Passa al contingut principal

Tres pel·lícules per trobar resposta al perquè de la crisi econòmica global




Ara que sembla que tot ha acabat, tornem a tenir l'atur per sota del 20% a Espanya i per sota del 15% a Catalunya (dades del 2016) està molt bé veure tres pel·lícules que parlen de com es va gestar la crisi econòmica global del 2008.

Recomano:
The Big Short (2015)
- Margin Call (2011)
- El Capital (2012)

Totes tres ens descriuen una societat aliena a la situació i desconeixedora de qui realment governa.
El que fa més por de totes tres pel·lícules és que deixen la porta oberta a que tot torni a passar. No aprenem dels errors i les regulacions del sector de la banca no arriben. 
Seguim permetent l'especulació en qualsevol tipus de bé, ja sigui a la baixa o a l'alça, ja sigui or com blat. Un exemple el trobem la pel·lícula The Big Short, on diferents operadors del mercat americà juguen contra el mercat de les hipoteques. És a dir, demanen als bancs que els facin a mida un producte on Ells aposten contra el banc a que les hipoteques s'enfonsaran. Això equival a jugar-se amb algú diners creient que l'economia mundial s'enfonsarà a curt termini, el banc segur del seu producte creu que no i tu creus que sí. 
Sembla una idea boja que els bancs crein productes a mida dels especuladors per satisfer les demandes de gent que pot especular ja no amb productes tangibles sino amb idees..
Tot molt boig.. reproducció a gran escala del que podem veure a Las Vegas on iaietes es juguen els seus estalvis en una màquina escurabutxaques però amb els diners de tots nosaltres (els que tenim tots en dipòsits al banc).
La última escena de la pel·lícula El Capital fa por... molta por.. 

Terrassa, octubre de 2016.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total p...

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà...

Paradisos fiscals

Ja ha plegat. Una setmana ha trigat des que es va saber que mantenia accions d’una societat radicada a Panamà on el seu pare hi ocultava un xalet de Madrid. El fiscal anticorrupció de l’Estat espanyol, Manuel Moix, ha presentat la dimissió aquest dijous. L’ha anunciat el seu ex-cap, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, defensant-lo fins a l’últim moment. Tot comença a l’any 2012 quan aquest senyor i els seus germans hereten una societat que és propietària d’un xalet a Madrid valorat en 550.000€. En aquell moment haurien pogut regularitzar la situació a Hisenda però sembla ser que costava 90.000€ que no tenien i els va quedar pendent (avui sortien els tècnics d’Hisenda i deien que realment hauria costat 400€). De tot aquest affaire només destaco algunes reaccions: Ja han passat tres fiscals generals amb el ministre Català, sembla que els costa de trobar-ne un que encaixi amb totes les tesis del govern, sobretot en la manera de tractar el procés català. L’ex-ministre ...