Els pressupostos no serveixen per res...

Probablement la gent d’empresa es posarà les mans al cap amb aquesta afirmació. Els pressupostos són una eina imprescindible quan volem marcar una estratègia, quan volem fixar uns límits de despesa. Serveixen per fer previsions dels ingressos que tindrem i, sobretot, serveixen per evitar que tinguem sorpreses a l’hora de gastar els diners.

Això ajuda molt a les empreses i, en teoria, hauria d’ajudar a qualsevol administració pública, inclòs l’estat espanyol. Dic en teoria ja que les dades confirmen una vegada més que els pressupostos de l’estat espanyol no serveixen per res..

Aquesta setmana , Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona ens fa un resum de com ha `mimat´ el pressupost estatal el govern Rajoy. Ens detalla quina part del pressupost 2016 s’ha acomplert i, encara més important, com evolucionarà pel 2017. Sembla tan greu una cosa com l’altra..

El pressupost en infraestructures per Catalunya pel 2016 es va fixar en prop de 1000 milions d’euros i només se’n van executar 555... No m’imagino cap departament d’una empresa privada gastant la meitat del que tenen als pressupostos, al contrari sempre tenen un límit i els problemes venen quan els superen. Els pressupostos generals de l’estat es publiciten a tots els mitjans però l’execució final no té tant bombo..

Però tot i així, el pressupost pel 2017 encara és menor que el del 2016! És a dir, ve el president espanyol fa tres setmanes a Barcelona, li organitzen un acte publicitari sobre infraestructures i promet 4.200 milions de despesa en 3 anys. Tres dies després surten els pressupostos de l’estat i ja s’incompleix la promesa, ha estat efímera.

Al final penses:  si només executaràs la meitat del que promets, fes uns pressupostos que acontentin a tothom i després executa el que puguis/vulguis.. És broma, però tot plegat t’ensenya que els pressupostos no són cap tòtem, que les diferents partides actuen com a  vasos comunicants, el què no es gasta en infraestructures a Catalunya es pot destinar a tapar el dèficit de la seguretat social i no passa res. I sobretot t’ensenya que ningú penalitza el resultat final (si us plau, no digueu que ho fan les eleccions..).

Article publicat al Diari del Vallés el 28 d'abril de 2017