del Diari NewT el 25 de juny de 2015.