Passa al contingut principal

Els bancs pronostiquen un canvi de tendència


Aquesta setmana vaig poder assistir a una reunió del Rotary Club de Terrassa on va venir convidat en Jaume Guardiola, conseller delegat de Banc Sabadell.
Aquesta entitat considera que l’economia espanyola millora aquest 2014. Indicadors com el turisme, el consum elèctric, l’atur, la prima de risc o la balança comercial fan creure que el pitjor ja ha passat. Estem recuperant competitivitat en salaris i el problema de l’habitatge ja ha tocat fons.
Les previsions del Sabadell pel 2014 són de creixement del PIB d’un 1% i moltes teories apunten que un punt de creixement ve acompanyat d’un punt percentual de reducció de l’atur.
En sis anys el sistema bancari s’ha reestructurat completament. De tenir molts bancs i caixes, hem vist una reunificació i concentració que ha enfortit el sistema. S’ha forçat a les entitats a recapitalitzar-se i això ha suposat 150.000 milions d’euros, un 15% del PIB d’Espanya.
Tot aquest procés s’ha fet o bé amb l’ajut dels accionistes o bé amb l’ajut de la ciutadania. M’explico, hi ha un grup de bancs com Santander, BBVA, Popular, la Caixa o Sabadell que han demanat un esforç de 93.000 milions d’euros als seus accionistes per aconseguir doblar els seus fons propis i així complir amb el què el Govern Espanyol exigia. Amb això, aquests bancs han demanat ampliacions de capital i no han pogut remunerar als seus accionistes com haurien volgut. Ara demanen paciència i esperen poder atendre les seves demandes gràcies als increments esperats del valor de les seves accions. Aquest és el primer cas i és el menys traumàtic per la societat ja que els mateixos accionistes que creuen en el mercat lliure n’accepten els conseqüències.
Al segon tipus d’entitats les hem ajudat tots plegats. Casos com Bankia o  Catalunya Caixa han necessitat del rescat de l’Estat, és a dir, tots nosaltres. Amb injeccions de diners públics hem cobert les seves necessitats financeres i ara esperem veure quin import dels aproximadament 50.000 milions d’euros recuperarem. Explicacions sembla que en podem exigir ben poques.
Per acabar, el Sr.Guardiola va expressar una idea que vaig trobar interessant:”..si les caixes no haguessin jugat a ser bancs, encara existirien..”. Existirien per dues raons: primer perquè hi havia un mercat que només podien cobrir les antigues caixes d’estalvi, mercat composat pels clients particulars amb recursos modestos que buscaven proximitat i tracte personal però que no eren rentables pels bancs. Segon: perquè dels rendiments de la Caixa qui en treia profit era la societat mateixa gràcies a l’obra social. A Terrassa tenim un clar exemple de tot plegat amb Caixa Terrassa i les múltiples demostracions de com fer projectes socials. Tot això s’ha acabat i ara hem d’esperar la voluntat d’empreses privades que després de repartir els dividends als accionistes vulguin fer obra social.

Arribat a aquí, crec que podem estar més o menys d’acord amb el Sr.Guardiola i el Banc Sabadell en certs punts: crec que cal ser positius amb algunes de les dades econòmiques que circulen pels diaris últimament, també cal ser positius i creure que el pitjor ja ha passat i que la banca obrirà l’aixeta del crèdit a particulars i empreses. I, per últim, concordo totalment en que cal admetre la gran pèrdua per part de la societat amb la desaparició de les caixes d’estalvi tradicionals, caldrà acceptar el nou escenari.

Publicat al Diari NEW T el dia 14 de març de 2014.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total p...

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà...

Paradisos fiscals

Ja ha plegat. Una setmana ha trigat des que es va saber que mantenia accions d’una societat radicada a Panamà on el seu pare hi ocultava un xalet de Madrid. El fiscal anticorrupció de l’Estat espanyol, Manuel Moix, ha presentat la dimissió aquest dijous. L’ha anunciat el seu ex-cap, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, defensant-lo fins a l’últim moment. Tot comença a l’any 2012 quan aquest senyor i els seus germans hereten una societat que és propietària d’un xalet a Madrid valorat en 550.000€. En aquell moment haurien pogut regularitzar la situació a Hisenda però sembla ser que costava 90.000€ que no tenien i els va quedar pendent (avui sortien els tècnics d’Hisenda i deien que realment hauria costat 400€). De tot aquest affaire només destaco algunes reaccions: Ja han passat tres fiscals generals amb el ministre Català, sembla que els costa de trobar-ne un que encaixi amb totes les tesis del govern, sobretot en la manera de tractar el procés català. L’ex-ministre ...