Aquest
dimarts el president del govern espanyol ha “llogat” l’atri del Palau de
Congressos per fer una gran exposició d’intencions. Més concretament una
proposta d’inversió de 4.200 milions d’euros a 4 anys vista en
infraestructures.
Repassant
l’hemeroteca veiem que la mateixa oferta ja l’havia fet l’agost de l’any 2007
l’anterior president, Sr. Zapatero. De fet, també va ser notícia el novembre
d’aquell any i el febrer de 2008. Al 2011 ho va prometre també el ministeri de
Fomento. El febrer de 2012 la ministra popular Ana Pastor reconeixia un deute
de 5.750 milions d’euros en infraestructures. Per acabar, el mes de febrer de
2015, el mateix president que va venir aquesta setmana ja prometia el final del
corredor mediterrani gràcies a les inversions que faria el govern central.
En
serio, ningú s’ha mirat l’hemeroteca abans de programar aquesta promesa?
Aquestes jornades sobre infraestructures semblen muntades per fer propaganda
post-electoral, per intentar calmar uns ànims amb promeses que cap govern ha
complert els últims deu anys. Les inversions en infraestructures es poden
mesurar, per sort existeixen sistemes per veure el grau d’acompliment de les inversions i els
darrers anys ha estat lluny del programat i encara més lluny del % que suposa
Catalunya en relació a estat espanyol en PIB o població.
La
pregunta és: Què canvia ara? Què farà que aquestes inversions realment es
facin?
Llegeixo
una entrevista al Sr. Bonet, president de Freixenet i de la Cambra de Comerç Espanyola
on diu que Ell creu que el govern complirà aquesta promesa i que si no ho ha
fet abans és pels efectes de la crisi econòmica. Això lliga molt bé amb la
piulada del president de Renfe quan inaugurava el AVE de Castellò a Madrid i
l’anomenava Corredor Mediterrani. Sembla que sí que hi ha diners per aquestes
inversions.
Crec
que poder jutjar aquesta promesa no té res a veure amb el fet de ser partidari
d’una república catalana o ser partidari de seguir a l’estat espanyol. Es
tracta de veure si l’estat que recapta i gestiona els nostres impostos els
reparteix de manera justa i equitativa. Es tracta de poder demanar explicacions
quan les promeses no es compleixen. Ahir el Govern català, en veu de Neus
Munté, demanava incloure una clàusula d’incompliment per si passava com sempre
i les inversions no es feien. No serviria de res. Quan parlem d’inversions a
llarg termini, quan realment pots valorar si les promeses eren certes, el
polític que va prometre ja es troba dins d’un consell d’administració de qualsevol
empresa de l’IBEX35.
Article publicat al Diari del Vallés el 31 de març de 2017.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada