Si l'encerto, l'endevino.

Des que el president del govern espanyol va venir a fer propaganda de les immenses partides pressupostàries que tenia calculades per Catalunya pels propers 4 anys, cada setmana ha anat venint un o altre representant per fer calar el missatge. Sembla que l’operació diàleg s’anomena ara operació promesa. Tenen un problema greu i és que cada setmana surt a la llum una notícia o dada que els tira per terra la feina feta la setmana anterior. Intenten convèncer als mitjans de comunicació que la pluja d’inversions en infraestructures que prometen arribarà els propers 4 anys, que amb això el dèficit d’infraestructures s’acabarà i que, per tant, amb aquest problema solucionat ja no cal que ens queixem més. La feina que va començar Rajoy, la van seguir Montoro, Millo i aquesta setmana ha estat el torn del secretari general de Pressupostos i Despeses, Alberto Nadal. En una trobada organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona va justificar els pressupostos que hem “patit” des que va comen...

Probablement la gent d’empresa es posarà les mans al cap amb aquesta afirmació. Els pressupostos són una eina imprescindible quan volem marcar una estratègia, quan volem fixar uns límits de despesa. Serveixen per fer previsions dels ingressos que tindrem i, sobretot, serveixen per evitar que tinguem sorpreses a l’hora de gastar els diners. Això ajuda molt a les empreses i, en teoria, hauria d’ajudar a qualsevol administració pública, inclòs l’estat espanyol. Dic en teoria ja que les dades confirmen una vegada més que els pressupostos de l’estat espanyol no serveixen per res.. Aquesta setmana , Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona ens fa un resum de com ha `mimat´ el pressupost estatal el govern Rajoy. Ens detalla quina part del pressupost 2016 s’ha acomplert i, encara més important, com evolucionarà pel 2017. Sembla tan greu una cosa com l’altra.. El pressupost en infraestructures per Catalunya pel 2016 es va fixar en prop de 1000 milions d’euros i només s...

Aquest dimarts el president del govern espanyol ha “llogat” l’atri del Palau de Congressos per fer una gran exposició d’intencions. Més concretament una proposta d’inversió de 4.200 milions d’euros a 4 anys vista en infraestructures. Repassant l’hemeroteca veiem que la mateixa oferta ja l’havia fet l’agost de l’any 2007 l’anterior president, Sr. Zapatero. De fet, també va ser notícia el novembre d’aquell any i el febrer de 2008. Al 2011 ho va prometre també el ministeri de Fomento. El febrer de 2012 la ministra popular Ana Pastor reconeixia un deute de 5.750 milions d’euros en infraestructures. Per acabar, el mes de febrer de 2015, el mateix president que va venir aquesta setmana ja prometia el final del corredor mediterrani gràcies a les inversions que faria el govern central. En serio, ningú s’ha mirat l’hemeroteca abans de programar aquesta promesa? Aquestes jornades sobre infraestructures semblen muntades per fer propaganda post-electoral, per intentar calmar uns ànims amb pro...

Llegeixo sorprès que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid dóna la raó a l’empresa ABERTIS contra el Ministerio de Fomento en la reclamació per l’efecte trànsit de l’autopista AP-7. Això implica que entre tots ens tocarà pagar 1.494 milions d’euros a l’empresa concessionària de l’autopista de peatge més utilitzada de l’arc mediterrani. Els que la usem assíduament estarem pagant-la dues vegades, quan paguem el peatge i amb els pressupostos de l’Estat que contemplin aquesta indemnització. Tot comença a l’any 2006 quan es va signar l’acord entre Acesa i Foment per ampliar els carrils de l’autopista. Al contracte es contemplava una indemnització si hi havia menys trànsit del previst i la crisi començada al 2008 no hi va ajudar. Em permeto tres exemples més: Recordem quan el Gobierno va indemnitzar la constructora ACS amb 1.350 milions d’euros per compensar el contracte per explotar el magatzem de gas Castor davant de Tarragona? La mateixa companyia ACS demana una indemnització de 5...

No en tenien prou amb pair les clàusules sòl i ara els arriba una sentència que també els tomba les despeses.. La banca està contenta. Tot comença amb una sentència del Tribunal Suprem del 23 de desembre de 2015 on es considerava abusiu cobrar als consumidors de hipoteques totes les despeses de formalització del contracte. Això inclou despeses de notaria, registre i IAJD. Es calcula que de mitjana poden suposar uns 3.000€. Com funcionava fins ara? Suposem que una persona que es vol comprar un pis accepta les despeses de la compra (impostos, registre i notaria) perquè està interessat en un producte: la vivenda. Al mateix moment arriba un banc que també està interessat en vendre un producte: una hipoteca. Sembla lògic que sigui el banc qui pagui la meitat de les despeses de la seva venda (impostos, notaria i registre) ja que és el primer interessat en col·locar un producte. Aquí era on fallava el sistema d’oferta i demanda ja que el banc venia el producte però a la vegada cobrava al...

M’arriba un càrrec al compte corrent, el concepte diu que és un embargament... truco al banc, no em saben dir massa cosa. Hi vaig personalment i només aconsegueixen desxifrar que es tracta d’Hisenda. Següent pas, demano cita prèvia a Hisenda i després d’esperar mitja hora em diuen de mala gana que ells no en saben gaire més, que segurament és de trànsit, que investigui per mi mateix i que no els atabali gaire que hi ha cua... Setmanes després assisteixo a una conferència donada al Col·legi d’Economistes per Josep Lluís Salvadó , secretari d’Hisenda de la Generalitat de Catalunya. Allà explica els plans de la seva Conselleria per aquest 2017. Aquests passen per aconseguir que el 100% de la recaptació de deutes que es generen a la Generalitat siguin gestionats per l’Agència Catalana de Tributs. Fins ara aquests es cedien a l’Agència Tributària espanyola per tal que s’encarregués de cobrar-los. Aquesta cessió tenia dos preus: un d’econòmic directe i és que es pagava un cànon per aquest...

Estem vivint un parell de casos que ens fan veure que els Ajuntaments tenen més força econòmica del que pensem. Aquesta setmana l’Ajuntament de Barcelona va treure a concurs l’adjudicació del contracte de llum fins el 2019 per import de 65 milions d’euros. Les dues grans companyies elèctriques, Endesa i Gas Natural no s’hi van presentar al no estar d’acord amb les condicions. Això implica concedir l’adjudicació a companyies més modestes però amb menys “vicis”. Les grans no es van presentar al·legant que les condicions són abusives i, bàsicament, aquestes condicions són que es respecti la llei de pobresa energètica. Aquest hivern s’ha discutit profundament sobre aquesta llei que no permet tallar els subministraments a famílies sense recursos abans d’avisar als serveis socials dels ajuntaments. L’ajuntament de Terrassa ens dóna dos exemples més de com un ens municipal pot afectar al mercat. Primer de tot trobem el cas de la municipalització del subministrament d’aigua buscant una mill...