Passa al contingut principal

Qui es queda amb les taxes dels pisos buits?


Aquest dijous, l’Ajuntament de Terrassa ha participat en una jornada sobre l’habitatge social a Terrassa. El que es pretén en el fons d’aquest debat és trobar fórmules per impulsar l’accés de les persones amb rendes més baixes a habitatge social. Hi ha una estimació de 40.000 pisos buits a Catalunya dels quals 15.000 es troben en zones on existeix la necessitat de disposar de pisos amb lloguers socials.
Terrassa fa uns mesos que va optar per sancionar amb 5.000€ per habitatge a entitats propietàries de pisos buits i es mantenen prop de 700 expedients oberts. Jordi Ballart recorda que ”..les multes no tenen afany recaptatori sinó finalitat dissuasòria..”.
Aquesta mesura sancionadora es va presentar abans que La Generalitat de Catalunya anunciés que també aplicarà una taxa a les entitats financeres pels pisos que faci més de dos anys que estiguin buits. El Conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, insisteix que “..no és un impost recaptatori sinó que neix amb voluntat d’estímul..”
Sembla que aquestes dues mesures es sobreposin. Trobem dues entitats, els Ajuntaments i la Generalitat de Catalunya que volen cobrar pel mateix fet imposable i lluny de preguntar-nos qui té la potestat per fer-ho ens hauríem de preguntar qui serà més eficient. Tant en Jordi Ballart com en Santi Vila insisteixen que pretenen dissuadir i estimular, no recaptar. Sent així cal veure qui pot gestionar millor aquest tribut o sanció.
Si seguim el criteri que qui pot conèixer millor les necessitats de la ciutadania en termes de vivenda social és qui ho viu més d’aprop, aleshores veurem que es tracta dels ajuntaments amb els seus serveis socials. Qui podria tramitar amb més eficiència aquest tribut hauria de ser l’Ajuntament, doncs és qui sap l’estat dels pisos, el perquè no estan llogats o venuts, etc. Qui pot aconseguir convèncer (amb sancions) o estimular als propietaris (per exemple avalant el cobrament o estimulant amb reduccions d’IBI’s) per satisfer les necessitats d’habitatge social ha de ser, per força, qui visqui la problemàtica de més a prop.


Per acabar de complicar-ho tot plegat,  el Govern Central anunciava aquesta setmana, seguint amb la dèria recentralitzadora, que estudia acabar amb la capacitat de les autonomies de crear els seus tributs propis. Hauríem de veure si també acabarien posant una taxa als pisos buits i ja en serien tres... Com més lluny queden els centres de presa de decisions de tributs, més ineficients són aquestes mesures una vegada les apliquem a cada territori.

Article publicat al Diari NEW T el dia 21 de març de 2014

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Això és el capitalisme senyors accionistes.

Entenc que aquesta frase es deu haver escoltat més d’una vegada a les oficines del Popular quan els accionistes hi van a demanar explicacions. Dimecres es va saber que les entitats europees havien tirat pel dret i havien triat el Banc Santander com a comprador del Popular. És la primera vegada que es prenia una decisió com aquesta i és que s’ha acabat el salvar bancs amb fons públics. Europa ha après dels errors passats i deixa que el mercat actuï amb les seves normes sense interferències estatals.  Quan les entitats europees van constatar que dimecres el Popular no tindria diners per fer front a les retirades de dipòsits es van posar en contacte amb els pocs bancs que s’hi havien interessat i va guanyar el Santander. De tot aquest procés trobo curioses certes declaracions: Sra. Botín, presidenta del Santander, diu que els van avisar de matinada i van prendre la decisió a l’últim moment. Això em porta a pensar que si és veritat tot plegat demostra una falta de previsió total p...

L'endemà

Des de redacció ens demanen que fem un exercici d’imaginació i preveiem què passarà el dia 2 d’octubre. Acostumo a entretenir-me més i millor quan puc fer d’altaveu d’alguna fet que trobo interessant o preocupant. Aquesta setmana pretenia parlar de com trobem cartes de caràcter personal (salut) obertes per Correos amb el pretext que hi ha el logotip de la Generalitat al sobre. També trobava interessant comentar perquè s’han fet seus els diners dels comptes corrents de les entitats que tenen una relació (encara que siguin cosins llunyans) amb la Generalitat, fins al punt d’haver de demanar permís a Hisenda espanyola per comprar paper de wc. Aquests temes són més fàcils de comentar que preveure què passarà. Tot i això faig el meu pronòstic. Votarem, no tots però una gran part de la població. Catalunya és extensa, no és fàcil dominar tots els col·legis, aconseguiran tancar els més representatius per fer la foto però una proporció alta podrà votar. A partir d’ací, diumenge vespre serà...

Paradisos fiscals

Ja ha plegat. Una setmana ha trigat des que es va saber que mantenia accions d’una societat radicada a Panamà on el seu pare hi ocultava un xalet de Madrid. El fiscal anticorrupció de l’Estat espanyol, Manuel Moix, ha presentat la dimissió aquest dijous. L’ha anunciat el seu ex-cap, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, defensant-lo fins a l’últim moment. Tot comença a l’any 2012 quan aquest senyor i els seus germans hereten una societat que és propietària d’un xalet a Madrid valorat en 550.000€. En aquell moment haurien pogut regularitzar la situació a Hisenda però sembla ser que costava 90.000€ que no tenien i els va quedar pendent (avui sortien els tècnics d’Hisenda i deien que realment hauria costat 400€). De tot aquest affaire només destaco algunes reaccions: Ja han passat tres fiscals generals amb el ministre Català, sembla que els costa de trobar-ne un que encaixi amb totes les tesis del govern, sobretot en la manera de tractar el procés català. L’ex-ministre ...