Passa al contingut principal

Reclamació de la prestació per Maternitat

Quina sorpresa quan els pares van llegir la notícia publicada a diversos mitjans de comunicació a finals del 2016 amb el títol: La percepció per maternitat no tributa. S’anunciava que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid donava la raó a una mare que reclamava que els diners que havia percebut com a prestació per maternitat estaven exempts.
Moltes mares van entendre que podien reclamar a Hisenda aquests imports des del 2012. El que no deien les notícies és que Hisenda ho posaria molt difícil.
Per demanar la devolució cal començar presentant una reclamació per ingressos indeguts a Hisenda, tot seguit l’Administració anirà tombant totes les reclamacions fins a esgotar la via administrativa (això ja són uns quants mesos). Quan esgotem totes les vies caldrà acabar al tribunal superior de Justícia de la nostra província.
En què s’escuda Hisenda? En que la sentència de Madrid no crea jurisprudència. Per tant, cada cas és diferent. Hisenda juga aquesta carta per acabar cansant a les mares que ho reclamin. Saben bé que per imports petits ningú arribarà a la Justícia, només amb advocats i procuradors la despesa puja molt. 
Costa d’entendre la tossuderia amb què reacciona Hisenda a l’hora de tornar diners tributats de manera injusta. Sembla que una sentència no crea jurisprudència quan convé. La figura de David contra Goliat en la seva màxima essència. Recaptar és fàcil quan es disposa de totes les eines, informació total dels contribuents, capacitat d’embargar comptes bancaris,...Però hauria de ser igual de fàcil reclamar i cobrar quan és Hisenda qui comet errors.

Es calcula que més d’un milió de mares tenen dret a demanar que els tornin aquestes retencions. Si sumem el total que es podria reclamar dels quatre anys no prescrits sobrepassaria els 1.300 milions de euros. Els pressupostos de l’estat no s’ho podrien permetre i menys quan Europa reclama retallades que el govern espanyol ha promès no fer. Sembla clar que les directrius que rep Hisenda són les de posar-ho difícil i serà interessant saber quin percentatge arribarà fins al final. 

Article publicat al Diari del Vallés el 10/02/2017

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total per p
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El finançament és la clau

Sembla obvi però els diners són la clau en cas d’aixecar la suspensió de la DUI. I el dia per fer-ho també és clau.. M’explico: Sembla que el govern espanyol segueix entestat en negar el diàleg (al final de l’article donaré la meva impressió de què està passant). Es prepara per aplicar (si és que pot) l’article 155 que cancel·laria les poques atribucions que li queden a la Generalitat. Dic poques perquè si bé les té en teoria intactes, el fet que la conselleria d’economia estigui intervinguda de facto implica que qualsevol moviment econòmic està supervisat per Montoro. Si no tens capacitat per decidir què fas amb els diners, la teva autonomia ja està intervinguda i això és així des de setembre. Aquí és on es plantegen els dubtes a molt gent. Si s’aplica el 155 implicarà la supervisió de TOTES les funcions de la Generalitat per part d’un funcionari de Madrid, totes vol dir des de quins hospitals poden fer certes operacions fins a la llengua vehicular de les escoles. Si s’opta per
Publica un comentari a l'entrada
Més informació