Passa al contingut principal

Ara en serio, quant diu que invertiran?

Aquest dimarts el president del govern espanyol ha “llogat” l’atri del Palau de Congressos per fer una gran exposició d’intencions. Més concretament una proposta d’inversió de 4.200 milions d’euros a 4 anys vista en infraestructures.
Repassant l’hemeroteca veiem que la mateixa oferta ja l’havia fet l’agost de l’any 2007 l’anterior president, Sr. Zapatero. De fet, també va ser notícia el novembre d’aquell any i el febrer de 2008. Al 2011 ho va prometre també el ministeri de Fomento. El febrer de 2012 la ministra popular Ana Pastor reconeixia un deute de 5.750 milions d’euros en infraestructures. Per acabar, el mes de febrer de 2015, el mateix president que va venir aquesta setmana ja prometia el final del corredor mediterrani gràcies a les inversions que faria el govern central.
En serio, ningú s’ha mirat l’hemeroteca abans de programar aquesta promesa? Aquestes jornades sobre infraestructures semblen muntades per fer propaganda post-electoral, per intentar calmar uns ànims amb promeses que cap govern ha complert els últims deu anys. Les inversions en infraestructures es poden mesurar, per sort existeixen sistemes per veure el  grau d’acompliment de les inversions i els darrers anys ha estat lluny del programat i encara més lluny del % que suposa Catalunya en relació a estat espanyol en PIB o població.
La pregunta és: Què canvia ara? Què farà que aquestes inversions realment es facin?
Llegeixo una entrevista al Sr. Bonet, president de Freixenet i de la Cambra de Comerç Espanyola on diu que Ell creu que el govern complirà aquesta promesa i que si no ho ha fet abans és pels efectes de la crisi econòmica. Això lliga molt bé amb la piulada del president de Renfe quan inaugurava el AVE de Castellò a Madrid i l’anomenava Corredor Mediterrani. Sembla que sí que hi ha diners per aquestes inversions.

Crec que poder jutjar aquesta promesa no té res a veure amb el fet de ser partidari d’una república catalana o ser partidari de seguir a l’estat espanyol. Es tracta de veure si l’estat que recapta i gestiona els nostres impostos els reparteix de manera justa i equitativa. Es tracta de poder demanar explicacions quan les promeses no es compleixen. Ahir el Govern català, en veu de Neus Munté, demanava incloure una clàusula d’incompliment per si passava com sempre i les inversions no es feien. No serviria de res. Quan parlem d’inversions a llarg termini, quan realment pots valorar si les promeses eren certes, el polític que va prometre ja es troba dins d’un consell d’administració de qualsevol empresa de l’IBEX35.

Article publicat al Diari del Vallés el 31 de març de 2017.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total p...

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà...

Paradisos fiscals

Ja ha plegat. Una setmana ha trigat des que es va saber que mantenia accions d’una societat radicada a Panamà on el seu pare hi ocultava un xalet de Madrid. El fiscal anticorrupció de l’Estat espanyol, Manuel Moix, ha presentat la dimissió aquest dijous. L’ha anunciat el seu ex-cap, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, defensant-lo fins a l’últim moment. Tot comença a l’any 2012 quan aquest senyor i els seus germans hereten una societat que és propietària d’un xalet a Madrid valorat en 550.000€. En aquell moment haurien pogut regularitzar la situació a Hisenda però sembla ser que costava 90.000€ que no tenien i els va quedar pendent (avui sortien els tècnics d’Hisenda i deien que realment hauria costat 400€). De tot aquest affaire només destaco algunes reaccions: Ja han passat tres fiscals generals amb el ministre Català, sembla que els costa de trobar-ne un que encaixi amb totes les tesis del govern, sobretot en la manera de tractar el procés català. L’ex-ministre ...