Si l'encerto, l'endevino.

Aquest dijous, l’Ajuntament de Terrassa ha participat en una jornada sobre l’habitatge social a Terrassa. El que es pretén en el fons d’aquest debat és trobar fórmules per impulsar l’accés de les persones amb rendes més baixes a habitatge social. Hi ha una estimació de 40.000 pisos buits a Catalunya dels quals 15.000 es troben en zones on existeix la necessitat de disposar de pisos amb lloguers socials. Terrassa fa uns mesos que va optar per sancionar amb 5.000€ per habitatge a entitats propietàries de pisos buits i es mantenen prop de 700 expedients oberts. Jordi Ballart recorda que ”..les multes no tenen afany recaptatori sinó finalitat dissuasòria..”. Aquesta mesura sancionadora es va presentar abans que La Generalitat de Catalunya anunciés que també aplicarà una taxa a les entitats financeres pels pisos que faci més de dos anys que estiguin buits. El Conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, insisteix que “..no és un impost recaptatori sinó que neix amb voluntat ...

Aquesta setmana vaig poder assistir a una reunió del Rotary Club de Terrassa on va venir convidat en Jaume Guardiola, conseller delegat de Banc Sabadell. Aquesta entitat considera que l’economia espanyola millora aquest 2014. Indicadors com el turisme, el consum elèctric, l’atur, la prima de risc o la balança comercial fan creure que el pitjor ja ha passat. Estem recuperant competitivitat en salaris i el problema de l’habitatge ja ha tocat fons. Les previsions del Sabadell pel 2014 són de creixement del PIB d’un 1% i moltes teories apunten que un punt de creixement ve acompanyat d’un punt percentual de reducció de l’atur. En sis anys el sistema bancari s’ha reestructurat completament. De tenir molts bancs i caixes, hem vist una reunificació i concentració que ha enfortit el sistema. S’ha forçat a les entitats a recapitalitzar-se i això ha suposat 150.000 milions d’euros, un 15% del PIB d’Espanya. Tot aquest procés s’ha fet o bé amb l’ajut dels accionistes o bé amb l’ajut de...

Sé que els articles d’opinió d’economia acostumen a estar relacionats amb conceptes com la inflació, el Producte Interior Brut o l’impost sobre la renda però aquest crec que seria interessant escriure’l sobre el fitxatge d’en Neymar pel Futbol Club Barcelona i sobre els valors que de vegades manquen a les empreses, i és que cal recordar que els clubs de futbol són empreses. Si fem una mica de memòria recordarem que Sandro Rosell va presentar aquest estiu un jugador d’origen brasiler Neymar da Silva. Feia un parell de temporades que li anaven darrera la majoria dels equips del vell continent i després de molts mesos de negociació van poder anunciar-ne el fitxatge. És en aquest punt on comencen els balls de xifres que acaben finalment amb el càrrec del Sr. Rosell. Es va començar amb 57 milions d’euros i sembla que acabarem en cent milions una vegada hem tingut coneixement que aquesta setmana s’han ingressat tretze milions d’euros a Hisenda com a complementària després de rebre ...

       Aquest matí mentre feia el cafè escoltava una conversa entre dues persones que esmorzaven a la barra del bar. Un li deia a l’altre que havia trucat al seu cap i li havia dit que aquell dia faria vaga a la manera de TV3. El seu cap li preguntava com era aquest sistema i ell li responia que era fàcil, només calia anar a veure els seus clients (pel que sembla era comercial), presentar els productes que els pretenia vendre i no obrir la boca en tota l’estona... Aquesta anècdota és una manera graciosa d’interpretar el que va succeir aquesta setmana a la retransmissió del partit de Champions League que havia de fer TV3 i que, si bé se’n van mostrar les imatges, cap presentador en va fer cap comentari. Durant tot el mes de gener els treballadors de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) van anar fent aturades parcials com a mesura de pressió per signar un conveni salarial diferent al proposat per la Direcció que els retallaria els sous. La vig...

Aquests dies sentim molt a parlar dels diferents sistemes de càlcul de les balances fiscals per comunitats autònomes. El ministre d’Hisenda del govern espanyol, Sr. Montoro, amenaçava primer amb no publicar-les per no afavorir els  arguments independentistes, després va dir que si que ho faria però amb un sistema nou, el d’un expert que va sortir a totes les televisions dient que el nou sistema segurament reflectiria un dèficit a Catalunya però no en la magnitud que alguns pretenien trobar. Aquests nous càlculs sembla que els tindrem en un parell de mesos. El que trobo graciós de tot plegat és la dificultat que suposa extreure les dades regionalitzades del Ministeri d’Hisenda. És a dir, la Hisenda Publica ens demana a totes les empreses que abans de sis mesos tinguem els comptes de l’exercici anterior tancats i publicats al Registre Mercantil i em pregunto, Hisenda no pot trobar les dades dels diferents departaments que composen el Govern Central? Els governs i les empreses só...

Aquesta setmana passada quatre dels cinc grans bancs amb seu a Espanya van explicar els resultats de l’exercici 2013. Aquest dilluns, Bankia també ho farà i així completarà el grup dels cinc grans bancs. En conjunt, tots quatre, Santander, BBVA, CaixaBank i Sabadell han guanyat 7.674 milions d’euros, quatre vegades més que fa tot just un any. Tots aquests resultats ens han estat comunicats en roda de premsa o en reunions dels equips directius amb molta presència mediàtica i amb ganes que tothom s’assabenti d’aquestes xifres ja que suposen el gran canvi de cicle que ens ajudarà a tots. Aquestes dades comporten haver deixat la crisi enrere i poder mirar al futur amb optimisme i per aquest motiu ens ho volen fer saber a nosaltres i, sobretot, als accionistes. Aquí és on trobem el problema i és precisament a qui va destinada aquesta informació en última instància: l’accionista. El fet que aquesta aquests comunicats vagin dirigits a l’accionista és el que resta sensibilitat a la ma...

La Comissió Europea va decidir aquest quinze de gener prolongar el període de migració al sistema SEPA (Single Euro Payments Area) sis mesos més fins el dia ú d’agost de 2014. Fins que es va prendre aquesta decisió teníem fins el dia l'1 de febrer per adaptar-nos a la SEPA, aquesta adaptació consistia de manera senzilla en convertir tots els comptes bancaris ampliant-ne la numeració amb quatre dígits. Fent-ho obtenim el nou codi IBAN, que identifica   un compte bancari a nivell internacional   i que simplifica les operacions amb les entitats dels països de la Unió, més Islàndia, Liechtenstein, Mònaco, Noruega i Suïssa. Als   20 dígits que definien el nostre compte corrent , ara se n'hi afegeixen quatre al davant: la ES d'Espanya i dos números més de control. D'aquesta manera, es podrà operar amb el mateix compte a 33 països d'Europa i, com que les operacions passen a ser domèstiques,   no es cobraran les comissions per transferències internacionals . Aques...