Doneu-me informació i jo ja ho calculo...

Aquests dies sentim molt a parlar dels diferents sistemes de càlcul de les balances fiscals per comunitats autònomes. El ministre d’Hisenda del govern espanyol, Sr. Montoro, amenaçava primer amb no publicar-les per no afavorir els  arguments independentistes, després va dir que si que ho faria però amb un sistema nou, el d’un expert que va sortir a totes les televisions dient que el nou sistema segurament reflectiria un dèficit a Catalunya però no en la magnitud que alguns pretenien trobar. Aquests nous càlculs sembla que els tindrem en un parell de mesos.

El que trobo graciós de tot plegat és la dificultat que suposa extreure les dades regionalitzades del Ministeri d’Hisenda. És a dir, la Hisenda Publica ens demana a totes les empreses que abans de sis mesos tinguem els comptes de l’exercici anterior tancats i publicats al Registre Mercantil i em pregunto, Hisenda no pot trobar les dades dels diferents departaments que composen el Govern Central? Els governs i les empreses són més eficaços com més transparents són i aquesta transparència es fonamenta en tenir publicades el màxim de dades contrastables i quan abans millor.

Cal que ens barallem per com calcularem les balances fiscals per Comunitats Autònomes? No, doneu-me les dades i ja ho calculo jo. El problema és que les dades sempre es poden llegir de moltes maneres; sembla ser que ara discutim si el Museu del Prado de Madrid ens el dividim entre tots els habitants (també els de les Canàries que es troben a 2091 km) o només apliquem aquesta despesa a la Comunitat de Madrid. Cadascú en farà la seva lectura però doneu-nos les dades de manera fiable i transparent i que tothom les pugui jutjar. Un altre exemple de falta de transparència el trobem en el fet que sembla ser que ara com ara ja sabem quin dèficit resultarà a Catalunya amb aquest sistema de finançament (algunes aproximacions publicades als diaris el deixen en uns 11.000 milions d’euros), però al mateix temps ningú té les dades oficials. Com ho calculen doncs?

L’Institut d’Estudios Fiscales publica a la seva web les dades del 2011 (aquest article es publica a febrer de 2014) i això ens permet analitzar-les, de fet així ho han fet diversos mitjans, i cadascú ha extret les seves conclusions i això beneficia el sistema públic. Aquesta setmana vèiem analistes que llegien les dades publicades al IEF sobre el dèficit de la Seguretat Social per regions al 2011. Podíem veure com regions com Catalunya o Madrid tenen un superàvit entre el que destinen a pensions contributives i el que ingressen per les cotitzacions dels treballadors (ingressen més del que gasten). Aquest mateix anàlisi descriu regions com Galicia i Astúries com a deficitàries en termes de Seguretat Social.

La feina dels informadors és aconseguir aquesta informació i treure’n suc, la dels polítics és aplicar mesures per corregir el que no funciona i la dels ciutadans és triar mitjançant les urnes els polítics que corregiran les disfuncions del sistema. Si la primera part no disposa de la informació, tota la resta es fonamenta en suposicions.

Per acabar, l’altre dia escrivia un article sobre la publicació dels resultats de la banca, era la darrera setmana de gener i tots els grans bancs ja publicaven els excel·lents resultats d’aquest exercici 2013 que no feia ni un mes que havia acabat. Les comparacions són odioses, però la xifra de negocis de la gran banca espanyola és altíssima i tot i així obtenen les dades en menys d’un mes. Ens mereixem un sistema d’informació de les finances publiques transparent i ràpid i a partir d’aquí que els estudiosos en treguin conclusions, cadascú les seves, és clar...

Publicat al diari NEW T el 10 de febrer de 2014