Aquest matí mentre feia el cafè escoltava una conversa entre dues
persones que esmorzaven a la barra del bar. Un li deia a l’altre que havia
trucat al seu cap i li havia dit que aquell dia faria vaga a la manera de TV3.
El seu cap li preguntava com era aquest sistema i ell li responia que era
fàcil, només calia anar a veure els seus clients (pel que sembla era
comercial), presentar els productes que els pretenia vendre i no obrir la boca
en tota l’estona...
Aquesta anècdota és una manera graciosa d’interpretar el que va succeir
aquesta setmana a la retransmissió del partit de Champions League que havia de
fer TV3 i que, si bé se’n van mostrar les imatges, cap presentador en va fer
cap comentari.
Durant tot el mes de gener els treballadors de la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals (CCMA) van anar fent aturades parcials com a mesura de
pressió per signar un conveni salarial diferent al proposat per la Direcció que
els retallaria els sous. La vigència d’aquest conveni era del 31 de gener i ha
estat a partir d’aquell dia que les mostres de l’estat de vaga se’ns fan més
evidents al públic en general.
Sembla que aquesta vaga s’enquistarà en el temps per falta d’entesa tot
i que difícilment ho farà com la de l’empresa Panrico. Aquesta vaga dura més de
120 dies i s’ha convertit en la més
llarga que mai s’ha produït a Espanya.
La setmana vinent comença el Mobile World Congress a Barcelona. Congrés
reconegut mundialment que aporta a la ciutat comtal grans ingressos així com
reconeixement internacional. Un sindicat minoritari dintre de TMB (Transport
Metropolità de Barcelona que gestiona metro i autobús de la ciutat) ha anunciat
la intenció de fer vaga els dies de congrés per queixar-se per l’acomiadament
d’un treballador. Per sort, aquesta vaga sembla ser que no serà secundada pels
altres sindicats i tindrà poc seguiment, però recordem que a les edicions
anteriors del MWC sempre hem tingut l’amenaça d’una vaga o altra de serveis
públics com transport o neteja que afecten la nostra imatge internacional de la
que viuen tantes persones al nostre país.
Comparem els efectes de les vagues que es donen a empreses que
ofereixen serveis públics i les que ofereixen serveis privats. La vaga a
Panrico va ser comentada a les notícies els primers dies però ara només en
pateixen els efectes els treballadors ja que els consumidors de Donuts han
trobat substituts a aquests productes. Els efectes de la vaga de TV3 segurament
seran semblants ja que 8tv i RAC1 pugen les seves audiències com a substituts.
I és que aquesta és la paraula clau: productes substitutius. Les empreses que
ofereixen serveis o productes sota un marc de competència tenen més força a
l’hora de negociar i els problemes s’enquisten. Tothom hi perd, empresa i
treballadors. En serveis públics com el transport (metro, bus, taxi) o la
neteja on no existeixen productes substitutius a curt termini les vagues duren
menys temps ja que la opinió pública és la primera que pressiona per arribar a
un acord.
Tal i com defensa la Constitució Espanyola, el dret de vaga és reconegut
com a dret fonamental que legitima a la persona treballadora a absentar-se de
la seva feina de manera justificada però sense cobrar el salari. Amb això crec
que tothom hi estarà d’acord però el que ens cal és un sistema universal tant
per les empreses amb productes substitutius com les de serveis públics que
permeti solucionar les negociacions que porten a una vaga en menys temps.
Avui en dia, la Conselleria de Treball és qui acostuma a fer de
mediador en conflictes laborals però sembla que aquest sistema no funciona.
Vagues com les de CCMA, Panrico, controladors de tràfic aeri, metro, neteja i
tantes d’altres demostren que ens cal un sistema de mediació més eficaç. Un
sistema on tothom s’hi trobi representat, que no sigui tan lent com la justícia
ordinària i que sigui d’obligat compliment. L’única manera d’aconseguir-ho
seria a través d’un pacte entre sindicats i patronals d’empresaris on
s’establís un nou sistema de mediació composat per representants sindicals,
justícia, Pimes i grans empreses, una mena de tribunal àgil en la resolució
d’aquests problemes. Aquesta proposta sembla difícil d’aconseguir, doncs cada
component d’aquesta taula de mediació buscaria el seu propi benefici. Però com a societat no podem deixar de cercar
sistemes de millora de les negociacions dintre de les empreses tant públiques
com privades, pel bé dels treballadors, de les empreses i, sobretot, pel bé de
la ciutadania.
Article publicat al Diari NEW T el dia 21 de febrer de 2014.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada