Aquest dijous, l’Ajuntament de
Terrassa ha participat en una jornada sobre l’habitatge social a Terrassa. El
que es pretén en el fons d’aquest debat és trobar fórmules per impulsar l’accés
de les persones amb rendes més baixes a habitatge social. Hi ha una estimació
de 40.000 pisos buits a Catalunya dels quals 15.000 es troben en zones on
existeix la necessitat de disposar de pisos amb lloguers socials.
Terrassa fa uns mesos que va
optar per sancionar amb 5.000€ per habitatge a entitats propietàries de pisos
buits i es mantenen prop de 700 expedients oberts. Jordi Ballart recorda que ”..les multes no tenen afany recaptatori
sinó finalitat dissuasòria..”.
Aquesta mesura sancionadora
es va presentar abans que La Generalitat de Catalunya anunciés que també
aplicarà una taxa a les entitats financeres pels pisos que faci més de dos anys
que estiguin buits. El Conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila,
insisteix que “..no és un impost
recaptatori sinó que neix amb voluntat d’estímul..”
Sembla que aquestes dues
mesures es sobreposin. Trobem dues entitats, els Ajuntaments i la Generalitat
de Catalunya que volen cobrar pel mateix fet imposable i lluny de preguntar-nos
qui té la potestat per fer-ho ens hauríem de preguntar qui serà més eficient. Tant
en Jordi Ballart com en Santi Vila insisteixen que pretenen dissuadir i estimular, no recaptar.
Sent així cal veure qui pot gestionar millor aquest tribut o sanció.
Si seguim el criteri que qui
pot conèixer millor les necessitats de la ciutadania en termes de vivenda
social és qui ho viu més d’aprop, aleshores veurem que es tracta dels
ajuntaments amb els seus serveis socials. Qui podria tramitar amb més
eficiència aquest tribut hauria de ser l’Ajuntament, doncs és qui sap l’estat
dels pisos, el perquè no estan llogats o venuts, etc. Qui pot aconseguir
convèncer (amb sancions) o estimular als propietaris (per exemple avalant el
cobrament o estimulant amb reduccions d’IBI’s) per satisfer les necessitats
d’habitatge social ha de ser, per força, qui visqui la problemàtica de més a
prop.
Per acabar de complicar-ho
tot plegat, el Govern Central anunciava aquesta
setmana, seguint amb la dèria recentralitzadora, que estudia acabar amb la capacitat
de les autonomies de crear els seus tributs propis. Hauríem de veure si també
acabarien posant una taxa als pisos buits i ja en serien tres... Com més lluny
queden els centres de presa de decisions de tributs, més ineficients són
aquestes mesures una vegada les apliquem a cada territori.
Article publicat al Diari NEW T el dia 21 de març de 2014
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada