Que poc costa desencallar les inversions quan es vol

Des que el president del govern espanyol va venir a fer propaganda de les immenses partides pressupostàries que tenia calculades per Catalunya pels propers 4 anys, cada setmana ha anat venint un o altre representant per fer calar el missatge. Sembla que l’operació diàleg s’anomena ara operació promesa.

Tenen un problema greu i és que cada setmana surt a la llum una notícia o dada que els tira per terra la feina feta la setmana anterior. Intenten convèncer als mitjans de comunicació que la pluja d’inversions en infraestructures que prometen arribarà els propers 4 anys, que amb això el dèficit d’infraestructures s’acabarà i que, per tant, amb aquest problema solucionat ja no cal que ens queixem més. La feina que va començar Rajoy, la van seguir Montoro, Millo i aquesta setmana ha estat el torn del secretari general de Pressupostos i Despeses, Alberto Nadal.

En una trobada organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona va justificar els pressupostos que hem “patit” des que va començar la crisi. Una vegada explicat el passat va parlar del futur. Aquí tenia una pedra a la sabata, recordem que diferents institucions catalanes es queixen que el dèficit en infraestructures seguirà el 2017 ja que els pressupostos espanyols per aquest any són els que destinen la menor partida a infraestructures en molt temps. Tot i així, el Sr. Nadal va treure pit i es va quedar tan ample dient que, d’acord,  el 2017 no serà un bon any per les inversions a Catalunya però si el seu president va prometre 4.200 milions en 4 anys encara n’hi queden tres per complir. El que no es faci al 2017 es pot sumar al trienni  2018-2020... De debò, cal venir per explicar això? I més sabent que el següent dia es reunien 800 empresaris a Almeria per reclamar per enèsima vegada el corredor mediterrani? Ja no són empresaris catalans o valencians, cada vegada més regions ho reclamen i sembla que no preocupi a ningú.

Fa gràcia que no existeixi una partida per infraestructures tan importants com aquestes i la mateixa setmana s’adjudiquin 1.500 milions d’euros per resoldre el tema del “cupo” basc, deu anys encallat. Està clar que tenim diners per premiar les regions que es porten bé i ajuden a aprovar uns pressupostos injustos amb el territori. Un exemple més de pagar per un vot.

Article publicat al Diari del Vallés el 18 de maig de 2017.