Aquesta setmana vaig poder assistir
a una reunió del Rotary Club de Terrassa on va venir convidat en Jaume
Guardiola, conseller delegat de Banc Sabadell.
Aquesta entitat considera que l’economia
espanyola millora aquest 2014. Indicadors com el turisme, el consum elèctric,
l’atur, la prima de risc o la balança comercial fan creure que el pitjor ja ha
passat. Estem recuperant competitivitat en salaris i el problema de l’habitatge
ja ha tocat fons.
Les previsions del Sabadell pel 2014
són de creixement del PIB d’un 1% i moltes teories apunten que un punt de
creixement ve acompanyat d’un punt percentual de reducció de l’atur.
En sis anys el sistema bancari s’ha
reestructurat completament. De tenir molts bancs i caixes, hem vist una
reunificació i concentració que ha enfortit el sistema. S’ha forçat a les
entitats a recapitalitzar-se i això ha suposat 150.000 milions d’euros, un 15%
del PIB d’Espanya.
Tot aquest procés s’ha fet o bé amb
l’ajut dels accionistes o bé amb l’ajut de la ciutadania. M’explico, hi ha un
grup de bancs com Santander, BBVA, Popular, la Caixa o Sabadell que han demanat
un esforç de 93.000 milions d’euros als seus accionistes per aconseguir doblar
els seus fons propis i així complir amb el què el Govern Espanyol exigia. Amb
això, aquests bancs han demanat ampliacions de capital i no han pogut remunerar
als seus accionistes com haurien volgut. Ara demanen paciència i esperen poder
atendre les seves demandes gràcies als increments esperats del valor de les
seves accions. Aquest és el primer cas i és el menys traumàtic per la societat
ja que els mateixos accionistes que creuen en el mercat lliure n’accepten els
conseqüències.
Al segon tipus d’entitats les hem
ajudat tots plegats. Casos com Bankia o Catalunya Caixa han necessitat del rescat de
l’Estat, és a dir, tots nosaltres. Amb injeccions de diners públics hem cobert
les seves necessitats financeres i ara esperem veure quin import dels
aproximadament 50.000 milions d’euros recuperarem. Explicacions sembla que en
podem exigir ben poques.
Per acabar, el Sr.Guardiola va
expressar una idea que vaig trobar interessant:”..si les caixes no haguessin
jugat a ser bancs, encara existirien..”. Existirien per dues raons: primer perquè hi havia un mercat que només
podien cobrir les antigues caixes d’estalvi, mercat composat pels clients
particulars amb recursos modestos que buscaven proximitat i tracte personal
però que no eren rentables pels bancs. Segon: perquè dels rendiments de la
Caixa qui en treia profit era la societat mateixa gràcies a l’obra social. A
Terrassa tenim un clar exemple de tot plegat amb Caixa Terrassa i les múltiples
demostracions de com fer projectes socials. Tot això s’ha acabat i ara hem
d’esperar la voluntat d’empreses privades que després de repartir els dividends
als accionistes vulguin fer obra social.
Arribat a aquí, crec que podem estar
més o menys d’acord amb el Sr.Guardiola i el Banc Sabadell en certs punts: crec
que cal ser positius amb algunes de les dades econòmiques que circulen pels
diaris últimament, també cal ser positius i creure que el pitjor ja ha passat i
que la banca obrirà l’aixeta del crèdit a particulars i empreses. I, per últim, concordo totalment en que cal admetre la gran
pèrdua per part de la societat amb la desaparició de les caixes
d’estalvi tradicionals, caldrà acceptar el nou escenari.
Publicat al Diari NEW T el dia 14 de març de 2014.
Publicat al Diari NEW T el dia 14 de març de 2014.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada