Els bancs pronostiquen un canvi de tendència

Aquesta setmana vaig poder assistir a una reunió del Rotary Club de Terrassa on va venir convidat en Jaume Guardiola, conseller delegat de Banc Sabadell.

Aquesta entitat considera que l’economia espanyola millora aquest 2014. Indicadors com el turisme, el consum elèctric, l’atur, la prima de risc o la balança comercial fan creure que el pitjor ja ha passat. Estem recuperant competitivitat en salaris i el problema de l’habitatge ja ha tocat fons.

Les previsions del Sabadell pel 2014 són de creixement del PIB d’un 1% i moltes teories apunten que un punt de creixement ve acompanyat d’un punt percentual de reducció de l’atur.

En sis anys el sistema bancari s’ha reestructurat completament. De tenir molts bancs i caixes, hem vist una reunificació i concentració que ha enfortit el sistema. S’ha forçat a les entitats a recapitalitzar-se i això ha suposat 150.000 milions d’euros, un 15% del PIB d’Espanya.

Tot aquest procés s’ha fet o bé amb l’ajut dels accionistes o bé amb l’ajut de la ciutadania. M’explico, hi ha un grup de bancs com Santander, BBVA, Popular, la Caixa o Sabadell que han demanat un esforç de 93.000 milions d’euros als seus accionistes per aconseguir doblar els seus fons propis i així complir amb el què el Govern Espanyol exigia. Amb això, aquests bancs han demanat ampliacions de capital i no han pogut remunerar als seus accionistes com haurien volgut. Ara demanen paciència i esperen poder atendre les seves demandes gràcies als increments esperats del valor de les seves accions. Aquest és el primer cas i és el menys traumàtic per la societat ja que els mateixos accionistes que creuen en el mercat lliure n’accepten els conseqüències.

Al segon tipus d’entitats les hem ajudat tots plegats. Casos com Bankia o  Catalunya Caixa han necessitat del rescat de l’Estat, és a dir, tots nosaltres. Amb injeccions de diners públics hem cobert les seves necessitats financeres i ara esperem veure quin import dels aproximadament 50.000 milions d’euros recuperarem. Explicacions sembla que en podem exigir ben poques.

Per acabar, el Sr.Guardiola va expressar una idea que vaig trobar interessant:”..si les caixes no haguessin jugat a ser bancs, encara existirien..”. Existirien per dues raons: primer perquè hi havia un mercat que només podien cobrir les antigues caixes d’estalvi, mercat composat pels clients particulars amb recursos modestos que buscaven proximitat i tracte personal però que no eren rentables pels bancs. Segon: perquè dels rendiments de la Caixa qui en treia profit era la societat mateixa gràcies a l’obra social. A Terrassa tenim un clar exemple de tot plegat amb Caixa Terrassa i les múltiples demostracions de com fer projectes socials. Tot això s’ha acabat i ara hem d’esperar la voluntat d’empreses privades que després de repartir els dividends als accionistes vulguin fer obra social.

Arribat a aquí, crec que podem estar més o menys d’acord amb el Sr.Guardiola i el Banc Sabadell en certs punts: crec que cal ser positius amb algunes de les dades econòmiques que circulen pels diaris últimament, també cal ser positius i creure que el pitjor ja ha passat i que la banca obrirà l’aixeta del crèdit a particulars i empreses. I, per últim, concordo totalment en que cal admetre la gran pèrdua per part de la societat amb la desaparició de les caixes d’estalvi tradicionals, caldrà acceptar el nou escenari.

Publicat al Diari NEW T el dia 14 de març de 2014.