Llegeixo sorprès que el Tribunal
Superior de Justícia de Madrid dóna la raó a l’empresa ABERTIS contra el
Ministerio de Fomento en la reclamació per l’efecte trànsit de l’autopista
AP-7. Això implica que entre tots ens tocarà pagar 1.494 milions d’euros a
l’empresa concessionària de l’autopista de peatge més utilitzada de l’arc
mediterrani. Els que la usem assíduament estarem pagant-la dues vegades, quan
paguem el peatge i amb els pressupostos de l’Estat que contemplin aquesta
indemnització. Tot comença a l’any 2006 quan es va signar l’acord entre Acesa i
Foment per ampliar els carrils de l’autopista. Al contracte es contemplava una
indemnització si hi havia menys trànsit del previst i la crisi començada al
2008 no hi va ajudar.
Em permeto tres exemples més:
Recordem quan el Gobierno va indemnitzar la constructora ACS amb 1.350 milions
d’euros per compensar el contracte per explotar el magatzem de gas Castor
davant de Tarragona? La mateixa companyia ACS demana una indemnització de 500
milions d’euros per la rescissió del contracte d’explotació del túnel d’AVE que
uneix França i Catalunya. Un altre exemple per acabar, i en clau de futur,
encara no sabem com acabarà l’AVE de Medina a La Meca però el sobre cost de la
construcció és molt elevat i hi ha amenaces d’impagament del govern
d’ArabiaSaudí.
El que sorprèn no són les ànsies
de reclamar indemnitzacions de les companyies constructores o concessionàries
ja que són empreses privades amb accionistes particulars i objectius
empresarials. El que sorprèn és la facilitat amb què els tribunals donen la raó
a aquestes empreses enfront de l’Estat. Qui redacta aquests contractes? Quina
responsabilitat els hi pot exigir la ciutadania? Entenc que poca gràcies a les
portes giratòries de molts d’aquests càrrecs.
El pressupost del govern espanyol
del 2016 és d’aproximadament 350.000 milions d’euros. Els tres primers exemples
que he comentat suposen uns 4.000 milions. Només és un 1.2%..
Article publicat al Diari del Vallés de 24 de març de 2017
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada