Passa al contingut principal

Cal donar les dades de beneficis de la banca?

Aquesta setmana passada quatre dels cinc grans bancs amb seu a Espanya van explicar els resultats de l’exercici 2013. Aquest dilluns, Bankia també ho farà i així completarà el grup dels cinc grans bancs.
En conjunt, tots quatre, Santander, BBVA, CaixaBank i Sabadell han guanyat 7.674 milions d’euros, quatre vegades més que fa tot just un any.
Tots aquests resultats ens han estat comunicats en roda de premsa o en reunions dels equips directius amb molta presència mediàtica i amb ganes que tothom s’assabenti d’aquestes xifres ja que suposen el gran canvi de cicle que ens ajudarà a tots. Aquestes dades comporten haver deixat la crisi enrere i poder mirar al futur amb optimisme i per aquest motiu ens ho volen fer saber a nosaltres i, sobretot, als accionistes.
Aquí és on trobem el problema i és precisament a qui va destinada aquesta informació en última instància: l’accionista. El fet que aquesta aquests comunicats vagin dirigits a l’accionista és el que resta sensibilitat a la manera d’expressar aquestes dades. Si aquests comunicats anessin dirigits als ciutadans no caldria emfatitzar algunes dades tal i com han fet aquests dies.
No caldria dir que el Santander ha guanyat només un 7% dels seus 4.379 milions d’euros gràcies al negoci a Espanya ja que la resta ho obté de països de Sudamèrica on opera (la veritat, als ciutadans d’ací no ens ha de consolar que hi hagi països que ara entrin al lloc d’on nosaltres sortim).
No caldria dir que La Caixa, obté actualment la majoria del seu resultat amb la operativa diària de comissions i no dels interessos com abans (la gent ja es podia fer la idea que si no es dóna crèdit, el negoci es troba en les comissions per poder tenir els diners en un banc).
No caldria dir, en resum, que un sector que es troba al mig de tants conflictes com són les preferents, els desnonaments, la manca de crèdit ha guanyat quatre vegades més diners que l’any passat.
En masses punts els grans bancs ens recorden molt a les elèctriques, veiem cada dia a les noticies l’etern debat sobre el dèficit de tarifa elèctrica, ens omplen el cap dient que no paguem la corrent al preu real, que no tenim preus de mercat, que ens regalen la electricitat tot i pujar un 15% anual, etc.. Ara bé, les explicacions dels comptes de resultats d’aquestes empreses es donen en rodes de premsa, en grans seus corporatives amb molt de càtering i tot per dir que han guanyat més diners que mai.
Caldria avisar als caps de comunicació de la banca i de les elèctriques que no fan bé la seva feina, que algú els hi expliqui que la gent treballadora no entén que calgui fer festes per anunciar beneficis rècord, que algú els hi expliqui que no saben transmetre la idea de valor social del seu negoci correctament. Que algú els hi expliqui que amb un comunicat de premsa de tres línies ja n’hi hauria prou per explicar els resultats extraordinaris.
Aquests caps de comunicació s’haurien d’esforçar en fer-nos entendre els efectes positius de les seves empreses a banda dels grans resultats que interessen als accionistes. Hi  ha altres notícies positives que no saben transmetre a la gent corrent que llegeix les notícies com que són empreses amb molts treballadors (La Caixa en tenia al 2012 prop de 34.000..), i que algunes d’elles són empreses amb programes socials que ajuden molt gent (el pressupost  de la Caixa va ser de 500 milions d’euros al 2012).

És natural que una empresa privada busqui el benefici i que quan l’aconsegueix ho vulgui fer saber però cal saber explicar que aquest benefici no es limita als accionistes sinó que de vegades hi ha una part social que acompanya aquests resultats de la que en gaudeix més gent.

Publicat al Diari NEW T el 3 de febrer de 2014

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total p...

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà...

Paradisos fiscals

Ja ha plegat. Una setmana ha trigat des que es va saber que mantenia accions d’una societat radicada a Panamà on el seu pare hi ocultava un xalet de Madrid. El fiscal anticorrupció de l’Estat espanyol, Manuel Moix, ha presentat la dimissió aquest dijous. L’ha anunciat el seu ex-cap, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, defensant-lo fins a l’últim moment. Tot comença a l’any 2012 quan aquest senyor i els seus germans hereten una societat que és propietària d’un xalet a Madrid valorat en 550.000€. En aquell moment haurien pogut regularitzar la situació a Hisenda però sembla ser que costava 90.000€ que no tenien i els va quedar pendent (avui sortien els tècnics d’Hisenda i deien que realment hauria costat 400€). De tot aquest affaire només destaco algunes reaccions: Ja han passat tres fiscals generals amb el ministre Català, sembla que els costa de trobar-ne un que encaixi amb totes les tesis del govern, sobretot en la manera de tractar el procés català. L’ex-ministre ...