Qui es queda amb les taxes dels pisos buits?

Aquest dijous, l’Ajuntament de Terrassa ha participat en una jornada sobre l’habitatge social a Terrassa. El que es pretén en el fons d’aquest debat és trobar fórmules per impulsar l’accés de les persones amb rendes més baixes a habitatge social. Hi ha una estimació de 40.000 pisos buits a Catalunya dels quals 15.000 es troben en zones on existeix la necessitat de disposar de pisos amb lloguers socials.

Terrassa fa uns mesos que va optar per sancionar amb 5.000€ per habitatge a entitats propietàries de pisos buits i es mantenen prop de 700 expedients oberts. Jordi Ballart recorda que ”..les multes no tenen afany recaptatori sinó finalitat dissuasòria..”.

Aquesta mesura sancionadora es va presentar abans que La Generalitat de Catalunya anunciés que també aplicarà una taxa a les entitats financeres pels pisos que faci més de dos anys que estiguin buits. El Conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, insisteix que “..no és un impost recaptatori sinó que neix amb voluntat d’estímul..”

Sembla que aquestes dues mesures es sobreposin. Trobem dues entitats, els Ajuntaments i la Generalitat de Catalunya que volen cobrar pel mateix fet imposable i lluny de preguntar-nos qui té la potestat per fer-ho ens hauríem de preguntar qui serà més eficient. Tant en Jordi Ballart com en Santi Vila insisteixen que pretenen dissuadir i estimular, no recaptar. Sent així cal veure qui pot gestionar millor aquest tribut o sanció.

Si seguim el criteri que qui pot conèixer millor les necessitats de la ciutadania en termes de vivenda social és qui ho viu més d’aprop, aleshores veurem que es tracta dels ajuntaments amb els seus serveis socials. Qui podria tramitar amb més eficiència aquest tribut hauria de ser l’Ajuntament, doncs és qui sap l’estat dels pisos, el perquè no estan llogats o venuts, etc. Qui pot aconseguir convèncer (amb sancions) o estimular als propietaris (per exemple avalant el cobrament o estimulant amb reduccions d’IBI’s) per satisfer les necessitats d’habitatge social ha de ser, per força, qui visqui la problemàtica de més a prop.

Per acabar de complicar-ho tot plegat,  el Govern Central anunciava aquesta setmana, seguint amb la dèria recentralitzadora, que estudia acabar amb la capacitat de les autonomies de crear els seus tributs propis. Hauríem de veure si també acabarien posant una taxa als pisos buits i ja en serien tres... Com més lluny queden els centres de presa de decisions de tributs, més ineficients són aquestes mesures una vegada les apliquem a cada territori.

Article publicat al Diari NEW T el dia 21 de març de 2014