Passa al contingut principal

Els pressupostos no serveixen per res...

Probablement la gent d’empresa es posarà les mans al cap amb aquesta afirmació. Els pressupostos són una eina imprescindible quan volem marcar una estratègia, quan volem fixar uns límits de despesa. Serveixen per fer previsions dels ingressos que tindrem i, sobretot, serveixen per evitar que tinguem sorpreses a l’hora de gastar els diners.
Això ajuda molt a les empreses i, en teoria, hauria d’ajudar a qualsevol administració pública, inclòs l’estat espanyol. Dic en teoria ja que les dades confirmen una vegada més que els pressupostos de l’estat espanyol no serveixen per res..
Aquesta setmana , Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona ens fa un resum de com ha `mimat´ el pressupost estatal el govern Rajoy. Ens detalla quina part del pressupost 2016 s’ha acomplert i, encara més important, com evolucionarà pel 2017. Sembla tan greu una cosa com l’altra..
El pressupost en infraestructures per Catalunya pel 2016 es va fixar en prop de 1000 milions d’euros i només se’n van executar 555... No m’imagino cap departament d’una empresa privada gastant la meitat del que tenen als pressupostos, al contrari sempre tenen un límit i els problemes venen quan els superen. Els pressupostos generals de l’estat es publiciten a tots els mitjans però l’execució final no té tant bombo..
Però tot i així, el pressupost pel 2017 encara és menor que el del 2016! És a dir, ve el president espanyol fa tres setmanes a Barcelona, li organitzen un acte publicitari sobre infraestructures i promet 4.200 milions de despesa en 3 anys. Tres dies després surten els pressupostos de l’estat i ja s’incompleix la promesa, ha estat efímera.

Al final penses:  si només executaràs la meitat del que promets, fes uns pressupostos que acontentin a tothom i després executa el que puguis/vulguis.. És broma, però tot plegat t’ensenya que els pressupostos no són cap tòtem, que les diferents partides actuen com a  vasos comunicants, el què no es gasta en infraestructures a Catalunya es pot destinar a tapar el dèficit de la seguretat social i no passa res. I sobretot t’ensenya que ningú penalitza el resultat final (si us plau, no digueu que ho fan les eleccions..).

Article publicat al Diari del Vallés el 28 d'abril de 2017

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total per p
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El finançament és la clau

Sembla obvi però els diners són la clau en cas d’aixecar la suspensió de la DUI. I el dia per fer-ho també és clau.. M’explico: Sembla que el govern espanyol segueix entestat en negar el diàleg (al final de l’article donaré la meva impressió de què està passant). Es prepara per aplicar (si és que pot) l’article 155 que cancel·laria les poques atribucions que li queden a la Generalitat. Dic poques perquè si bé les té en teoria intactes, el fet que la conselleria d’economia estigui intervinguda de facto implica que qualsevol moviment econòmic està supervisat per Montoro. Si no tens capacitat per decidir què fas amb els diners, la teva autonomia ja està intervinguda i això és així des de setembre. Aquí és on es plantegen els dubtes a molt gent. Si s’aplica el 155 implicarà la supervisió de TOTES les funcions de la Generalitat per part d’un funcionari de Madrid, totes vol dir des de quins hospitals poden fer certes operacions fins a la llengua vehicular de les escoles. Si s’opta per
Publica un comentari a l'entrada
Més informació