Si l'encerto, l'endevino.

Sempre és complicat fer previsions quan et pregunten què passaria econòmicament el dia després d’una possible secessió de Catalunya i fer-ho implica exposar-se a calcular malament. La resposta, segons la meva opinió però, és fàcil: res de res. No hi haurà grans canvis en termes econòmics per dos motius: primer de tot la gent tem els canvis; i segon els diners manen, el sistema capitalista el tenim massa arrelat als nostres gens. Si combinem ambdós factors i els apliquem als agents econòmics veurem que els efectes de tot plegat seran inferiors i menys catastrofistes del que podríem pensar. Un agent important, les empreses: algunes diuen que marxaran... De debò creieu que una empresa com Mercadona renunciarà al mercat català, o El Corte Inglés tancarà el centre comercial de Plaça Catalunya? Però si els representem diners!! I les empreses d’ací que vulguin evitar el boicot? No creieu que empreses com La Caixa o Abertis ho tenen tot estudiat i crearan seus a Madrid amb altres noms (ig...

Qui s’ha acabat emportant el gat a l’aigua ha estat el BBVA. Després de lluitar amb Santander i CaixaBank, ha aconseguit fer-se amb CatalunyaBanc pagant un màxim de 1.187 milions d’euros. Aquesta setmana ha acabat la incertesa de saber qui guanyaria la subhasta, una incertesa compartida pels clients i pels treballadors. Aquest segurament és l’únic punt positiu que trobem en aquesta operació. Si ens mirem l’operació de s del punt de vista dels contribuents ens cal agafar una calculadora que permeti treballar amb molts zeros per obtenir quant ens ha costat CatalunyaBanc a cadascú de nosaltres. Onze mil milions d’euros són el que el FROB accepta que no recuperarà mai del que han aportat a l’entitat, aquesta xifra dividida entre els 45 milions d’habitants d’Espanya ens surt que cadascú ha aportat 250€ per salvar CatalunyaBanc. Si ho dividim només entre els contribuents ens surten 600€ per cap. Ara com ara representa la major pèrdua materialitzada de totes les possibles que vindran,...

Aquesta setmana, el Parlament de Catalunya ha aprovat la llei Bcn World, que rebaixa el tipus impositiu del joc dels casinos i estableix les bases per poder fer possible la construcció de fins a sis complexes de joc, entreteniment i hotels a la Costa Daurada , entre Salou i Vilaseca. La idea BCN World fa temps que circula però per donar el tret de sortida calia el tràmit del Parlament. El grup Veremonte, de la mà de La Caixa , impulsa un projecte on es diu que cada complex pot arribar a contractar 5.000 persones i que només per a construir-lo en caldran 17.000 més. Qui va fer possible l’aprovació de la llei va ser CIU i PSC. Cadascú esgrimeix les seves raons per vendre el projecte. CIU l’econòmica i PSC la laboral. CIU s’ajuda de declaracions com les de Xavier Adserà, conseller delegat de Veremonte qui va concedir una entrevista  el mateix dia en què s’aprovava la rebaixa de la taxa del joc en casinos del 50% al 10%. Comentava que segons els càlculs dels promotors del c...

“La competència és font d’eficiència als mercats”. Aquesta frase deuria ser la que va inspirar al Govern Central a treure la Llei Elèctrica l’any 1997. Aquesta va néixer amb tres finalitats: garantir el subministrament elèctric, garantir-ne la qualitat i tot això al menor cost possible. Probablement haurem aconseguit les dues primeres fites però tenint en compte que en aquests 17 anys hem passat de tenir una llum barata a tenir una de les factures més altes de tot Europa, la tercera finalitat no s’ha aconseguit.             El rebut de la llum es divideix en dues parts principalment: el 55% correspon a la part estructural o de peatge que és la regulada pel govern. El 45% restant és el preu de “mercat” de la llum establert per subhasta. La primera part es composa de les errades que han comportat les polítiques energètiques fallides de tots els governs de la democràcia. Per exemple: hi inclou la moratòria de les nuclears (l’any ...

Coses a considerar per fer la declaració de la renda 2013 El BOE de 24 de març de 2014 estableix les bases que regulen la declaració de la renda del 2013. Per aquesta campanya destaquem els següents terminis i les principals novetats: Terminis generals de presentació telemàtica de les declaracions: -          L’esborrany de la declaració de IRPF: els contribuents podran sol·licitar el seu esborrany de IRPF i confirmar-lo des del dia 1 d’abril fins el dilluns 30 de juny de 2014. -          Declaració de l’IRPF: en cas que optem per presentar la declaració i no per confirmar l’esborrany, el primer dia és el 23 d’abril i també acaba el dilluns 30 de juny de 2014. -          Declaració de Patrimoni: els mateixos terminis que la declaració de la renda. Principals novetats a tenir en compte: 1.       Qui hagi adquirit una...

Aquest dijous, l’Ajuntament de Terrassa ha participat en una jornada sobre l’habitatge social a Terrassa. El que es pretén en el fons d’aquest debat és trobar fórmules per impulsar l’accés de les persones amb rendes més baixes a habitatge social. Hi ha una estimació de 40.000 pisos buits a Catalunya dels quals 15.000 es troben en zones on existeix la necessitat de disposar de pisos amb lloguers socials. Terrassa fa uns mesos que va optar per sancionar amb 5.000€ per habitatge a entitats propietàries de pisos buits i es mantenen prop de 700 expedients oberts. Jordi Ballart recorda que ”..les multes no tenen afany recaptatori sinó finalitat dissuasòria..”. Aquesta mesura sancionadora es va presentar abans que La Generalitat de Catalunya anunciés que també aplicarà una taxa a les entitats financeres pels pisos que faci més de dos anys que estiguin buits. El Conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, insisteix que “..no és un impost recaptatori sinó que neix amb voluntat ...

Aquesta setmana vaig poder assistir a una reunió del Rotary Club de Terrassa on va venir convidat en Jaume Guardiola, conseller delegat de Banc Sabadell. Aquesta entitat considera que l’economia espanyola millora aquest 2014. Indicadors com el turisme, el consum elèctric, l’atur, la prima de risc o la balança comercial fan creure que el pitjor ja ha passat. Estem recuperant competitivitat en salaris i el problema de l’habitatge ja ha tocat fons. Les previsions del Sabadell pel 2014 són de creixement del PIB d’un 1% i moltes teories apunten que un punt de creixement ve acompanyat d’un punt percentual de reducció de l’atur. En sis anys el sistema bancari s’ha reestructurat completament. De tenir molts bancs i caixes, hem vist una reunificació i concentració que ha enfortit el sistema. S’ha forçat a les entitats a recapitalitzar-se i això ha suposat 150.000 milions d’euros, un 15% del PIB d’Espanya. Tot aquest procés s’ha fet o bé amb l’ajut dels accionistes o bé amb l’ajut de...